Terrassa és una ciutat compacta, densa, amb un alt grau de contenció i amb diversitat d’usos en el seu entramat urbà: industrials, comercials, residencials, culturals, d’oci, etc.
És també una ciutat ben comunicada i ben situada dins d’aquest arc que conformen les ciutats del que s’ha anomenat la segona corona metropolitana: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca, Vilanova.
Fruit d’questa situació i fruit també de la qualitat que ofereix la ciutat, Terrassa ha estat en els darrers anys una ciutat atractiva, que ha atret cap a ella a moltes persones vingudes de fora: algunes de la mateixa àrea metropolitana barcelonina i d’altres provinents fins i tot de continents diferents.
I Terrassa ha sabut créixer conservant el caràcter de ciutat compacta i diversa. Ha crescut cap endins, aprofitant la reurbanització dels antics vapors industrials. Amb un urbanisme amable que ha posat la ciutat al servei dels ciutadans i especialment dels vianants. Eixamplant voreres, plantant arbres als carrers, pacificant el trànsit, amb aparcaments dissuassoris, implementant infraestructures per a la bicicleta, posant en marxa l’Ambicia’t, peatonalitzant carrers, millorant el transport públic amb nous vehicles i carrils bus, projectant places i parcs, acabant l’urbanització de tot Vallparadís, etc.
La trama urbana esdevé cada vegada més amable i més cívica. I els terrassencs tenim encara altres motius de satisfacció i d’orgull: la ciutat és als peus d’un parc natural, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i rodejada d’altres indrets que poden tenir una gran importància des del punt de vista paisatgístic i ecològic; espais agrícoles i forestals que cal respectar, mantenir i potenciar. Espais que conformen un coixí protector entre el parc natural i la ciutat, que permeten la connectivitat entre els ecosistemes naturals i afavoreixen la biodiversitat.
Aquests espais que podríem anomenar com a periurbans tenen una gran importància per a la salut de la ciutat i dels seus habitants, però són espais amenaçats i en constant perill de degradació. El Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), aprovat per unanimitat de totes les forces polítiques el 2003, qualifica aquesta sòls com a no urbanitzables i els protegeix, doncs, de l’especulació urbanística. Però no n’hi ha prou.
Són espeis vulnerables, que reben constants agressions de la pressió i de l’incivisme urbà: infrestructures viàries (Ronda del Vallès) i ferroviàries, instal·lacions i construccions disperses, tancaments d’horts alegals, abocaments de runes i brossa, agressions a les plantes i els animals, erosió dels sòls pel pas indiscriminat de vehicles, especulació urbanística, etc.
El Parc Agroforestal de Terrassa vol ser una eina per posar en valor, regular, promoure i endreçar tota aquesta zona periurbana al nord de la ciutat, entre la Ronda del Vallès i el Parc Natural, que és de vital importància per a la ciutat, per als seus habitants, i per al propi medi.
La feina és molta però ja l’hem començada amb bon peu. S’ha començat per millorar la xarxa viària bàsica (nord-sud), eixamplant camins i dotant-los de cuneta per la recollida d’aigües pluvials. S’han endreçat també tot un seguit de camins i senders transversals que connecten les diferents zones (est-oest). S’ha senyalitzat i delimitat tot el conjunt de camins de la zona. Ara caldrà continuar alliberant les lleres dels diferents torrents dels horts alegals i de les deixalles diverses que els indeixen. Promoure el cultiu en les diferents parceles i camps, evitant la degradació dels mateixos i afavorint una agricultura de proximitat que pugui resultar rendible. Reordenar els horts existents i, sobretot, eliminar els actuals tancaments caòtics (fets de fustes, xapa, somiers metàl·lics, portes velles, etc.).
L’objectiu és posar a disposició de la ciutadania un espai agroforestal que resulti agradable per passejar, anar a córrer, circular amb bicicleta,... i que, al mateix temps, permeti una gestió més acurada per la protecció de la connectivitat ecològica i la biodiversitat de plantes i animals.
En això estem. Comptem amb la col·laboració de tothom!.
És també una ciutat ben comunicada i ben situada dins d’aquest arc que conformen les ciutats del que s’ha anomenat la segona corona metropolitana: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca, Vilanova.
Fruit d’questa situació i fruit també de la qualitat que ofereix la ciutat, Terrassa ha estat en els darrers anys una ciutat atractiva, que ha atret cap a ella a moltes persones vingudes de fora: algunes de la mateixa àrea metropolitana barcelonina i d’altres provinents fins i tot de continents diferents.
I Terrassa ha sabut créixer conservant el caràcter de ciutat compacta i diversa. Ha crescut cap endins, aprofitant la reurbanització dels antics vapors industrials. Amb un urbanisme amable que ha posat la ciutat al servei dels ciutadans i especialment dels vianants. Eixamplant voreres, plantant arbres als carrers, pacificant el trànsit, amb aparcaments dissuassoris, implementant infraestructures per a la bicicleta, posant en marxa l’Ambicia’t, peatonalitzant carrers, millorant el transport públic amb nous vehicles i carrils bus, projectant places i parcs, acabant l’urbanització de tot Vallparadís, etc.
