Vandana Shiva

Vandana Shiva és una pacifista índia, seguidora d'Indira Ghandi, que treballa i lluita per garantir la seguretat alimentària dels agricultors més petits. Física de formació, s'ha anat especialitzant en agricultura ecològica i en la defensa de la biodiversitat. Fou guardonada amb el Premi Nobel Alternatiu de la Pau el 1993. Activista mediambiental, ha tingut un paper fonamental en la lluita pel canvi en les pràctiques agrícoles, els drets de les dones i els sistemes alimentaris arreu del món.
He tingut l'oportunitat d'escoltar-la en una conferència en el marc d'un congrés europeu per promoure les accions dels governs locals en la lluita contra el canvi climàtic.
El títol de la seva conferència ja era una declaració d'intencions: El sòl no és petroli: seguretat alimentària en temps de canvi climàtic.
Ella defensa, doncs, que no podem conrear grans extensions de monocultius adreçats a proporcionar biocombustibles alternatius del petroli. Això només porta a estendre encara més la fam del món (i la ONU ja ha comptabilitzat més de mil milions de famolencs a la Terra...) i a empobrir la terra i l'agricultura.

Us poso, en forma de píndoles resumides, alguns dels seus pensaments que més em van impactar:

• L’Himàlaia dóna aigua al 40% de la humanitat. El Ganges neix allà
• Les persones que més sofreixen les conseqüències del canvi climàtic són també les que menys responsabilitats tenen en les emissions de CO2
• La Terra pot viure sense nosaltres. Però la Terra no ens vol expulsar; som nosaltres que sembla que ens vulguem excloure
• Els darrers 200 anys d’ús massiu de combustibles fòssils estan canviant la relació entre la natura i l’home
• L’agricultura ecològica i la biodiversitat de cultius són entre 5 i 10 vegades més productius que els monocultius
• L’agricultura ecològica, amb adobs orgànics, resisteix millor les sequeres que l’agricultura amb adobs químics
• Ecològicament parlant, seria recomanable que el 80 o el 90% dels aliments que consumim es produïssin en un radi màxim de 100 Km
• En la lluita contra el canvi climàtic, les solucions no s’han de buscar tant en les tecnologies més sofisticades com en el retorn a la natura i als mètodes agraris més tradicionals
• Dedicar grans extensions al monocultiu per fabricar biocarburant és un error greu que provoca fam, i ja tenim més de mil milions de famolencs
• Tampoc hem de confiar tant en la bioenginyeria. És millor apostar per la diversitat de llavors naturals

Si en voleu saber més, acaba de sortir publicat un article seu en català a la revista Educació i Sostenibilitat, num. 5, primavera 2009. El títol: Som el que mengem. El menjar com a mestre