dimecres, 23 de març del 2011

Terrassa es mou massa?


Terrassa és una ciutat compacta i complexa, i volem que ho continui sent. El nostre planejament urbanístic preveu seguir creixent, si cal, cap endins de la ciutat, aprofitant la transformació dels antics vapors en àrees de desenvolupament urbà que combinin els usos residencials, comercials, recreatius, d’equipaments (cívics, educatius,...). També volem que els nous barris que es puguin desenvolupar mantinguin aquest caràcter de ciutat compacta i de diversitat d’usos.
Aquesta compacitat i diversitat d’usos afavoreix la contenció (podem fer moltes coses sense sortir de la ciutat: treballar, comprar, activitats de lleure,.. ). I això és el que ens permet una mobilitat més sostenible. Aquest és el primer objectiu que busquem de la mobilitat ciutadana: que sigui la mínima possible, que ens permeti satisfer el màxim de les nostres necessitats amb el mínim de desplaçaments, que tingui un grau alt d’autocontenció.
L’estructura mateixa de Terrassa ens permet fer molts desplaçaments a peu. Terrassa té forma circular i unes dimensions que afavoreixen desplaçaments curts a peu. Des del centre de la ciutat i amb un radi de menys de mitja hora caminant abastem al voltant del 80% del territori urbà.
Però no tot ho podem fer caminant. Hi ha una mobilitat forçada per raons de treball, d’estudis, per anar a comprar, per activitats d’oci o culturals. I aquesta mobilitat ara la fem majoritàriament amb cotxe privat. És la que congestiona els nostres carrers i provoca problemes de contaminació atmosfèrica, de gasos d’efecte hivernacle i d’emissions perjudicials per a la salut.
La nova xarxa de metro, fruit de la perllongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de la interconnexió amb la xarxa de RENFE, ens ha de permetre millorar i molt la mobilitat, dins la ciutat i cap enfora. Una correcta redistribució de les línies d’autobús urbà, juntament amb la promoció dels desplaçaments a peu i en bicicleta, ens han d’ajudar també a reduir l’ús del vehicle privat. Jo m’atreviria a proposar que, per tenir una ciutat més habitable, més sana i més humana, la mobilitat amb cotxe privat ha de reduir-se a la meitat en els propers deu o quinze anys. I això és possible.
El vehicle elèctric ens acabarà d’ajudar en aquesta tasca per transformar Terrassa en una ciutat més amable. El vehicle elèctric, i no penseu només en el cotxe, sinó també en la bicileta elèctrica, en la moto, i perquè no en el tramvia!, ens permetrà disminuir el nivell sonor (quina tranquilitat una ciutat sense soroll de cotxes!) i millorar la qualitat de l’aire que respirem.
Deixeu-me acabar resumint el meu pensament amb aquest triple missatge: movem-nos menys, fem-ho amb transport públic, i quan puguem fem-ho amb vehicle elèctric.

dilluns, 21 de març del 2011

Aigua per a les ciutats

Demà, 22 de març, es celebra el Dia Mundial de l'Aigua. Aquest any sota el lema Aigua per a les ciutats: responent al repte urbà.

No en fem gaire cabal; per nosaltres és la cosa més norma;, però disposar d'aigua corrent a les cases és una de les coses més necessàries, més imprescindibles, per tenir una vida digna. I ara que per primera vegada a la història, més de la meitat de la població mundial ja viu a les ciutats (es calcula que uns 3.300 milions de persones), cal recordar que la gestió del cicle integral de l'aigua en les grans ciutats no és una tasca senzilla. Fer arribar l'aigua tots els barris, sovint marginals i suburbials, és indispensable per tenir una vida digna; però és una fita encara no assolida en moltes grans urbs.

I no es tracta només de portar aigua neta, potable, de qualitat, a totes les llars. Es tracta també de disposar d'una xarxa de clavegueres i de sistemes de depuració per eliminar les aigües brutes que podrien malmetre els rius i les rieres. La contaminació de les aigües, com l'eliminació dels residus, és un dels problemes més greus dels països en desenvolupament.

A Terrassa intentem gestionar de manera eficient, responsable i sostenible el nostre particular cicle integral de l'aigua (captació, potabilització, distribució, sanejament, depuració i reaprofitament). Des d'Esquerra apostem per un servei públic, municipal, que asseguri i controli tot el cicle integral de l'aigua. Que asseguri la viabilitat tècnica i econòmica d'aquesta gestió i vetlli per la qualitat de l'aigua i del servei. I apostem també per una gestió compartida amb les empreses privades o mixtes que hi aporten experiència i innovació per oferir el millor servei públic possible. Com Mina Pública d'Aigües de Terrassa, una empresa amb 170 anys, nascuda de la voluntat de portar a la ciutat l'aigua necessària per al desenvolupament humà i industrial. Sense la Mina no s'hauria pogut estendre el desenvolupament de la indústria tèxtil que ha marcat l'evolució històrica de la Terrassa del XIX i XX.