La trama urbana esdevé cada vegada més amable i més cívica. I els terrassencs tenim encara altres motius de satisfacció i d’orgull: la ciutat és als peus d’un parc natural, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i rodejada d’altres indrets que poden tenir una gran importància des del punt de vista paisatgístic i ecològic; espais agrícoles i forestals que cal respectar, mantenir i potenciar. Espais que conformen un coixí protector entre el parc natural i la ciutat, que permeten la connectivitat entre els ecosistemes naturals i afavoreixen la biodiversitat.
Aquests espais que podríem anomenar com a periurbans tenen una gran importància per a la salut de la ciutat i dels seus habitants, però són espais amenaçats i en constant perill de degradació. El Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), aprovat per unanimitat de totes les forces polítiques el 2003, qualifica aquesta sòls com a no urbanitzables i els protegeix, doncs, de l’especulació urbanística. Però no n’hi ha prou.
Són espeis vulnerables, que reben constants agressions de la pressió i de l’incivisme urbà: infrestructures viàries (Ronda del Vallès) i ferroviàries, instal·lacions i construccions disperses, tancaments d’horts alegals, abocaments de runes i brossa, agressions a les plantes i els animals, erosió dels sòls pel pas indiscriminat de vehicles, especulació urbanística, etc.
El Parc Agroforestal de Terrassa vol ser una eina per posar en valor, regular, promoure i endreçar tota aquesta zona periurbana al nord de la ciutat, entre la Ronda del Vallès i el Parc Natural, que és de vital importància per a la ciutat, per als seus habitants, i per al propi medi.
La feina és molta però ja l’hem començada amb bon peu. S’ha començat per millorar la xarxa viària bàsica (nord-sud), eixamplant camins i dotant-los de cuneta per la recollida d’aigües pluvials. S’han endreçat també tot un seguit de camins i senders transversals que connecten les diferents zones (est-oest). S’ha senyalitzat i delimitat tot el conjunt de camins de la zona. Ara caldrà continuar alliberant les lleres dels diferents torrents dels horts alegals i de les deixalles diverses que els indeixen. Promoure el cultiu en les diferents parceles i camps, evitant la degradació dels mateixos i afavorint una agricultura de proximitat que pugui resultar rendible. Reordenar els horts existents i, sobretot, eliminar els actuals tancaments caòtics (fets de fustes, xapa, somiers metàl·lics, portes velles, etc.).
L’objectiu és posar a disposició de la ciutadania un espai agroforestal que resulti agradable per passejar, anar a córrer, circular amb bicicleta,... i que, al mateix temps, permeti una gestió més acurada per la protecció de la connectivitat ecològica i la biodiversitat de plantes i animals.
En això estem. Comptem amb la col·laboració de tothom!.
2 comentaris:
Que bonic!!
El què no acabo d'entendre és perquè essent els entorns de Terrassa una cosa tant bàsica i vital per a la bona salut de la ciutat, i després d'aver abocat centenars de milers d'euros en la "recuperació" de camins, la "restauració" de zones degradades i la implantació d'arees de descans, ara s'en suprimirà el servei de manteniment.
Daquí a pocs mesos els camins, bancs i plantacions estaràn plens d'esbarzers i males herbes, la senyalització molt provablement malmesa i l'aspecte general de l'entorn urbà esdevindrà encara més el de la perifèria d'una gran urbe que només mira el seu creixement cap a l'interior (o sigui el seu melic).
Gran pensada gastar tants diners en projectes constructius i no deixar-ne gens per a mantenir-los i assegurar així l'exit de les inversions.
Res més Salut!!
Jordi Cadevall i Artigues
Futur extreballador de l'equip de manteniment de l'entorn.
Jordi,
Tens tota la raó del món. I saps perfectament quin és el meu posicionament al respecte.
Hi ha tres o quatre objectius prioritaris en una ciutat que no hauríem d'oblidar mai i que hauríem de preservar encara que estiguem en temps de crisi econòmica. O millor encara, precisament perquè estem en crisi econòmica:
Un és l'educació, la formació i la recerca.
Un altre és l'estat del benestar que asseguri l'atenció de totes les persones, però sobretot de les més vulnerables: salut, serveis socials, pensions, atenció a la dependència.
I un tercer és el manteniment de les inversions en eficiència energètica, protecció del medi ambient, qualitat de l'aire i de l'aigua, i protecció de l'entorn natural.
Lamento la teva situació personal. Lamento també la situació en precari en la que queda el nostra rodal i reconec que no tinc els recursos suficients i la força política suficient per fer-hi front.
Publica un comentari a l'entrada