Per recordar i commemorar cada 20N

FINAL!

Havies d’haver fet una altre fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

Quin incendi de sang!
Podrit botxí,
prou t’havia d’haver
estovat la dura
fosca dels pobles,
donat a la tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort
amb violència,
la fi de tants dels
d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, sa Excremència!
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa

Tànger: l'Alguer de l'Àfrica?

He tingut l'oportunitat de participar en la II Setmana de la Cultura Catalana de Tànger, organitzada pel Casal de la Cultura Catalana del Nord del Marroc el passat cap de setmana de juliol. Aquest casal català, que va ser reconegut per la Generalitat al febrer de 2006, té per objectiu la difusió de la llengua i la cultura catalana a l'exterior i estrènyer els vincles amb el Marroc i les persones d'origen cultural marroquí.

El casal organitza regularment cursos de català i està reconegut per expedir titulacions oficials d'aquesta llengua. De fet, l'any passat ja va expedir els 13 primers certificats oficials de català; i aquest any, a espera del resultat dels exàmens, encara n'expedirà més.

Resulta sorprenent conèixer de prop marroquins i marroquines interessants en aprendre el català i, encara més, veure'ls tan interessats per tot el que fa referència a la nostra història, la cultura, la geografia, els costums, el folklore, etc. Aquests estudiants de català, amb només un any de classes, eren capaços d'adreçar-se en públic en català i de fer-ho amb una correcció i un accent envejables. Però era encara més sorprenent descobrir els seus coneixements sobre les varietats dialectals del català, o sentir-los recitar de memòria poemes de Miquel Martí i Pol, o admirar-se i interessar-se pels diferents tipus de balls (jotes valencianes, boleros de Mallorca, balls de gitanes del Vallès, etc.) amb què els va obsequiar l'Esbart Egarenc, convidat també a participar en la Setmana Catalana.

De fet, l'actuació de l'esbart va agradar tant que, fins i tot el mateix alcalde de Tànger, els va demanar que hi tornessin l'any vinent.

Aquells estudiants marroquins demostraven tenir un coneixement més profund i més extens de Catalunya i de la resta del món dit occidental del que nosaltres tenim del món musulmà o del món àrab.

Tot plegat, doncs, ha estat una cura d'autoestima per als terrassencs que hi vam ser convidats. Tànger, de la mà del casal català, esdevé una mena d'oasi català al nord del Marroc. Com em comentava un dels estudiants marroquins d'allà, el Mouhamed Hibbane, Tànger bé podria ser l'Alguer de l'Àfrica…

publicat el juliol de 2007

Al PP no li agrada el català, però sí l'asturianu

Mentre que a Catalunya, i a la resta de l'estat, el Partit Popular no para d'insultar i menystenir el català, i de dir mentides presentant l'espanyol com una llengua perseguida a casa nostra; el PP de Xixon, a Astúries, està impulsant una campanya en què acusa el govern municipal, del PSOE, del "bloqueu municipal a la promoción de la llingua asturiana".

Podria sobtar aquesta paradoxa del diferent tracte que el PP pot tenir amb les diferents llengües de l'estat:: l'euskera, el galego, el català i també l'astur. Podria sobtar, però és una mostra més que, en temes de política lingüística, com també en moltes altres qüestions, el PP manté un discurs contradictori en que no importa tant el contingut del què es diu, sinó la circumstància d'on es diu i a qui es diu.

Així, pel que fa referència per exemple a polítiques d'aigua, el PP segueix insistint amb els transvasaments o no depenent que s'adreci als aragonesos, als catalans, als valencians o als andalusos. I passa el mateix quan parla de canvi climàtic: si fa només un temps preocupar-se per aquesta qüestió era una bajanada (com opinava el "cosí" de Rajoy), ara sembla que és una cosa tremenda i que hem de plantar 500 milions d'arbres (500 milions! casi res…!). O succeeix el mateix quan parla dels drets dels homosexuals i en pocs dies passa de "només canviar el nom de matrimoni" a voler prohibir-los els seus drets (d'adopció, per exemple). I fa el mateix amb els estatuts: el que dóna per bo a Andalusia o al País Valencià, és motiu de recurs al Constitucional en el cas de Catalunya.

Encara podríem fer més gran la llista posant exemples de polítiques fiscals, d'educació, d'immigració, etc. En totes elles, malgrat l'aparença de "sensatesa", de "sentit comú" o de "responsabilitat" que reclama Rajoy per a les propostes del PP, les hemeroteques estan plenes de manipulació, demagògia i contradiccions flagrants.




Per això, el seu discurs sobre el català i la suposada persecució del castellà a casa nostra no s'aguanta per enlloc. No té base. És un discurs de la mentida, de la demagògia, encaminat només a seguir alimentant la catalanofòbia allà on això pot donar rendiments electorals.

