En el darrer Ple municipal del mes de novembre, l’ajuntament de la ciutat aprovava, per unanimitat de tots els grups, l’adhesió de Terrassa al Pacte d’Alcaldes i Alcaldeses.
Aquest pacte, impulsat des de la Unió Europea, recull el compromís de les ciutats signants de superar els objectius que la mateixa UE es va marcar el 2007 respecte a les mesures per mitigar el canvi climàtic. És allò que coneixem com el 20-20-20 abans del 2020. És a dir, el compromís de reduir en un 20% les emissions de CO2 i gasos d’efecte hivernacle, de millorar en un altre 20% l’eficiència energètica i d’aconseguir que al menys un 20% de l’energia utilitzada provingui de fonts renovables (eòlica, fotovoltàica, solar tèrmica, biomassa, geotèrmica). I tot això, aconseguir-ho abans de finalitzar el 2020, i prenent com a referència les dades de 1990. Tot un repte!
Doncs bé, amb aquest Pacte d’Alcaldes, les ciutats europees, i Terrassa entre elles, ens comprometem a treballar en el nostre àmbit local per superar fins i tots aquests índex.
Les ciutats som responsables de més del 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La il·luminació, l’eficiència energètica i la climatització dels equipaments públics, el transport col·lectiu, la mobilitat de la ciutat, la gestió integral del cicle de l’aigua, la promoció d’energies netes, la gestió correcta dels residus urbans i la seva mitigació, etc. Són camps de treball per aconseguir aquestes fites. Són objectius ambiciosos, però realistes i possibles d’aconseguir i, sobretot, absolutament necessaris. Com ens avançava l’informe Stern, prevenir els efectes del canvi climàtic sortirà car, però en tot cas sortirà vint vegades més car afrontar els efectes d’aquest canvi.
I el canvi climàtic ja no és una hipòtesis de futur, sinó una realitat del present. Aquestes són les conclusions unànimes dels 2.300 experts del IPCC (Intergovernamental Panel on Climate Change), reunits a València ara fa un any i guardonats recentment amb el Nòbel de la Pau. Només els qui amaguen el cap sota l’ala, els despistats, els qui tenen interessos econòmics inconfessables, els insolidaris, o els qui tenen algun estrany cosí… poden qüestionar el que ja és una evidència.
Aquesta és una qüestió que ens afecta a tots i ens interpel·la a tots i totes. Amb el canvi climàtic ens hi juguem el nostre present i el futur dels nostres fills. Ens hi juguem tant que, com deia aquell, no podem deixar aquest tema només en mans dels nostres governants i de les administracions.
De ben segur que uns i altres, ciutadans, governants, empreses, polítics, administracions,… tenim encerts i també errades considerables en les nostres actuacions per la mitigació del canvi climàtic. Però seria massa fàcil posar en evidència les disfuncions o els possibles errors dels altres, i posar-los en ridícul i enriure-nos-en (per expressar-ho amb les paraules del sociòleg i amic Salvador Cardús, arran de l’ornamentació nadalenca del comerç del centre de la ciutat), i no reconèixer les pròpies disfuncions i errors o, encara pitjor, la pròpia inactivitat davant un problema d’aquesta magnitud.
Acabo de tornar de participar en un congrés estatal del medi ambient, el CONAMA, a Madrid. El lema del congrés ha estat El repte és actuar. Efectívament, ja no n’hi ha prou amb estudiar les causes i analitzar els efectes del canvi climàtic. Ja no tenim més temps. El repte ara és actuar. Amb errors, amb ensopegades, però de ben segur també amb encerts. Perquè com diu la dita qui no s’arrisca, no pisca. I qui no actua, aquest segur que no l’erra, però només participa en el problema i no en la solució.
Així doncs, des de l’encàrrec ciutadà que he rebut com a Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, assumeixo el lideratge de promoure la cultura municipal de la sostenibilitat, faig meus els compromisos contrets amb l’adhesió de Terrassa al Pacte d’Alcaldes de la UE, i demano i animo a la ciutadania a treballar, cadascú des del seu àmbit, en els objectius del Pla.
Són objectius assumibles. I molta feina ja s’està fent. Poso alguns exemples municipals: en els darrers anys hem millorat entre tots els índex de recollida selectiva de residus (en deu anys hem passat del 7% de recollida selectiva del 1997 al més del 32% del 2007), també hem disminuït la quantitat de residus (1,25 Kg per dia i habitant el 2001 i hem baixat a 1,18 el 2007; la mitjana a Catalunya és de 1,56 i la del Vallès Occidental de 1,43). El nostre consum domèstic d’aigua presenta uns índex d’estalvi molt bons (dels 120 litres per persona i dia de consum domèstic el 2003 hem passat als 108 litres en el tercer trimestre del 2008). I també estem millorant molt i encara ho podem fer molt més en eficiència energètica, en mobilitat sostenible i, en general, en consum responsable. Són objectius que depenen de tots i que entre tots hem de poder assolir. Tots hi estem compromesos.
