dimecres, 25 de novembre del 2009

De Barcelona a Copenhaguen passant per Terrassa


Els treballs per aconseguir un acord internacional, el més ampli possible, en la lluita global contra el canvi climàtic, han passat recentment per Barcelona. Del 2 al 6 de novembre s’ha celebrat a la capital catalana la darrera reunió preparatòria de la que ha de ser la Conferència de Nacions Unides per al Canvi Climàtic a celebrar a Copenhaguen entre el 7 i el 18 de desembre.
I aquesta darrera oportunitat d’assolir un ampli acord abans del COP15 (així anomenen la cimera de Copenhaguen), ha acabat amb una certa decepció. Sobretot per la falta de concreció dels USA en el seu compromís de reducció de gasos d’efecte hivernacle. I també pels recels que aquesta falta de concreció americana ha provocat en els països del tercer món, que veuen compromès el seu desenvolupament si no reben una important compensació econòmica per mantenir les seves emissions en uns límits tolerables.
El compromís més ferm continua sent el de la Unió Europea. La UE continua treballant per assolir al COP15 un acord mundial ambiciós, global i jurídicament vinculant de totes les parts.
Malgrat que els ens regionals i locals no estem representats directament en aquestes reunions preparatòries, ni tampoc formarem part de la delegació comuna de la UE que defensarà els compromisos europeus en la Conferència de Copenhaguen, cal posar en relleu la importància de les ciutats en aquesta lluita global contra el canvi climàtic. Les ciutats europees, i Terrassa entre elles, que som conscients que formem part del problema (més del 50% del total d’emissions es produeixen en les ciutats), volem també ser part de la solució. Per això les ciutats europees ens hem reunit a través del que s’ha anomenat Pacte d’Alcaldes (Covenant of Mayors), una plataforma per coordinar-nos i intercanviar coneixements i experiències, amb l’objectiu d’avançar conjuntament en la lluita local contra el canvi climàtic. És a les ciutats i des dels governs municipals que fem realitat el lema de pensar globalment i actuar localment.
A Terrassa vam aprovar ja fa un any, en el Ple municipal, la nostra adhesió al Pacte d’Alcaldes. Ara, fruit d’aquell compromís, hem presentat els primers inventaris d’emissions de la ciutat i estem acabant de tancar el nostre Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta eina, amb mesures a implementar en el camp de millora de la mobilitat i els transports, l’eficiència energètica dels equipaments i serveis municipals, la producció d’energies renovables, la millor gestió del cicle de l’aigua i dels residus, l’estalvi energètic, etc. ens ha de permetre arribar al 2020 acomplint els tres objectius a què ens hem compromès: un 20% de reducció d’emissions de CO2, un 20% d’estalvi d’energia per millor eficiència i un 20% d’energia renovable del conjunt d’energia utilitzada a la ciutat. Objectius ambiciosos, però assolibles si fem bé la feina i tots hi contribuïm. Són fites imprescindibles si volem deixar als nostres fills un món habitable.
En la lluita global contra el canvi climàtic, de Barcelona a Copenhaguen cal passar també per Terrassa. Cal passar pel compromís dels governs municipals i també pel compromís de cada ciutadà a través del seu consum responsable, l’estalvi energètic, la mobilitat sostenible amb l’ús del transport públic, la reducció i correcta gestió dels residus, l’ús responsable de l’aigua.
Nosaltres, des de Terrassa ja hi estem treballant. Esperem també que els responsables dels governs de tot el món, reunits properament a la COP15, siguin valents i encaminin correctament la lluita global contra el canvi climàtic, aplanant així el camí cap a un futur menys incert del planeta.
I permeteu-me encara una reflexió final. L’acord mundial per la reducció d’emissions de CO2 a nivell planetari ens hauria de servir per aconseguir ben aviat un altre acord no menys necessari i urgent: l’eradicació de la pobresa i la fam al món. Tenim un sol món, una sola Terra, i tots hi tenim el mateix dret.

dijous, 5 de novembre del 2009

Sostenibiltat

Les nostres àvies ja ho eren de sostenibles: sabien que per tenir ous (alimentàriament parlant) calia no posar la gallina a la cassola.

