És possible viure sense cotxe a Terrassa? Home, possible, sí. De fet són molts els terrassencs i terrassenques que no en tenen. Però és veritat també que són molts els conciutadans que tenen cotxe i que per raons diverses es veuen abocats a fer-lo servir quotidianament.
De fet, des de l’aparició de l’automòbil a les ciutats, aquests han anat desplaçant altres formes de mobilitat i altres mitjans d’una forma no sempre massa racional ni adequada. La cultura de l’automòbil s’ha anat imposant també a Terrassa en els darrers cinquanta anys fins al punt d’arribar aquest a convertir-se en l’amo i senyor dels nostres carrers i places. Recordeu quan els cotxes omplien la Plaça Vella, el Raval, la Rambla….? Ho havien fet d’una manera tan abusiva que pràcticament no deixaven espais per al vianants, reclosos aquests en unes voreres estretes, incòmodes i insuficients.
I les bicicletes, que fa cent anys eren els vehicles més abundants a la ciutat, havien també pràcticament desaparegut del tot.
Des de fa uns anys comencem a prendre consciència col·lectiva que la ciutat ha de ser per a les persones, per a totes les persones, i no només per als cotxes. I tots som vianants en bona part del nostre temps i dels nostres desplaçaments. Per això hem avançat cap un urbanisme que dóna prioritat al vianant, amb espais exclusius per a ells, amb voreres més amples, prenent si cal espai de via pública als vehicles motoritzats. I estem treballant per introduir criteris de sostenibilitat i de racionalitat en la mobilitat dins la ciutat.
Hem de trobar l’equilibri en la mobilitat dins la ciutat que, tot i permetent i millorant la gestió del trànsit de vehicles privats, doni la prioritat al transport públic (metro, bus i taxi) i als desplaçaments a peu i en bicicleta. És el que entenem per mobilitat sostenible. Una mobilitat més racional, més saludable, amb menys emissions a l’atmosfera, més fluïda, més eficaç i que dóna més qualitat de vida als ciutadans.
Per sort, Terrassa és una ciutat compacta i amb una morfologia que afavoreix els desplaçaments a peu i amb bicicleta. Necessitem seguir avançant en sensibilització ciutadana i en educació ambiental, per ajudar a aquest canvi d’hàbits i d’usos que ens portin de la cultura del cotxe a una nova cultura de la mobilitat sostenible, basada en el foment del transport públic i en la prioritat per als vianants i les bicicletes. Volem un Terrassa per viure-hi i per viure-hi amb qualitat!.
De fet, des de l’aparició de l’automòbil a les ciutats, aquests han anat desplaçant altres formes de mobilitat i altres mitjans d’una forma no sempre massa racional ni adequada. La cultura de l’automòbil s’ha anat imposant també a Terrassa en els darrers cinquanta anys fins al punt d’arribar aquest a convertir-se en l’amo i senyor dels nostres carrers i places. Recordeu quan els cotxes omplien la Plaça Vella, el Raval, la Rambla….? Ho havien fet d’una manera tan abusiva que pràcticament no deixaven espais per al vianants, reclosos aquests en unes voreres estretes, incòmodes i insuficients.
I les bicicletes, que fa cent anys eren els vehicles més abundants a la ciutat, havien també pràcticament desaparegut del tot.
Des de fa uns anys comencem a prendre consciència col·lectiva que la ciutat ha de ser per a les persones, per a totes les persones, i no només per als cotxes. I tots som vianants en bona part del nostre temps i dels nostres desplaçaments. Per això hem avançat cap un urbanisme que dóna prioritat al vianant, amb espais exclusius per a ells, amb voreres més amples, prenent si cal espai de via pública als vehicles motoritzats. I estem treballant per introduir criteris de sostenibilitat i de racionalitat en la mobilitat dins la ciutat.
Hem de trobar l’equilibri en la mobilitat dins la ciutat que, tot i permetent i millorant la gestió del trànsit de vehicles privats, doni la prioritat al transport públic (metro, bus i taxi) i als desplaçaments a peu i en bicicleta. És el que entenem per mobilitat sostenible. Una mobilitat més racional, més saludable, amb menys emissions a l’atmosfera, més fluïda, més eficaç i que dóna més qualitat de vida als ciutadans.
Per sort, Terrassa és una ciutat compacta i amb una morfologia que afavoreix els desplaçaments a peu i amb bicicleta. Necessitem seguir avançant en sensibilització ciutadana i en educació ambiental, per ajudar a aquest canvi d’hàbits i d’usos que ens portin de la cultura del cotxe a una nova cultura de la mobilitat sostenible, basada en el foment del transport públic i en la prioritat per als vianants i les bicicletes. Volem un Terrassa per viure-hi i per viure-hi amb qualitat!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada