Poema xinès de Li Po. Dinastia Tang (618-905)
En interpretació de Marià Manent
Prenc un flascó de vii entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l’ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l’angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s’ho mira;
quan em poso a dansar
l’ombra em fa companyia.
Quan s’acaba el festí,
els convidats no em fugen:
que mai l’he coneguda.
Si me’n torno al casal,
em segueix l’ombra muda,
i una mica més lluny
m’acompanya la lluna.
La il·lustració és de la Carme Solé Vendrell; del conte il·lustrat La lluna d'en Joan