L'inici de la sostenibilitat ve de la indústria cotillaire.
Martí Boada

El compromís municipal en la lluita global contra el canvi climàtic


La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat Pacte d’Alcaldes, una iniciativa ambiciosa de participació de la ciutadania i dels governs locals en la lluita contra l’escalfament de la Terra.
El Pacte és el compromís de les ciutats i pobles de fer seus els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans del 2020, respecte dels nivells del 2005. Compromisos que es concretaran en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.
L’Ajuntament de Terrassa, de la mà de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, va refermar la seva voluntat d’avançar en l’establiment de polítiques eficaces per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle aprovant en el Ple municipal de novembre de l’any passat la seva adhesió al Pacte. Jo mateix, com a regidor de Medi Ambient, vaig segellar aquest compromís municipal a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, el passat febrer. La signatura d’aquest Pacte comporta els següents compromisos:
Assumir els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables
Elaborar, en el termini d’un any, un Pla d’acció d’energia sostenible (PAES) en els àmbits de competència municipal
Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius
Els treballs d’elaboració del Pla fa temps que s’han iniciat, i el primer pas ha estat realitzar un inventari de les emissions de CO2 del municipi i de la corporació municipal que recentment s’ha presentat a la premsa. I ara continuen amb la redacció del Pla d’acció d’energia sostenible de Terrassa, que recollirà les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions. Properament serà aprovat també pel Ple i enviat a la Comissió Europea.
És la primera vegada que disposem d’un inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a Terrassa. S’ha fet sobre l’any 2005, any de referència per comptabilitzar la reducció d’emissions de l’any 2020. I també s’ha fet amb les emissions del 2007. Les conclusions del treball indiquen que les accions realitzades en l’àmbit de l’eficiència energètica i les energies renovables ha aportat una reducció del 3% de les emissions dels equipaments i serveis municipals entre aquests dos anys (del 2005 al 2007). Una bona dada que ens indica que és possible arribar a una reducció del 20% de les emissions el 2020 i ens esperona a continuar treballant per assolir els objectius del Pla i frenar substancialment l’escalfament global del planeta.
En aquesta lluita local per aconseguir frenar l’escalfament global, cal també el compromís ciutadà per continuar avançant en els diferents vectors ambientals: eficiència energètica dels habitatges i estalvi d’energia, producció d’energies renovables (fotovoltàica, eòlica, biomassa), mobilitat sostenible (transport públic, desplaçaments a peu o en bicicleta), reducció de residus i millora de la recollida selectiva, estalvi d’aigua, compra responsable i no consumista.
Com diu l’eslògan hem de pensar globalment i actuar localment. Si volem lluitar contra el canvi climàtic i frenar l’escalfament de la Terra, són necessàries les accions de tots i cadascun de nosaltres.
Trobareu més informació a la web del Servei de Medi Ambient municipal:
http://web.terrassa.cat/web-mediambient

Photo: Mayors signing ceremony the Covenant of Mayors at the European Parliament in Brussels, Belgium, 10th February, 2009. Photographer: Paul O'Driscoll

divendres, 23 d’octubre del 2009

Facilisme

El facilisme és una ideologia tan reccionària com el pessimisme.
Joan Manel Tresserres, Conseller de Cultura

