He tingut l’oportunitat de participar, en nom de Terrassa, en la constitució de la Red de ciudades por la bicicleta. Després d’unes Primeres Jornades per la Bicicleta Pública, que van tenir lloc a Barcelona i Terrassa al novembre de2007, ara han tingut lloc les Segones, a Sevilla. I, en el marc de les jornades, s’ha aprovat la constitució d’aquesta Red.
Terrassa està, doncs, entre les ciutats impulsores d’aquesta xarxa de municipis que, com diuen els estatuts aprovats, té per objecte la generació d’una dinàmica entre les ciutats amb el fi de facilitar, fer més segura i desenvolupar la circulació de la bicicleta, especialment en el medi urbà, realitzant les accions per impulsar la bicicleta com a mitjà de transport
En les jornades s’ha reconegut el paper impulsor de Terrassa en la promoció de la cultura de la bicicleta, espacialment gràcies al seu servei de bicicletes públiques, l’Ambicia’t.
L’Ambicia’t és un servei de transport públic individualitzat basat en el préstec de bicicletes. Però l’objectiu d’aquest servei va molt més enllà de posar a l’abast de la ciutadania un servei de lloguer de bicicletes. El servei està ajudant a reinstaurar a la ciutat la cultura de la bicicleta. Ara, una setantena de ciutats espanyoles, moltes de catalanes, que han constituït la nova xarxa, han reconegut aquest caràcter pioner de Terrassa, juntament amb Sant Sebastià, Burgos, Vitòria, Barcelona i algunes més
En tot el segle XIX i durant la primera meitat del XX, en efecte, la bicicleta va constituir un vehicle habitual de mobilitat ciutadana. La popularització de l’automòbil a partir dels anys cinquanta del segle passat va reconfigurar els carrers i les places de Terrassa i la resta de ciutats per donar prioritat als cotxes, motos i camions. De fet, tota la ciutat va anar evolucionant per oferir la millor mobilitat als vehicles de motor, en detriment fins i tot dels vianants (voreres estretes, places amb preferència al trànsit rodat, espais per aparcament dels cotxes a tot arreu on l’amplada de la via ho permetia, etc.).
La reintroducció de la bicicleta a Terrassa, com a les altres ciutats, ens ajuda a construir una ciutat al servei de les persones. Una ciutat amb un trànsit rodat pacificat i amb espai públic per als vianants.
Per a aquesta mobilitat sostenible que retorni el protagonisme de l’espai ciutadà a la ciutadania; que faci cert aquell lema que Terrassa és la ciutat de les persones, la bicicleta no és la sola solució, però sí que és un element important per a arribar-hi. En aquest sentit, es pot parlar de bicimobilitat, com d’una mobilitat sostenible i humana que la bicicleta ajuda a aconseguir.
I per a la recuperació d’aquesta cultura de la bicicleta, les bicicletes públiques, l’Ambicia’t a Terrassa, actuen de catalitzadors, de potenciadors de la bicicleta privada i del seu ús per a la mobilitat del dia a dia. Ajuda a visualitzar una massa crítica de ciclistes i genera una major demanda d’infrastructures per a la bicicleta: aparcabicis segurs, carrils bici segregats, zones 30 pacificades, etc.
També ajuda a revelar les carències de la ciutat: potser una normativa encara no posada al dia, també la precarietat de dades per avaluar i planificar, i la necessitat de ciclabitzar (de fer aptes i segures per a la bicicleta) les vies urbanes.
El futur de Terrassa passa per augmentar la mobilitat a peu i en bici, com a part d’un programa integral de mobilitat. En aquest futur cal contemplar el paper de la bicicleta pública com un element més de transport públic, amb els mateixos requeriments de la resta de transport públic (metro, bus, i, perquè no, tramvia), amb les mateixes inversions i les mateixes facilitats d’integració tarifària i d’intermodalitat. Ara és el moment d’apostar per la bicicleta i donar-li l’oportunitat del seu desenvolupament, del seu propi I+D.
En el camí cap a una ciutat més humana, que aposta igualment per la salut dels ciutadans, per la minimització del soroll, per la qualitat de l’aire i per mitigar els efectes del canvi climàtic, la bicicleta pot ser també un bon bioindicador de la salut mediambiental de les nostres ciutats.
Per una ciutat més neta, menys sorollosa, més saludable per a tothom (ciclistes o no), més sostenible, amb una mobilitat més eficaç i amb un espai urbà al servei de la ciutadania; per una ciutat més humana i més amable... ara és l’hora de la bicicleta.
