dijous, 28 de febrer del 2008

Vallparadís, un parc per viure'l

Ahir vaig tenir l'oportunitat de participar en una reunió del Consell Consultiu del parc de Vallpardís.
Ens hi van presentar els eixos i les característiques més significatives del que hi haurà d'anar en la seva 5a fase, i última; fins arribar a l'avinguda Santa Eulàlia
Amb aquesta fase, el projecte de la qual s'encarregarà els propers dies, acabarà una de les obres més importants de la ciutat a cavall entre els dos segles. Vallparadís i el futur "metro" format per les estacions de les dues línies: FGC i RENFE canviaran l'aspecte, per millorar, de la Terrassa del segle XXI.
Són projectes per dibuixar una nova ciutat de les persones (i no dels cotxes) on tindran prioritat els vianants, les bicicletes, el transport públic. Una ciutat més humana, més amable, sostenible mediambientalment, amb una mobilitat més eficient.
Entenc que estem en un moment de transició entre la ciutat pensada per als vehicles privats i aquesta nova ciutat que ja es dibuixa, on l'espai públic es planifica pensant en que sigui lloc de trobada, de passeig a peu o en bicicleta, amb transport públic eficaç. I tota transició és moment de crisi. Però aquesta és una crisi positiva, de creixement, que apunta no tant a un augment de la mobilitat amb el vehicle particular, sinó a una millora de la qualitat de vida dels terrassencs i terrassenques gràcies a una millora de la mobilitat amb transport públic i a una recuperació de l'espai públic per a les persones.
Com li agrada dir al nostre company Josep Rull..., aquest és el "capteniment" de l'actual equip de govern municipal.

dilluns, 25 de febrer del 2008

La integració...en català!

Fa ben pocs dies llegia a la premsa local el naixement d'una nova associació de persones immigrants. El seu nom ja és tota una declaració de principis "Luchamos por nuestros derechos".
Des d'Esquerra donem suport a la lluita de les persones immigrades pels seus drets i per la seva integració total al país d'acollida. Però si el país d'acollida és Catalunya, la llengua d'integració ha de ser el català. Quan la persona immigrada aprèn a entendre i a expresar-se en català assoleix un plus d'integració al país que li obre, a més, noves possibilitats de feina i de relació.
El president de la nova associació, Fauzi Hlida, ens explicava en la notícia de premsa que l'associació donava suport a les classes de castellà. Jo li vull recordar que al Centre de Normalització Lingüística trobaran classes gratuïtes de català que els facilitaran una més completa integració a Terrassa i a Catalunya.
Volem un sol poble, amb cohesió social, sense discriminacions, amb respecte per a totho. Per això necessitem una llengua comuna de relació social entre tots. Una llengua de comunicació efectiva i que reforci el sentit de pertinença a la comunitat d'acollida. I aquesta llengua no pot ser altra que el català.
La nostra benvinguda a totes les persones immigrants. Us volem iguals que nosaltres, en drets i en deures. I per això us oferim allò millor que tenim: la nostra llengua i la nostra cultura. Qui només us aculli en castellà, us està discriminant i us farà sentir estranys a casa nostra.

divendres, 22 de febrer del 2008

El millor residu és aquell que no es produeix


La meva mare sempre deia "No és més neta la que més neteja, sinó la que menys embruta!". Doncs podem prendre exemple d’aquesta idea.
En medi ambient, en sostenibilitat, qui menys contamina, qui menys residus genera és qui és més sostenible. Si evitem despeses innecessàries en bosses de plàstic, en envasos, en elements superflus en l’embalatge, evitarem també haver de fer una despesa d’energia per a reciclar-los.
El millor estalvi és la despesa que no es fa, en sostenibilitat. Amb això vull dir que sí que és important, sí que és bàsic, reciclar tot el que es pot i, sobretot, reutilitzar. Però que fonamentalment el que cal fer és generar menys residus.
El mateix podem aplicar a l’aigua. Com menys aigua llencem, millor per a totes i tots. Com menys aigua malgastem, menys restriccions tindrem.
A Terrassa som capdavanters en els dos elements: en la reducció de la creació de residus i en l’estalvi d’aigua.
Us adjunto una petita taula amb la que podreu veure que, a Terrassa, no només hem incrementat la quantitat de residus que recollim selectivament, que és molt important, i sobretot perquè ho fem en origen (és a dir, totes les persones que viuen a Terrassa es comprometen en aquest projecte!), sinó sobretot, hem reduït la quantitat de residus que cada habitant genera. I això sí que és important!

Evolució des de l'aplicació del nou model de residus (2003-2007)
Any Habitants Kg/Hab/Dia Recollida selectiva(%)

2.003 188.854 1'21 16'17
2.004 193.000 1'19 20'59
2.005 194.947 1'20 27'15
2.006 201.442 1'19 29'99
2.007 203.852 1'18 32'04

dimecres, 20 de febrer del 2008

L'ecofòrum de Terrassa

Com cada any, l'Ecofòrum és una de les cites centrals de la sensibilització i l'educació en medi ambient i sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa.
L'Ecofòrum 2007 es va centrar en la contaminació atmosfèrica i en els problemes i solucions d'aquesta contaminació.
En l'enllaç trobareu molta més informació sobre els resultats i els ponents de les jornades, però m'agradaria destacar la participació del professor Claret Papiol, amb la conferència "Com el canvi climàtic pot no ser l'origen de tots els mals". Aquesta conferència, impartida per un professor que s'autodefineix com a "doctor emèrit en causes perdudes i fenòmens no naturals" va servir per, en un to distès, fer una valoració sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències.