Europa i els immigrants

El que m'agradaria dir sobre el que penso de l'actitud d'Europa i d'Espanya respecte a la immigració, ho he trobat ben reflexat en un article de l'Almudena Grandes. No em puc estar de trascriure'l aquí, per a públic escarni del govern socialista de Zapatero i Corbacho (ell mateix immigrant al seu moment). Aquí el teniu:

Señoras y señores, niñas y niños, europeos todos: ¡enhorabuena! Hemos conseguido cuadrar el círculo de la iniquidad. No ha sido fácil. Desde los lejanos tiempos de los barcos negreros hasta la inoculación televisiva del consumismo desaforado, el camino ha sido largo, arduo, fatigoso. Fue necesario colonizar continentes enteros, esclavizar a sus habitantes, explotar sin descanso sus materias primas, comprar reyezuelos, armar a sus enemigos, vender armas a todos por igual, crear pequeñas élites intelectuales, y sobornar después a sus miembros para producir un caos fecundo y controlado del que seguir sacando tajada.
Así prosperamos. Así nos enriquecimos. Así llegamos a un punto de desarrollo tal que no pudimos sostenerlo con nuestros propios medios. Y llegaron los inmigrantes, para recoger la basura de nuestra sociedad de obesos, para respirar los fertilizantes que intoxicaban nuestros pulmones, para hacer los trabajos que nuestros parados se negaban a hacer.
Y mientras las vacas en gordaron, todo fue diálogo, interculturalidad, derechos humanos y mutuos beneficios. Hasta que ya no engordaron más. Su flaqueza ha traído consigo -en plena Eurocopa, eso sí, para que no nos enteremos mucho- la versión comunitaria de Guantánamo, centros de detención sin control judicial donde encerrar a los ilegales hasta 18 meses, y desde donde hasta los niños pueden ser expulsados en cualquier momento hacia un país que ni siquiera sea el suyo.
Hace algún tiempo, dije aquí que mi voto era útil. Ahora, después de asistir a la penosa, sonrojante actuación de los socialistas españoles en esta vergüenza, estoy más segura que nunca. Zapatero ha logrado meternos por fin en Europa. No en la de las naciones, ni en la de la primera velocidad, sino en la Europa que da asco. Enhorabuena, repito. Y ahora, si me perdonan, voy a retirarme para vomitar.

Almudena Grandes

Les lliçons de la sequera

Aquest episodi de sequera que hem hagut d’afrontar des de Catalunya ens ha permès avançar en això que hem batejat com la nova cultura de l’aigua. És a dir, en l’estalvi i l’ús racional d’un bé escàs i absolutament necessari per a la vida com és l’aigua. En un país mediterrani on la sequera pot esdevenir un mal endèmic.

La ciutadania en general ha estat realitzant aquests últims temps un esforç estalviador d’aigua de boca, addicional al que ja venia fent de fa temps. Les campanyes institucionals i les imatges d’embassaments buits en els telenotícies han calat en el conjunt de la població. A Terrassa, en aquest primer trimestre del 2008, el consum d’aigua d’ús domèstic ha baixat fins als 112 litres per habitant i dia; una xifra certament baixa, molt poc per sobre del mínim imprescindible dels 100 litres que recomana la OMS (Organització Mundial de la Salut). També cal remarcar que no s’ha imposat cap sanció per incompliment del Ban municipal de mesures contra la sequera. Cal felicitar, doncs, els terrassencs i terrassenques i agrair-los públicament l’esforç que realitzen.

També l’administració municipal ha tingut un comportament exemplar en tot aquest període que s’inicia amb la promulgació del Decret de Sequera per part de la Generalitat a l’abril de 2007. Manteniment Urbà (responsable del reg dels parcs i jardins públics), l’IMCET (Institut Municipal de Cultura i Esports, responsable de les instal·lacions esportives, incloses les piscines), el Parc de Vallpardís i el Servei de Medi Ambient, han fet bé la feina i han aconseguit un estalvi del 32% d’aigua d’ús municipal en el primer trimestre del 2008, si el comparem amb el mateix període de l’any passat.