També treballem per mantenir les infrastructures per a l'aigua amb les millors condicions. I per un ús responsable d'aquest bé escàs. Som una ciutat que està assolint uns nivells d'estalvi d'aigua important: en els darrers 7 anys, el consum domèstic d'aigua s'ha reduït un 18 % i hem passat dels 124 litres/habitant/dia del 2004 (que ja estava molt bé!) a només 104 l/hab/dia del 2010. Molt bé per la ciutadania terrassenca!

També l'Ajuntament ha fet bé la feina: en aquest període dels darrres 7 anys, l'ús municipal d'aigua (reg de parcs i jardins, equipaments esportius, centres d'ensenyament, etc) s'ha reduït en un 36%.

Control públic, municipal, i gestió compartida. Aquesta és la fòrmula per seguir assegurant el millor servei d'aigua per a la ciutat quan acabi l'actual concessió municipal a Mina, el 2016. Entre tots hem de cuidar aquest bé escàs i font de vida que és l'aigua i, com diu el lema d'anguany, respondre al repte urbà d'aigua per a les ciutats.

divendres, 4 de març del 2011

Estem perdent aire

Ens estem quedant sense aire? No, sense aire no ens quedarem. El que ens pot passar a Catalunya és que ens quedem sense energia. En aquest cas, sense energia eòlica.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès cautelarment el mapa eòlic català.

No sé de qui és la culpa. L'anterior govern havia presentat set avaluacions diferents d'impacte ambiental, una per a cada zona del mapa eòlic catala. Però segons el TSJC falta l'avaluació ambiental global. Si és així, que s'ho facin mirar l'ex-conseller Francesc Baltasar i l'ex-director general de polítiques ambientals Frederic Ximeno; s'han cobert de glòria.

La veritat és, però, que Catalunya, pionera en la posada en marxa de l'energia eòlica a l'estat espanyol, continua quedant enrera respecte a la resta de comunitats autònomes. Sabíeu que l'empresa cooperativa pionera en el desplegament de l'energia eòlica a casa nostra, Geotècnia, va ser creada per un grup d'estudiants de la UPC del campus de Terrassa? Estem parlant del 1981, fa trenta anys, quan encara ningú no pensava que aquesta font renovable d'energia acabaria tenint el potencial mundial actual. Ells van instal·lar el 1984 el primer aerogenerador de tot l'estat. I van ser líders aquí i a fora, fins que el 2007 els va comprar un dels grans gegants de l'eòlica, Alstom, per 350 milions d'euros. Ara operen, sobretot fora del país, amb el nom d'Alston Geotècnia.

A l'Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat, que agrupa les empreses catalanes del sector i que està presidida també per un terrassenc, Ramon Carbonell, estan indignats amb aquesta suspensió cautelar.

Si ja és difícil trobar finançament per a aquestes grans infrastructures que són els parcs eòlics, i més en temps de crisi financera com l'actual, encara ho és més quan posem dubtes judicials a la seva viabilitat. I Catalunya, que amb el nou mapa eòlic començava a caminar per tal de recuperar terreny perdut en el camp energètic, veu ara aturat novament el seu desplegament.

L'energia eòlica suposa un sector estratègic per al futur desenvolupament energètic i industrial català. Es tracta de disposar d'una important font d'energia neta, descentralitzada, que ens permeti dependre menys de l'exterior, i sobretot dependre menys de les fluctuacions econòmiques i polítiques internacionals del gas i del petroli.

Quan ens plantegem el tancament de les nuclears, el desenvolupament industrial de Catalunya, l'extensió de la xarxa ferroviària, el desplegament dels vehicles elèctrics,... estem requerint noves fonts, potents i descentralitzades, d'energia neta, d'energia renovable. Necessitem imperiosament l'energia eòlica. Que sigui respectuosa amb el paisatge i amb el patrimoni natural del país. Però la necessitem.

És imprescindible desbloquejar el mapa eòlic català. Ens hi juguem les inversions previstes i, el que és més greu, el nostre futur energètic.

Mentrestant, estem perdent aire!

La ruptura de la cadena causal


És possible escapar de la lògica del hàmster que sembla dominar la nostra societat?


Sovint segueixo les "opinions contundents" de Teresa Forcades. M'ha agradat la reflexió que fa sobre aquesta qüestió plantejada per la pregunta. Us convido a llegir-la, a pensar-la i a opinar-la: