Terrassa és una ciutat compacta i complexa, i volem que ho continui sent. El nostre planejament urbanístic preveu seguir creixent, si cal, cap endins de la ciutat, aprofitant la transformació dels antics vapors en àrees de desenvolupament urbà que combinin els usos residencials, comercials, recreatius, d’equipaments (cívics, educatius,...). També volem que els nous barris que es puguin desenvolupar mantinguin aquest caràcter de ciutat compacta i de diversitat d’usos.
Aquesta compacitat i diversitat d’usos afavoreix la contenció (podem fer moltes coses sense sortir de la ciutat: treballar, comprar, activitats de lleure,.. ). I això és el que ens permet una mobilitat més sostenible. Aquest és el primer objectiu que busquem de la mobilitat ciutadana: que sigui la mínima possible, que ens permeti satisfer el màxim de les nostres necessitats amb el mínim de desplaçaments, que tingui un grau alt d’autocontenció.
L’estructura mateixa de Terrassa ens permet fer molts desplaçaments a peu. Terrassa té forma circular i unes dimensions que afavoreixen desplaçaments curts a peu. Des del centre de la ciutat i amb un radi de menys de mitja hora caminant abastem al voltant del 80% del territori urbà.
Però no tot ho podem fer caminant. Hi ha una mobilitat forçada per raons de treball, d’estudis, per anar a comprar, per activitats d’oci o culturals. I aquesta mobilitat ara la fem majoritàriament amb cotxe privat. És la que congestiona els nostres carrers i provoca problemes de contaminació atmosfèrica, de gasos d’efecte hivernacle i d’emissions perjudicials per a la salut.
La nova xarxa de metro, fruit de la perllongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de la interconnexió amb la xarxa de RENFE, ens ha de permetre millorar i molt la mobilitat, dins la ciutat i cap enfora. Una correcta redistribució de les línies d’autobús urbà, juntament amb la promoció dels desplaçaments a peu i en bicicleta, ens han d’ajudar també a reduir l’ús del vehicle privat. Jo m’atreviria a proposar que, per tenir una ciutat més habitable, més sana i més humana, la mobilitat amb cotxe privat ha de reduir-se a la meitat en els propers deu o quinze anys. I això és possible.
El vehicle elèctric ens acabarà d’ajudar en aquesta tasca per transformar Terrassa en una ciutat més amable. El vehicle elèctric, i no penseu només en el cotxe, sinó també en la bicileta elèctrica, en la moto, i perquè no en el tramvia!, ens permetrà disminuir el nivell sonor (quina tranquilitat una ciutat sense soroll de cotxes!) i millorar la qualitat de l’aire que respirem.
Deixeu-me acabar resumint el meu pensament amb aquest triple missatge: movem-nos menys, fem-ho amb transport públic, i quan puguem fem-ho amb vehicle elèctric.