També cal agrair l’esforç dels proveïdors d’aigua de la ciutat, Aigües de Les Fonts i, especialment, Mina d’Aigües de Terrassa. La seva acció coordinada i la seva valuosa col·laboració amb la Comissió municipal de Seguiment del Pla de Contingència de la Sequera, mereixen el reconeixement de la ciutat.

Penso que entre tots hem après la lliçó. I animo a tothom: administracions, empreses i activitats econòmiques, empreses proveïdores d’aigua i ciutadania en general, a continuar avançant en aquest ús racional de l’aigua.

Per part de l’administració municipal caldrà continuar amb la política de regar zones verdes i de mantenir camps d’esport i piscines amb aigua de pou, sempre que això sigui factible. També s’ha de prendre consciència que cal cercar aigua del subsòl per a aquests usos en les noves àrees de desenvolupament urbà que estan contemplades en el nostre ordenament urbanístic. I finalment, cal avançar en els estudis per utilitzar aigües regenerades, provinents de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) de Les Fonts, per ser destinades a usos municipals, industrials i per a la recàrrega dels aqüífers. Aquest és el nostre compromís.

ERC: No malbaratem el somni

Nosaltres, militants d’ERC - Vallès Occidental amb més de 15 anys de militància i que hem desenvolupat diferents responsabilitats orgàniques i institucionals (presidents de secció local, presidents comarcals, consellers nacionals, membres d’Executives Nacionals, regidors, alcaldes i consellers comarcals), volem fer arribar a la militància de la nostra comarca i a la direcció del partit el següent posicionament en aquests moments de debat precongressual.

Reafirmar el nostre compromís amb Esquerra Republicana de Catalunya com a instrument per a l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. La dura feina, sovint callada, i l’esforç continuat durant molts anys és el que ens ha permès passar al Vallès Occidental de la marginalitat a la centralitat i esdevenir una eina útil per la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Creiem en el compromís, i ens exigim un comportament ètic de la pràctica política. Aquest és un dels nostres signes d’identitat més preuats i al que no volem i no podem renunciar.

Reclamem del conjunt de la militància i en especial de la direcció que en resulti del congrés, una actitud imbuïda pel valor de la unitat. El partit ho som tots.

Tanmateix sabem que per arribar a la majoria social hem d’abordar la imprescindible renovació de persones, d’idees i, sobretot, hem de dotar-nos d’una nova cultura organitzativa: Que es fixi com a objectiu l’aproximació del partit i els seus representants als nostres votants potencials. Que seleccioni els seus càrrecs interns i institucionals no en funció de la seva sensibilitat política, sinó exclusivament en funció de la seva competència i talent. Que es plantegi com teixir complicitats amb una part de la ciutadania que mai militarà però que serà imprescindible per assolir els nostres objectius. Que entengui que aquests objectius no s’assoliran mai si l’objectiu és el control del propi partit.

Guanyi qui guanyi hem de superar la xacra del sectarisme. Hem d’articular el debat col·lectiu necessari per poder elaborar un discurs polític, que el volem majoritari, en una societat catalana que viu immersa en un procés accelerat de transformacions que generen incerteses i desconcerts.

Nosaltres hem viscut al llarg dels nostres anys de militància situacions difícils, més difícils que les actuals, i hem sabut anar endavant. De fet avui estem en una crisi de creixement. Som en una cruïlla. Però si sabem sumar a tothom, i sabem posar els interessos del país i de la gent per damunt de tot, estarem en disposició de fer un gran pas endavant. Fer d’un gran partit un partit gran. Fer d’un gran país, un país lliure. Hi ha massa gent pendent de nosaltres i no ens podem permetre decebre al país ni a nosaltres mateixos.

Ullastrell, 21 de maig del 2008.

Josep Alàs, Ramon Arribas, Joan Ballbé, Joan Costa, Lluís Martínez, Marius Massallé, Jordi Permanyer, Raimon Pí, Martí Pujol, Montse Puig, Magí Rovira, Francesc Sutríes, Josep Ventura