Si us plau, una mica respecte i de sentit de la responsabilitat. A Catalunya volem una sola comunitat, multilingüe i multicultural si voleu, però cohesionada i no excloent. On el català sigui la llengua comuna de relació entre tots i on la nostra cultura sigui el ciment aglutinador, el pal de paller, on tothom pugui trobar el seu arrelament, la seva integració i el seu sentit de pertinença. La diversitat de llengües i de tradicions culturals no fan més que enriquir la nostra cultura comuna i catalana. Que ningú no trenqui la nostra convivència.

article publicat el febrer de 2008

Comencem un nou curs

Estem a l’inici d’un nou curs escolar. Després de la desconnexió que representen les més que merescudes vacances, els mestres i tota la comunitat educativa reprenem el ritme habitual del curs escolar. És interessant aquest ritme de treball que ve pautat per cursos escolars amb parades estivals: és com si cada juny tanquéssim una porta i com si cada setembre n’obríssim una altra de nova. No és que tot canvïi, esclar que no; però l’estiu suposa un temps de desconnexió que ens permet després reiniciar el nou curs amb il·lusions renovades i amb noves ganes.
I la veritat és que la tasca educativa de cada escola, la feina col·lectiva de cada equip docent, no comença de zero cada nou curs, no s’improvisa cada setembre, sinó que recull i recupera l’experiència acumulada en tots els cursos anteriors, la renova i la recomença. Es reprenen els projectes engegats i se’ls dóna nova empenta. És un bagatge pedagògic que s’ha anat enriquint i consolidant en la bona feina del dia a dia de cada mestre, de cada aula, de cada escola, al llarg del temps.
Cada curs és diferent, però cada nou curs recull l’experiència dels anteriors i la fa créixer, com fem créixer els nens i nenes, els nois i noies. Cada nou curs esdevé una mena d’espiral que dóna voltes i torna a passar pels mateixos llocs que el curs anterior, pels mateixos projectes ja treballats, però que va eixamplant la trajectòria i es va fent cada vegada més gran.
I cada inici de curs té també les seves pròpies especificitats. El curs 2014-2015 comença a casa nostra amb unes circumstàncies que, de ben segur, el condicionen. En primer lloc, aquest és el curs en què els catalans serem cridats a decidir el nostre futur. I el nostre futur col·lectiu condicionarà, i de quina manera, el futur de l’educació al nostre país. La nostra escola, i especialment la xarxa escolar pública, no és doctrinal ni dogmàtica. Respecta el pluralisme de la societat i educa els nostres infants i joves en el respecte a la diversitat, en els valors democràtics, en el diàleg, en la voluntat de servei a les persones i en la recerca del bé comú. I en el marc d’aquests valors col·lectius, cada mestre, cada família, cada escola... pren les seves legítimes decisions i participa, o no, més activament o de forma passiva, d’aquest procés general en què Catalunya vol dotar-se de les eines d’un estat. L’escola, doncs, no és gens aliena a tot aquest procés d’emancipació nacional.
L’altre fet rellevant, i aquest més circumscrit a l’àmbit educatiu, és l’inici de l’aplicació de la LOMCE. Aquesta és una llei que no ha estat consensuada, sinó més aviat imposada; que ataca directament la línia de flotació del sistema català d’educació basat en una única escola per a tothom i en una llengua comuna, el català; amb un programa d’immersió lingüística que ens assegura el ple domini de les dues llengües, català i castellà, i que ens permet ser un sol poble, amb cohesió social i sense guetos lingüístics. Des de Catalunya, i també des dels altres territoris de l’àmbit lin-
güístic català: les Illes i el País Valencià, es viu doncs la implementació de la LOMCE com una imposició que va en contra de la nostra manera oberta d’entendre la societat, contra els nostres legítims drets lingüístics i contra el nostre model educatiu. El gruix del professorat i les famílies manté un pols amb el Ministeri per la imposició d’aquesta polèmica llei. I això també condiciona, i molt, el correcte desenvolupament de les tasques educatives a les nostres escoles. Aquest és un inici de curs novament amb samarretes grogues a Catalunya, amb samarretes verdes al País Valencià i amb l’Assemblea de Docents de les Illes que ja promou una vaga per al segon dia de classes.
I a tot això encara cal sumar-hi les mobilitzacions contra les retallades salarials, la retallada de drets laborals, la precarietat dels interins, etc. No és precisament la millor manera de començar un nou curs!
Però tot això no és obstacle perquè cada mestre, cada professor, cada equip docent, estigui ja treballant intensament i amb ganes renovades per fer d’aquest nou curs una oportunitat de creixement de tots i cadascun dels nens i nenes, dels nois i noies dels nostres centres educatius. Som professionals, som vocacionals i ens aboquem a la nostra tasca educadora amb clara voluntat de servei.
Els equips de suport als centres i als docents, com el nostre Servei Educatiu de Castellar (l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, el Centre de Recursos Pedagògics i l’Equip de Llengua i Cohesió social), iniciem també aquest curs amb empenta renovada i amb la voluntat de ser útils als professionals de l’educació, als centres educatius i a les famílies, i acompanyar-los en aquesta tasca meravellosa de fer créixer els nostres infants i joves.
Que tinguem tots plegats un curs escolar 2014-2015 ben profitós.

Article aparegut a L'Actual, de Castellar del Vallès, el 12 de setembre del 2014