Les lliçons de la sequera

Aquest episodi de sequera que hem hagut d’afrontar des de Catalunya ens ha permès avançar en això que hem batejat com la nova cultura de l’aigua. És a dir, en l’estalvi i l’ús racional d’un bé escàs i absolutament necessari per a la vida com és l’aigua. En un país mediterrani on la sequera pot esdevenir un mal endèmic.

La ciutadania en general ha estat realitzant aquests últims temps un esforç estalviador d’aigua de boca, addicional al que ja venia fent de fa temps. Les campanyes institucionals i les imatges d’embassaments buits en els telenotícies han calat en el conjunt de la població. A Terrassa, en aquest primer trimestre del 2008, el consum d’aigua d’ús domèstic ha baixat fins als 112 litres per habitant i dia; una xifra certament baixa, molt poc per sobre del mínim imprescindible dels 100 litres que recomana la OMS (Organització Mundial de la Salut). També cal remarcar que no s’ha imposat cap sanció per incompliment del Ban municipal de mesures contra la sequera. Cal felicitar, doncs, els terrassencs i terrassenques i agrair-los públicament l’esforç que realitzen.

També l’administració municipal ha tingut un comportament exemplar en tot aquest període que s’inicia amb la promulgació del Decret de Sequera per part de la Generalitat a l’abril de 2007. Manteniment Urbà (responsable del reg dels parcs i jardins públics), l’IMCET (Institut Municipal de Cultura i Esports, responsable de les instal·lacions esportives, incloses les piscines), el Parc de Vallpardís i el Servei de Medi Ambient, han fet bé la feina i han aconseguit un estalvi del 32% d’aigua d’ús municipal en el primer trimestre del 2008, si el comparem amb el mateix període de l’any passat.

També cal agrair l’esforç dels proveïdors d’aigua de la ciutat, Aigües de Les Fonts i, especialment, Mina d’Aigües de Terrassa. La seva acció coordinada i la seva valuosa col·laboració amb la Comissió municipal de Seguiment del Pla de Contingència de la Sequera, mereixen el reconeixement de la ciutat.

Penso que entre tots hem après la lliçó. I animo a tothom: administracions, empreses i activitats econòmiques, empreses proveïdores d’aigua i ciutadania en general, a continuar avançant en aquest ús racional de l’aigua.

Per part de l’administració municipal caldrà continuar amb la política de regar zones verdes i de mantenir camps d’esport i piscines amb aigua de pou, sempre que això sigui factible. També s’ha de prendre consciència que cal cercar aigua del subsòl per a aquests usos en les noves àrees de desenvolupament urbà que estan contemplades en el nostre ordenament urbanístic. I finalment, cal avançar en els estudis per utilitzar aigües regenerades, provinents de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) de Les Fonts, per ser destinades a usos municipals, industrials i per a la recàrrega dels aqüífers. Aquest és el nostre compromís.