dimarts, 29 de setembre del 2009

Vandana Shiva

Vandana Shiva és una pacifista índia, seguidora d'Indira Ghandi, que treballa i lluita per garantir la seguretat alimentària dels agricultors més petits. Física de formació, s'ha anat especialitzant en agricultura ecològica i en la defensa de la biodiversitat. Fou guardonada amb el Premi Nobel Alternatiu de la Pau el 1993. Activista mediambiental, ha tingut un paper fonamental en la lluita pel canvi en les pràctiques agrícoles, els drets de les dones i els sistemes alimentaris arreu del món.
He tingut l'oportunitat d'escoltar-la en una conferència en el marc d'un congrés europeu per promoure les accions dels governs locals en la lluita contra el canvi climàtic.
El títol de la seva conferència ja era una declaració d'intencions: El sòl no és petroli: seguretat alimentària en temps de canvi climàtic.
Ella defensa, doncs, que no podem conrear grans extensions de monocultius adreçats a proporcionar biocombustibles alternatius del petroli. Això només porta a estendre encara més la fam del món (i la ONU ja ha comptabilitzat més de mil milions de famolencs a la Terra...) i a empobrir la terra i l'agricultura.

Us poso, en forma de píndoles resumides, alguns dels seus pensaments que més em van impactar:

  • L’Himàlaia dóna aigua al 40% de la humanitat. El Ganges neix allà
  • Les persones que més sofreixen les conseqüències del canvi climàtic són també les que menys responsabilitats tenen en les emissions de CO2
  • La Terra pot viure sense nosaltres. Però la Terra no ens vol expulsar; som nosaltres que sembla que ens vulguem excloure
  • Els darrers 200 anys d’ús massiu de combustibles fòssils estan canviant la relació entre la natura i l’home
  • L’agricultura ecològica i la biodiversitat de cultius són entre 5 i 10 vegades més productius que els monocultius
  • L’agricultura ecològica, amb adobs orgànics, resisteix millor les sequeres que l’agricultura amb adobs químics
  • Ecològicament parlant, seria recomanable que el 80 o el 90% dels aliments que consumim es produïssin en un radi màxim de 100 Km
  • En la lluita contra el canvi climàtic, les solucions no s’han de buscar tant en les tecnologies més sofisticades com en el retorn a la natura i als mètodes agraris més tradicionals
  • Dedicar grans extensions al monocultiu per fabricar biocarburant és un error greu que provoca fam, i ja tenim més de mil milions de famolencs
  • Tampoc hem de confiar tant en la bioenginyeria. És millor apostar per la diversitat de llavors naturals

Si en voleu saber més, acaba de sortir publicat un article seu en català a la revista Educació i Sostenibilitat, num. 5, primavera 2009. El títol: Som el que mengem. El menjar com a mestre

dilluns, 21 de setembre del 2009

Arenys, la pedra a la sabata del PSC


El PSC continua sense entendre que exercir pacíficament el dret a decidir en una consulta municipal com la d'Arenys, és mostra precisament de seny, de radicalitat democràtica i de maduresa política.
Que això toqui el voraviu a un partit feixista com la Falange, era de preveure. Que aixequi ampolles i exciti la caverna mediàtica espanyolista, es donava per suposat (entre d'altres coses perquè sempre està sobreexcitada i catalanofobitzada, la caverna mediàtica espanyolista).
Però que els senyors i senyores del PSC, amb Montilla, Chacón, Zaragoza, etc. llencin aquests atacs virulents contra els qui pacíficament i democràtica exerceixen un dret bàsic, això ja costa d'entendre. On és el famós "tarannà" socialista i amic de Catalunya de Zapatero? Què se n'ha fet de l'ala catalanista del PSC?
Quo vadis, PSC?
(A la foto, més persones radicals independentistes que "no són serioses, no respecten les lleis i que fan propostes inviables", en paraules de Montilla. Per cert, la foto és de l'agència EFE, com la de l'entrada anterior del blog, que va ser portada d'un diari bastant radical i independentista: El Pais)

dilluns, 14 de setembre del 2009

Arenys

















Tres perilloses activistes independistes catalanes participant, a Arenys de Munt, en un acte contrari a la legalitat i anticonstitucional; amb premeditació i a cara descoberta.
On anirem a parar?

divendres, 4 de setembre del 2009

Residus i sostenibilitat

Vivim en un món limitat i global. Els recursos materials del qual estan, ja ho sabeu, molt mal repartits i mal utilitzats. Estem espoliant les reserves de combustibles fòssils i de matèries primeres.

