dimarts, 12 de gener del 2010

L'aire que respirem

L’aire és un dels elements imprescindibles per a la vida de les persones, els animals i les plantes. Cada dia passen pels nostres pulmons entre 10 i 20 metres cúbics d’aire i les substàncies suspeses en ell. Tots tenim dret a gaudir d’una atmosfera sana i tenim també la obligació de conservar-la neta.

La sensibilització i preocupació per la qualitat de l’aire que respirem, i pel medi ambient en general, ha augmentat progressivament. Això fa que avui siguem molt més exigents i curosos amb la qualitat del nostre aire. Arreu d’Europa aquesta nova consciència s’ha traduït en un major control de les emissions de la indústria i del trànsit. Un exemple d’això és la disminució d’emissions de plom per l’ús de benzines sense plom o la reducció dels nivells de diòxid de sofre, SO2, per la millora de la tecnologia i els combustibles en el sector energètic.

Aquesta preocupació europea per la salut de les persones va portar també al govern de Catalunya a fer una avaluació de la qualitat de l’aire del nostre país. I vam comprovar que, com passa a la majoria de grans ciutats europees i del món, el trànsit dens és una font d’elements contaminants de l’aire que respirem a les grans urbs. Especialment preocupants per la salut són les emissions de diòxid de nitrogen, NO2, i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, PM10. El NO2 és un gas irritant i tòxic en grans concentracions i, juntament amb les PM10, penetra per les vies respiratòries fins als pulmons. Uns i altres provenen bàsicament del trànsit i d’alguns processos industrials.

Per millorar aquesta situació, i per complir amb els objectius europeus de qualitat de l’aire, el govern català va promoure un Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2007-2009 i va declarar zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric a 40 municipis del Barcelonès, els dos Vallesos i el Baix Llobregat. En aquestes zones, un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), estimava que la contaminació per NO2 i PM10 podien provocar fins a 1.200 morts prematures a l’any i al voltant de 600 hospitalitzacions per problemes cardiorespiratoris, a més de casos de bronquitis crònica i asma.

Terrassa és un d’aquests 40 municipis on s’ha aplicat el Pla de Millora en els darrers dos anys. En el nostre cas no teníem superacions dels límits per partícules, PM10, però sí que havíem superat els límits considerats raonables per a una bona qualitat de l’aire pel que fa a emissions de NO2. Concretament, aquests límits s’havien superat en els darrers tres anys: 2005, 2006 i 2007. Un estudi promogut el 2007 per la Regidoria de Medi Ambient ens marcava quines mesures havíem d’aplicar per millorar la qualitat de la nostra atmosfera. Són les que hem estat promovent aquests darrers dos anys: aplicació de criteris ambientals en el planejament urbanístic, en les llicències d’activitats industrials i energètiques i en l’execució d’obres (per exemple, exigint l’ús de lones per evitar pols en obres de demolició d’edificis i de transports de terres). Pacificació del trànsit i construcció d’aparcaments dissuassoris. Ampliació de la xarxa de carril bus. Foment de la bicicleta (carrils bici, aparcaments de bicis, Ambicia’t). Foment dels desplaçaments a peu i en bicicleta (ampliació de voreres, passos de vianants sobreelevats, camins segurs a les escoles, etc.) Millora de la flota d’autobusos municipals amb vehicles ecològicament millorats (VEM) que generen menys emissions. I accions de sensibilització a la ciutadania per promoure el transport públic, els desplaçaments a peu i en bici i, en general, la disminució dels desplaçaments en cotxe privat.

El conjunt d’aquestes mesures correctores, planificades des dels serveis municipals i aplicades per una ciutadania en general força conscienciada, ens han portat a una millora important de la qualitat del nostre aire. També ens hi ha ajudat, és clar, la millora tecnològica dels vehicles i dels carburants i altres factors socioeconòmics, com la disminució del sector industrial o la disminució de la generació de residus i la millora de la recollida selectiva.

El fet objectiu és que ja les dades globals del 2008 i les dades parcials del 2009 de què disposem ara mateix, ens indiquen que Terrassa ja no supera els límits que la legislació catalana i europea ens marquen com a garantia de bona qualitat de l’aire. I les dades online que ens ofereix l’estació de seguiment de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Terrassa, instal·lada a la Rambleta, ens assenyalen una bona qualitat de l’aire que respirem.
Us convido a consultar a internet aquestes dades de qualitat de l’aire, a: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/inici.jsp

Comproveu al moment la qualitat de l’aire de la ciutat i… respireu tranquils!