dijous, 14 d’abril del 2011

Ciutadans i regidors


















Sempre he viscut la meva condició de regidor com un compromís de servei cap a la ciutat i cap als ciutadans. De fet, ja la meva activitat professional com a mestre i com a responsable d’un servei educatiu, l’havia enfocada sempre al servei públic d’educació.

Com a regidor he buscat el contacte i el diàleg amb la ciutadania. Parlant la gent s’entén. Per això a Catalunya tenim un “Parlament” com a òrgan màxim de representació política. Un lloc per parlar, o encara millor: per enraonar, com bé diem en català. Algú es va presentar a les passades eleccions amb un lema que deia "Fets, no paraules". Mal fet; potser per això van perdre. Per anar al Parlament, s'han de tenir ganes de parlar, de parlar molt, de parlar amb tothom. També amb l'oposició. D'enraonar.

Entenc, doncs, la meva tasca de regidor com una feina de representació ciutadana davant l’administració municipal. Una mena de pont entre ciutadania i Ajuntament. És aquell concepte tan republicà d’entendre els ciutadans com agents actius del seu desenvolupament individual i col•lectiu, i no com a súbdits d’una administració. La força de la política rau en la ciutadania, en el poble. En la seva capacitat d'acció, d'organització i d'involucració en els afer públics, en la cosa pública (en la res publica).

No crec en la democràcia orgànica, ni penso que haguem de deixar tota l'acció de govern només en els representants democràticament escollits. Els ciutadans hem de continuar participant de l'acció de govern, en aquest cas municipal, vetllant per les actuacions municipals, parlant amb els nostres representants (regidors), proposant, criticant, exigint, indignant-nos,... És aquest concepte de gobernança, que per massa citat no ha de perdre tota la seva força.

dimecres, 6 d’abril del 2011

CiU i el canvi


















CiU s'ha passat els darrers 4 anys d'oposició a l'ajuntament disparant a tort i a dret, de perdigonada general, contra tot allò que es movia en el govern municipal. Sense programa, sense línia de treball, sense objectius, només interessada en tirar per terra tot allò que s'estava fent.
No sóc jo el més indicat per avaluar la feina feta pels diferents serveis municipals i per l'equip de govern. Estic disposat a escoltar les opinions de tothom al respecte. Però m'agradarà que siguin comentaris fonamentats, basats en l'objectivitat i el rigor. Tinc ben clar que això no ho puc esperar de CiU.
CiU només està preocupada per allò que els castellans en diuen "el acoso y derribo". Una estratègia on tot s'hi val per acabar amb els qui governen. Si cal, es dedica a enfrontar veïns contra veïns, associacions conta associacions, o a crear-ne de noves per enfrontar-se a aquelles en què la federació no pot influir. No importa obrir escletxes en la difícil cohesió social si, enfrontant immigrants i autòctons per exemple, poden aconseguir rèdits electorals.
Aquests dies de balanç de mandat tothom està legitimat per avaluar la feina feta per l'ajuntament en conjunt i, millor encara, per cada una de les regidories i serveis municipals. Es bò que això es faci. I es bò que cadascú assenyali allò en què creu que s'ha avançat i allò en que ens hem encallat.
Però no m'agrada la falta d'objectivitat i de rigor de CiU. No m'agrada la seva falta d'ètica. I no m'agraden directament les mentides.
CiU ens proposa el canvi. Basat en aquesta pila de mentides que, de tant repetir-les constantment acaben apareixent com a veritats. Un canvi basat en la mentida, doncs, i en la falta d'ètica. I un canvi buit de contingut. Encara és hora que CiU ens presenti un programa coherent per governar aquesta ciutat. Un programa que defugi les vaguetats del que va presentar fa quatre anys i que assenyali clarament cap un model de ciutat, el seu. Quina Terrassa volen construir? Per a qui? Amb quins mitjans? Tot això és que encara no he sentit.
Els companys de CiU farien bé de presentar un programa per un model alternatiu de ciutat i deixar-se de crítiques destraleres de tot allò que s'ha fet fins ara. És llàstima que l'ambició personal del seu cap de files, Josep Rull, per aconseguir l'alcaldia, hagi empès tot l'equip humà de CiU de Terrassa cap a aquesta deriva destructiva i irresponsable. Per construir aquesta Terrassa es necessiten totes les mans i tots els braços, també els de la bona gent de Convergència i d'Unió. L'actuació destralera del grup municipal de CiU en els darrers quatre anys i el to de la campanya que dibuixen de cara a les eleccions, sembla no fer possible aquesta col·laboració que alguns voldriem trobar amb la bona gent de Convergència i Unió.
Queda dit!