I generem a més, molts residus. En el cas dels terrassencs, cada un de nosaltres produeix, de mitjana, 1,15 Kg de deixalles domèstiques diàries. I la nostra és una ratio força bona: a Catalunya la mitjana supera el quilo i mig, i a la resta de l’estat espanyol 1,60 Kg/habitant/dia.

Què fer amb els residus s’ha convertit en un dels problemes (i de les oportunitats també!) que les administracions públiques hem d'afrontar. En un primer moment, la preocupació era només com desfer-se d'aquests residus, on posar-los perquè no molestessin: es van crear abocadors, amagats de les poblacions. Després vam començar a prendre mesures per impedir la degradació del medi natural i per millorar les condicions mediambientals i de protecció de la salut d’aquests abocadors: es van clausurar els abocadors il·legals, es van prendre mesures per la recollida de lixiviats i pel control d’emissions de gasos a l’atmosfera, es va prohibir l’incineració a cel obert que provocava dioxines i perills per la salut.

Ara estem avançant en la consideració dels residus només com a problema i comencem a veure oportunitats en la consideració dels residus també com a recurs. El primer pas l’estem donant amb la recollida selectiva (separant els residus per fraccions diferents: paper i cartró, vidre, plàstics i envasos, matèria orgànica) i amb el reaprofitament d’una part substancial d’aquest recursos: en aquest moment estem recollint separadament i reaprofitant el 34% dels residus urbans.

El segon pas l’hem de fer de cara a la reducció de residus. Hem començat els ajuntaments, amb campanyes de conscienciació i actuacions de foment del consum ecològic i responsable, i els ciutadans. I estem aconseguint bons resultats, disminuint la generació de residus domèstics en els darrers anys. Ara falta que s’hi impliquin també les altres administracions i els sectors industrials i de comerç, amb la reducció dels embolcalls i els embalatges i amb una legislació encaminada a aquesta reducció de residus.

Alguns països nordeuropeus, que ja estan fent bona feina en la reducció de residus i en la seva recollida selectiva, poden passar a una tercera etapa que consisteix en la valorització energètica dels residus restants. És a dir, estan aprofitant els residus resultants, que fins ara anaven a dipòsits més o menys controlats (com el nostre de Coll Cardús), com a combustible per a la producció d’aigua calenta centralitzada (són països freds, recordeu-ho) i d’electricitat. Que no ens espanti el nom, es tracta d’incineració de residus per al seu aprofitament energètic. Incineració, clar, que no té res a veure amb la que podíem haver tingut anys enrera sense control d’emissions i sense seguretat mediambiental i de salut. Però només podrem arribar aquí quan haguem superat les etapes de reducció de residus i d’una més correcta recollida selectiva que ens permeti una major reutilització dels residus que generem. Tenim doncs encara molta feina per fer.

Mans a l’obra.

divendres, 19 de juny del 2009

Quatre pensaments del Mayor Zaragoza



Quatre pensaments arran d’una conferència del Frederic Mayor Zaragoza, a Barcelona, el 17 de juny del 2009, en motiu del 10è aniversari del Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible (CADS):


  • La Carta de la Terra (2000) comença dient "Nosaltres els pobles…" (no els països, ni els estats, ni les nacions, sinó els pobles, les persones)

  • L’actual llei de mercat està basada en una economia de guerra. Cada dia es despesen al món 3.000 milions de dòlars en indústria bèl·lica. Això no pot continuar. No podem confondre valor i preu. "Es de necio confundir valor y precio" (A. Machado)

  • Hem d’aprofitar la tensió actual i la indignació per la crisi (la "inritació"), per canviar el model. "La felicitat rau en no acceptar mai allò que considerem inacceptable". Ha arribat el moment de la implicació ciutadana. La democràcia no consisteix en que et comptin, sinó en que et tinguin en compte.