Aquest pacte, impulsat des de la Unió Europea, recull el compromís de les ciutats signants de superar els objectius que la mateixa UE es va marcar el 2007 respecte a les mesures per mitigar el canvi climàtic. És allò que coneixem com el 20-20-20 abans del 2020. És a dir, el compromís de reduir en un 20% les emissions de CO2 i gasos d’efecte hivernacle, de millorar en un altre 20% l’eficiència energètica i d’aconseguir que al menys un 20% de l’energia utilitzada provingui de fonts renovables (eòlica, fotovoltàica, solar tèrmica, biomassa, geotèrmica). I tot això, aconseguir-ho abans de finalitzar el 2020, i prenent com a referència les dades de 1990. Tot un repte!
Doncs bé, amb aquest Pacte d’Alcaldes, les ciutats europees, i Terrassa entre elles, ens comprometem a treballar en el nostre àmbit local per superar fins i tots aquests índex.
Les ciutats som responsables de més del 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La il·luminació, l’eficiència energètica i la climatització dels equipaments públics, el transport col·lectiu, la mobilitat de la ciutat, la gestió integral del cicle de l’aigua, la promoció d’energies netes, la gestió correcta dels residus urbans i la seva mitigació, etc. Són camps de treball per aconseguir aquestes fites. Són objectius ambiciosos, però realistes i possibles d’aconseguir i, sobretot, absolutament necessaris. Com ens avançava l’informe Stern, prevenir els efectes del canvi climàtic sortirà car, però en tot cas sortirà vint vegades més car afrontar els efectes d’aquest canvi.
I el canvi climàtic ja no és una hipòtesis de futur, sinó una realitat del present. Aquestes són les conclusions unànimes dels 2.300 experts del IPCC (Intergovernamental Panel on Climate Change), reunits a València ara fa un any i guardonats recentment amb el Nòbel de la Pau. Només els qui amaguen el cap sota l’ala, els despistats, els qui tenen interessos econòmics inconfessables, els insolidaris, o els qui tenen algun estrany cosí… poden qüestionar el que ja és una evidència.
Aquesta és una qüestió que ens afecta a tots i ens interpel·la a tots i totes. Amb el canvi climàtic ens hi juguem el nostre present i el futur dels nostres fills. Ens hi juguem tant que, com deia aquell, no podem deixar aquest tema només en mans dels nostres governants i de les administracions.
De ben segur que uns i altres, ciutadans, governants, empreses, polítics, administracions,… tenim encerts i també errades considerables en les nostres actuacions per la mitigació del canvi climàtic. Però seria massa fàcil posar en evidència les disfuncions o els possibles errors dels altres, i posar-los en ridícul i enriure-nos-en (per expressar-ho amb les paraules del sociòleg i amic Salvador Cardús, arran de l’ornamentació nadalenca del comerç del centre de la ciutat), i no reconèixer les pròpies disfuncions i errors o, encara pitjor, la pròpia inactivitat davant un problema d’aquesta magnitud.
Acabo de tornar de participar en un congrés estatal del medi ambient, el CONAMA, a Madrid. El lema del congrés ha estat El repte és actuar. Efectívament, ja no n’hi ha prou amb estudiar les causes i analitzar els efectes del canvi climàtic. Ja no tenim més temps. El repte ara és actuar. Amb errors, amb ensopegades, però de ben segur també amb encerts. Perquè com diu la dita qui no s’arrisca, no pisca. I qui no actua, aquest segur que no l’erra, però només participa en el problema i no en la solució.
Així doncs, des de l’encàrrec ciutadà que he rebut com a Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, assumeixo el lideratge de promoure la cultura municipal de la sostenibilitat, faig meus els compromisos contrets amb l’adhesió de Terrassa al Pacte d’Alcaldes de la UE, i demano i animo a la ciutadania a treballar, cadascú des del seu àmbit, en els objectius del Pla.
Són objectius assumibles. I molta feina ja s’està fent. Poso alguns exemples municipals: en els darrers anys hem millorat entre tots els índex de recollida selectiva de residus (en deu anys hem passat del 7% de recollida selectiva del 1997 al més del 32% del 2007), també hem disminuït la quantitat de residus (1,25 Kg per dia i habitant el 2001 i hem baixat a 1,18 el 2007; la mitjana a Catalunya és de 1,56 i la del Vallès Occidental de 1,43). El nostre consum domèstic d’aigua presenta uns índex d’estalvi molt bons (dels 120 litres per persona i dia de consum domèstic el 2003 hem passat als 108 litres en el tercer trimestre del 2008). I també estem millorant molt i encara ho podem fer molt més en eficiència energètica, en mobilitat sostenible i, en general, en consum responsable. Són objectius que depenen de tots i que entre tots hem de poder assolir. Tots hi estem compromesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada