Estem a l’inici d’un nou curs escolar. Després de la desconnexió que
representen les més que merescudes vacances, els mestres i tota la
comunitat educativa reprenem el ritme habitual del curs escolar. És
interessant aquest ritme de treball que ve pautat per cursos escolars
amb parades estivals: és com si cada juny tanquéssim una porta i com si
cada setembre n’obríssim una altra de nova. No és que tot canvïi, esclar
que no; però l’estiu suposa un temps de desconnexió que ens permet
després reiniciar el nou curs amb il·lusions renovades i amb noves
ganes.
I la veritat és que la tasca educativa de cada escola, la feina
col·lectiva de cada equip docent, no comença de zero cada nou curs, no
s’improvisa cada setembre, sinó que recull i recupera l’experiència
acumulada en tots els cursos anteriors, la renova i la recomença. Es
reprenen els projectes engegats i se’ls dóna nova empenta. És un bagatge
pedagògic que s’ha anat enriquint i consolidant en la bona feina del
dia a dia de cada mestre, de cada aula, de cada escola, al llarg del
temps.
Cada curs és diferent, però cada nou curs recull l’experiència dels
anteriors i la fa créixer, com fem créixer els nens i nenes, els nois i
noies. Cada nou curs esdevé una mena d’espiral que dóna voltes i torna a
passar pels mateixos llocs que el curs anterior, pels mateixos
projectes ja treballats, però que va eixamplant la trajectòria i es va
fent cada vegada més gran.
I cada inici de curs té també les seves pròpies especificitats. El curs
2014-2015 comença a casa nostra amb unes circumstàncies que, de ben
segur, el condicionen. En primer lloc, aquest és el curs en què els
catalans serem cridats a decidir el nostre futur. I el nostre futur
col·lectiu condicionarà, i de quina manera, el futur de l’educació al
nostre país. La nostra escola, i especialment la xarxa escolar pública,
no és doctrinal ni dogmàtica. Respecta el pluralisme de la societat i
educa els nostres infants i joves en el respecte a la diversitat, en els
valors democràtics, en el diàleg, en la voluntat de servei a les
persones i en la recerca del bé comú. I en el marc d’aquests valors
col·lectius, cada mestre, cada família, cada escola... pren les seves
legítimes decisions i participa, o no, més activament o de forma
passiva, d’aquest procés general en què Catalunya vol dotar-se de les
eines d’un estat. L’escola, doncs, no és gens aliena a tot aquest procés
d’emancipació nacional.
L’altre fet rellevant, i aquest més circumscrit a l’àmbit educatiu, és
l’inici de l’aplicació de la LOMCE. Aquesta és una llei que no ha estat
consensuada, sinó més aviat imposada; que ataca directament la línia de
flotació del sistema català d’educació basat en una única escola per a
tothom i en una llengua comuna, el català; amb un programa d’immersió
lingüística que ens assegura el ple domini de les dues llengües, català i
castellà, i que ens permet ser un sol poble, amb cohesió social i sense
guetos lingüístics. Des de Catalunya, i també des dels altres
territoris de l’àmbit lin-
güístic català: les Illes i el País Valencià, es viu doncs la
implementació de la LOMCE com una imposició que va en contra de la
nostra manera oberta d’entendre la societat, contra els nostres legítims
drets lingüístics i contra el nostre model educatiu. El gruix del
professorat i les famílies manté un pols amb el Ministeri per la
imposició d’aquesta polèmica llei. I això també condiciona, i molt, el
correcte desenvolupament de les tasques educatives a les nostres
escoles. Aquest és un inici de curs novament amb samarretes grogues a
Catalunya, amb samarretes verdes al País Valencià i amb l’Assemblea de
Docents de les Illes que ja promou una vaga per al segon dia de classes.
I a tot això encara cal sumar-hi les mobilitzacions contra les
retallades salarials, la retallada de drets laborals, la precarietat
dels interins, etc. No és precisament la millor manera de començar un
nou curs!
Però tot això no és obstacle perquè cada mestre, cada professor, cada
equip docent, estigui ja treballant intensament i amb ganes renovades
per fer d’aquest nou curs una oportunitat de creixement de tots i
cadascun dels nens i nenes, dels nois i noies dels nostres centres
educatius. Som professionals, som vocacionals i ens aboquem a la nostra
tasca educadora amb clara voluntat de servei.
Els equips de suport als centres i als docents, com el nostre Servei
Educatiu de Castellar (l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, el Centre
de Recursos Pedagògics i l’Equip de Llengua i Cohesió social), iniciem
també aquest curs amb empenta renovada i amb la voluntat de ser útils
als professionals de l’educació, als centres educatius i a les famílies,
i acompanyar-los en aquesta tasca meravellosa de fer créixer els
nostres infants i joves.
Que tinguem tots plegats un curs escolar 2014-2015 ben profitós.
Article aparegut a L'Actual, de Castellar del Vallès, el 12 de setembre del 2014