  • I no n’hi ha prou de fer estudis i diagnòstics. Cal actuar. El diagnòstic perfecte és l’autòpsia. Però arriba tard!

  • No volem la reforma del sistema capitalista. El sistema capitalista no s’ha de reformar. Ha de desaparèixer. Hem d’anar a un sistema nou.

divendres, 29 de maig del 2009

La Terra et necessita


El 5 de juny commemorem el Dia Mundial del Medi Ambient. Instituït per Nacions Unides el 1977, aquest dia vol ser un moment de reflexió i de presa de consciència de tota la humanitat respecte als problemes mediambientals que amenacen el present i el futur de la nostra estimada, i única, Terra. El lema triat per a aquest any és La Terra et necessita. UNits contra el canvi climàtic. Una crida a lluitar contra el canvi climàtic posant èmfasi en l’amenaça del desglaç dels pols. Es vol alertar sobre la necessitat imperiosa de prendre mesures per lluitar contra el canvi climàtic: millores en l’eficiència energètica i l’estalvi d’energia, impuls de les energies renovables, i cura de l’entorn natural més proper.
El país amfitrió de la diada d’enguany és Mèxic. Segurament un país amb greus problemes de contaminació atmosfèrica, especialment en el seu Districte Federal, però també un país que està prenent compromisos per reforestar terres desertitzades i per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La temperatura de la Terra ha augmentat aproximadament 0,75 graus des de la Revolució Industrial, segons dades del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Des del 1990 s'han enregistrat les temperatures més altes dels últims 125 anys. Científics i experts coincideixen en la seva preocupació per les possibles conseqüències d'aquest canvi climàtic. Hi ha, a més, un gran consens respecte a les causes d'aquest augment de les temperatures: les emissions de gasos d'efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2) provenint de la crema de combustibles fòssils.
Terrassa ha estat de fa molt una ciutat conscienciada i compromesa en la millora del medi ambient. Entorn del 5 de juny ja fa 18 anys que organitzem la Setmana del Medi Ambient. Un punt de trobada per conèixer millor els nostres problemes ambientals, per debatre, per compartir experiències i per renovar el compromís municipal i de cada ciutadà en la lluita per la sostenibilitat i la protecció del nostre medi. Participeu dels actes de la Setmana i de la Festa del Medi Ambient, el diumenge, 7 de juny, al matí, a Vallparadís.
El Pacte d’Alcaldes contra el canvi climàtic, signat per Terrassa i dues-centes ciutats europees més el febrer passat, ens compromet com a administració municipal a avaluar el nostre nivell d’emissions de CO2 i a adoptar mesures concretes per arribar, abans del 2020, als tres objectius que es marca la Unió Europea: la reducció d’un 20% d’aquests gasos d’efecte hivernacle, aconseguir un estalvi del 20% d’energia gràcies a millorar l’eficiència energètica dels nostres equipaments i serveis municipals, i que un 20% de l’energia que usem provingui de fonts renovables (solar tèrmica i fotovoltàica, geotèrmica, eòlica, biomassa, hidràulica). És allò que es coneix com el 20-20-20 abans del 2020.
Un compromís exigent però realista i que és possible assolir amb la conscienciació de tothom i amb el compromís de cadascú. Com ens recorda en aquest 5 de juny Nacions Unides: La Terra et necessita. Unim-nos contra el canvi climàtic.

dijous, 23 d’abril del 2009

Pregària al cavaller Sant Jordi






Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.

Amén.

