Residus i sostenibilitat

Vivim en un món limitat i global. Els recursos materials del qual estan, ja ho sabeu, molt mal repartits i mal utilitzats. Estem espoliant les reserves de combustibles fòssils i de matèries primeres.

I generem a més, molts residus. En el cas dels terrassencs, cada un de nosaltres produeix, de mitjana, 1,15 Kg de deixalles domèstiques diàries. I la nostra és una ratio força bona: a Catalunya la mitjana supera el quilo i mig, i a la resta de l’estat espanyol 1,60 Kg/habitant/dia.

Què fer amb els residus s’ha convertit en un dels problemes (i de les oportunitats també!) que les administracions públiques hem d'afrontar. En un primer moment, la preocupació era només com desfer-se d'aquests residus, on posar-los perquè no molestessin: es van crear abocadors, amagats de les poblacions. Després vam començar a prendre mesures per impedir la degradació del medi natural i per millorar les condicions mediambientals i de protecció de la salut d’aquests abocadors: es van clausurar els abocadors il·legals, es van prendre mesures per la recollida de lixiviats i pel control d’emissions de gasos a l’atmosfera, es va prohibir l’incineració a cel obert que provocava dioxines i perills per la salut.

Ara estem avançant en la consideració dels residus només com a problema i comencem a veure oportunitats en la consideració dels residus també com a recurs. El primer pas l’estem donant amb la recollida selectiva (separant els residus per fraccions diferents: paper i cartró, vidre, plàstics i envasos, matèria orgànica) i amb el reaprofitament d’una part substancial d’aquest recursos: en aquest moment estem recollint separadament i reaprofitant el 34% dels residus urbans.

El segon pas l’hem de fer de cara a la reducció de residus. Hem començat els ajuntaments, amb campanyes de conscienciació i actuacions de foment del consum ecològic i responsable, i els ciutadans. I estem aconseguint bons resultats, disminuint la generació de residus domèstics en els darrers anys. Ara falta que s’hi impliquin també les altres administracions i els sectors industrials i de comerç, amb la reducció dels embolcalls i els embalatges i amb una legislació encaminada a aquesta reducció de residus.

Alguns països nordeuropeus, que ja estan fent bona feina en la reducció de residus i en la seva recollida selectiva, poden passar a una tercera etapa que consisteix en la valorització energètica dels residus restants. És a dir, estan aprofitant els residus resultants, que fins ara anaven a dipòsits més o menys controlats (com el nostre de Coll Cardús), com a combustible per a la producció d’aigua calenta centralitzada (són països freds, recordeu-ho) i d’electricitat. Que no ens espanti el nom, es tracta d’incineració de residus per al seu aprofitament energètic. Incineració, clar, que no té res a veure amb la que podíem haver tingut anys enrera sense control d’emissions i sense seguretat mediambiental i de salut. Però només podrem arribar aquí quan haguem superat les etapes de reducció de residus i d’una més correcta recollida selectiva que ens permeti una major reutilització dels residus que generem. Tenim doncs encara molta feina per fer.

Mans a l’obra.