Terrassa està, doncs, entre les ciutats impulsores d’aquesta xarxa de municipis que, com diuen els estatuts aprovats, té per objecte la generació d’una dinàmica entre les ciutats amb el fi de facilitar, fer més segura i desenvolupar la circulació de la bicicleta, especialment en el medi urbà, realitzant les accions per impulsar la bicicleta com a mitjà de transport
En les jornades s’ha reconegut el paper impulsor de Terrassa en la promoció de la cultura de la bicicleta, espacialment gràcies al seu servei de bicicletes públiques, l’Ambicia’t.
L’Ambicia’t és un servei de transport públic individualitzat basat en el préstec de bicicletes. Però l’objectiu d’aquest servei va molt més enllà de posar a l’abast de la ciutadania un servei de lloguer de bicicletes. El servei està ajudant a reinstaurar a la ciutat la cultura de la bicicleta. Ara, una setantena de ciutats espanyoles, moltes de catalanes, que han constituït la nova xarxa, han reconegut aquest caràcter pioner de Terrassa, juntament amb Sant Sebastià, Burgos, Vitòria, Barcelona i algunes més
En tot el segle XIX i durant la primera meitat del XX, en efecte, la bicicleta va constituir un vehicle habitual de mobilitat ciutadana. La popularització de l’automòbil a partir dels anys cinquanta del segle passat va reconfigurar els carrers i les places de Terrassa i la resta de ciutats per donar prioritat als cotxes, motos i camions. De fet, tota la ciutat va anar evolucionant per oferir la millor mobilitat als vehicles de motor, en detriment fins i tot dels vianants (voreres estretes, places amb preferència al trànsit rodat, espais per aparcament dels cotxes a tot arreu on l’amplada de la via ho permetia, etc.).
La reintroducció de la bicicleta a Terrassa, com a les altres ciutats, ens ajuda a construir una ciutat al servei de les persones. Una ciutat amb un trànsit rodat pacificat i amb espai públic per als vianants.
Per a aquesta mobilitat sostenible que retorni el protagonisme de l’espai ciutadà a la ciutadania; que faci cert aquell lema que Terrassa és la ciutat de les persones, la bicicleta no és la sola solució, però sí que és un element important per a arribar-hi. En aquest sentit, es pot parlar de bicimobilitat, com d’una mobilitat sostenible i humana que la bicicleta ajuda a aconseguir.
I per a la recuperació d’aquesta cultura de la bicicleta, les bicicletes públiques, l’Ambicia’t a Terrassa, actuen de catalitzadors, de potenciadors de la bicicleta privada i del seu ús per a la mobilitat del dia a dia. Ajuda a visualitzar una massa crítica de ciclistes i genera una major demanda d’infrastructures per a la bicicleta: aparcabicis segurs, carrils bici segregats, zones 30 pacificades, etc.
També ajuda a revelar les carències de la ciutat: potser una normativa encara no posada al dia, també la precarietat de dades per avaluar i planificar, i la necessitat de ciclabitzar (de fer aptes i segures per a la bicicleta) les vies urbanes.
El futur de Terrassa passa per augmentar la mobilitat a peu i en bici, com a part d’un programa integral de mobilitat. En aquest futur cal contemplar el paper de la bicicleta pública com un element més de transport públic, amb els mateixos requeriments de la resta de transport públic (metro, bus, i, perquè no, tramvia), amb les mateixes inversions i les mateixes facilitats d’integració tarifària i d’intermodalitat. Ara és el moment d’apostar per la bicicleta i donar-li l’oportunitat del seu desenvolupament, del seu propi I+D.
En el camí cap a una ciutat més humana, que aposta igualment per la salut dels ciutadans, per la minimització del soroll, per la qualitat de l’aire i per mitigar els efectes del canvi climàtic, la bicicleta pot ser també un bon bioindicador de la salut mediambiental de les nostres ciutats.
Per una ciutat més neta, menys sorollosa, més saludable per a tothom (ciclistes o no), més sostenible, amb una mobilitat més eficaç i amb un espai urbà al servei de la ciutadania; per una ciutat més humana i més amable... ara és l’hora de la bicicleta.
1 comentari:
Collons, Màrius, que tens insomni?
He mirat els horaris de les teves darreres entrades i són gairebé tan flipants com els meus! ;-)
Publica un comentari a l'entrada