Salvador Espriu
el poeta que va viure per salvar-nos els mots...

dimarts, 14 d’abril del 2009

República

14 d'abril de 2009; 78 anys de la proclamació de la República. Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van fer palès que Catalunya i Espanya tenien un desig profund de llibertat. Amb el triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres, assoleix el poder la majoria social que havia estat silenciada durant tants i tants anys de governs no democràtics. Les eleccions possibilitaren la proclamació de la república catalana, que després, en una negociació entre el govern provisional de la República i Francesc Macià, donaria lloc a la recuperació de la Generalitat de Catalunya.
La consecució del règim republicà no va suposar només un canvi en la forma de govern, sinó també una nova concepció de la societat, a partir de la qual tots i cadascun dels ciutadans i de les ciutadanes veien reconeguts els seus drets i podien exercir-los, mitjançant la participació en els afers comuns, en la "res publica".
La república feia de les persones ciutadanes, i ja no només súbdits. Els va convertir en actors i protagonistes de l’acció pública, de l’acció política. Homes i dones lliures!
Va suposar el reconeixement dels drets de les dones, entre els quals el dret a vot; va reconèixer els drets de la infància, la seva protecció, el dret a una bona salut i educació. El moviment de renovació pedagògica, les escoles del bosc, de la mar, l’impuls del contacte amb la natura i l’aprenentatge a partir d’aquest contacte, i la creació de l’institut – escola són novetats que va aportar la república a l’ensenyament. A Terrassa ens va portar també la renovació pedagògica de la mà d'Alexandre Galí i l'Escola Vallparadís. Així mateix, el moviment associatiu va viure un moment d’esplendor, amb entitats culturals, esportives, socials, i també de caire veïnal; cases del poble, ateneus, casinos populars,...
L’aprenentatge manual, pràctic, dels oficis també va rebre un impuls important. La república va voler transmetre la importància de compaginar el treball manual i el treball intel·lectual, tot alhora, en harmonia.
Van ser destacables també els avenços en matèria de protecció social i de salut.
L’adveniment de la República també va suposar una nova concepció del fet religiós. El respecte a totes les religions i al sentiment religiós de les persones i, precisament per a aconseguir-ho, l’impuls de la laïcitat en l’àmbit públic, a les escoles, va ser un avenç cap al civisme.
Aquests mateixos valors i principis republicans van impulsar la vida, també, dels nous ajuntaments democràtics, dels quals enguany en celebrem els 30 anys de la seva recuperació. Van retornar als ciutadans i les ciutadanes aquesta categoria, la de ciutadania, i no la de súbdits. I aleshores igual que ara, els van fer partícips de la marxa i el desenvolupament social i ciutadà.
Els mecanismes de participació política i social van portar al foment de la cultura i les arts, al moviment de renovació pedagògica, a la promoció de la salut, a la promoció del treball, de l’habitatge, del benestar social, a la promoció de les dones, de la gent gran, de les persones amb discapacitat. Les mateixes causes, els mateixos valors, els mateixos objectius que en temps de la República
Actituds i valors que cada 14 d'abril rememorem i explicitem, per continuar fent-los nostres
Refermem avui la nostra voluntat de seguir treballant en la promoció dels valors democràtics de la llibertat, l’equitat, la solidaritat, la fraternitat i en l’impuls del civisme i la laïcitat.
Saludem i recordem la II República i el gran llegat que encara sentim viu en la nostra societat.
Retem homenatge a totes les persones que van viure impulsant aquests valors republicans i que van caure per defensar la República com a ordre constitucional i democràtic legítim.


Visca la República!

dimarts, 17 de març del 2009

Ciutat i bicicleta


He tingut l’oportunitat de participar, en nom de Terrassa, en la constitució de la Red de ciudades por la bicicleta. Després d’unes Primeres Jornades per la Bicicleta Pública, que van tenir lloc a Barcelona i Terrassa al novembre de2007, ara han tingut lloc les Segones, a Sevilla. I, en el marc de les jornades, s’ha aprovat la constitució d’aquesta Red.
Terrassa està, doncs, entre les ciutats impulsores d’aquesta xarxa de municipis que, com diuen els estatuts aprovats, té per objecte la generació d’una dinàmica entre les ciutats amb el fi de facilitar, fer més segura i desenvolupar la circulació de la bicicleta, especialment en el medi urbà, realitzant les accions per impulsar la bicicleta com a mitjà de transport
En les jornades s’ha reconegut el paper impulsor de Terrassa en la promoció de la cultura de la bicicleta, espacialment gràcies al seu servei de bicicletes públiques, l’Ambicia’t.
L’Ambicia’t és un servei de transport públic individualitzat basat en el préstec de bicicletes. Però l’objectiu d’aquest servei va molt més enllà de posar a l’abast de la ciutadania un servei de lloguer de bicicletes. El servei està ajudant a reinstaurar a la ciutat la cultura de la bicicleta. Ara, una setantena de ciutats espanyoles, moltes de catalanes, que han constituït la nova xarxa, han reconegut aquest caràcter pioner de Terrassa, juntament amb Sant Sebastià, Burgos, Vitòria, Barcelona i algunes més
En tot el segle XIX i durant la primera meitat del XX, en efecte, la bicicleta va constituir un vehicle habitual de mobilitat ciutadana. La popularització de l’automòbil a partir dels anys cinquanta del segle passat va reconfigurar els carrers i les places de Terrassa i la resta de ciutats per donar prioritat als cotxes, motos i camions. De fet, tota la ciutat va anar evolucionant per oferir la millor mobilitat als vehicles de motor, en detriment fins i tot dels vianants (voreres estretes, places amb preferència al trànsit rodat, espais per aparcament dels cotxes a tot arreu on l’amplada de la via ho permetia, etc.).
La reintroducció de la bicicleta a Terrassa, com a les altres ciutats, ens ajuda a construir una ciutat al servei de les persones. Una ciutat amb un trànsit rodat pacificat i amb espai públic per als vianants.
Per a aquesta mobilitat sostenible que retorni el protagonisme de l’espai ciutadà a la ciutadania; que faci cert aquell lema que Terrassa és la ciutat de les persones, la bicicleta no és la sola solució, però sí que és un element important per a arribar-hi. En aquest sentit, es pot parlar de bicimobilitat, com d’una mobilitat sostenible i humana que la bicicleta ajuda a aconseguir.
I per a la recuperació d’aquesta cultura de la bicicleta, les bicicletes públiques, l’Ambicia’t a Terrassa, actuen de catalitzadors, de potenciadors de la bicicleta privada i del seu ús per a la mobilitat del dia a dia. Ajuda a visualitzar una massa crítica de ciclistes i genera una major demanda d’infrastructures per a la bicicleta: aparcabicis segurs, carrils bici segregats, zones 30 pacificades, etc.
També ajuda a revelar les carències de la ciutat: potser una normativa encara no posada al dia, també la precarietat de dades per avaluar i planificar, i la necessitat de ciclabitzar (de fer aptes i segures per a la bicicleta) les vies urbanes.
El futur de Terrassa passa per augmentar la mobilitat a peu i en bici, com a part d’un programa integral de mobilitat. En aquest futur cal contemplar el paper de la bicicleta pública com un element més de transport públic, amb els mateixos requeriments de la resta de transport públic (metro, bus, i, perquè no, tramvia), amb les mateixes inversions i les mateixes facilitats d’integració tarifària i d’intermodalitat. Ara és el moment d’apostar per la bicicleta i donar-li l’oportunitat del seu desenvolupament, del seu propi I+D.
En el camí cap a una ciutat més humana, que aposta igualment per la salut dels ciutadans, per la minimització del soroll, per la qualitat de l’aire i per mitigar els efectes del canvi climàtic, la bicicleta pot ser també un bon bioindicador de la salut mediambiental de les nostres ciutats.
Per una ciutat més neta, menys sorollosa, més saludable per a tothom (ciclistes o no), més sostenible, amb una mobilitat més eficaç i amb un espai urbà al servei de la ciutadania; per una ciutat més humana i més amable... ara és l’hora de la bicicleta.