dilluns, 10 de maig de 2010

Mobilitat elèctrica


Les ciutats més innovadores i aquelles que cerquem la millor qualitat de vida dels ciutadans estem prenent iniciatives per reduir les emissions de CO2. Això passa per buscar una major eficiència energètica que ens porti a l’estalvi d’energia en tots els àmbits municipals: enllumenat, climatització dels equipaments públics, gestió dels residus, cicle integral de l’aigua, etc. A Terrassa hem adquirit un compromís davant la Unió Europea, a través del que s’ha anomenat el Pacte d’Alcaldes. Es tracta d’assolir una reducció del 20% d’emissions de CO2 abans del 2020. I per fer-ho, estalviar un 20% de l’energia per millor eficiència energètica i aconseguir que, com a mínim, un 20% de l’energia que despesem provingui de fonts renovables: fotovoltàica, solar tèrmica, eòlica, biomassa, geotèrmica.

Un aspecte molt important per aconseguir aquesta fita desitjable és el de tenir a la ciutat una mobilitat més sostenible. Terrassa és una ciutat força compacta, amb poc urbanisme difús, amb diversitat d’usos dins de la mateixa ciutat: industrial, comercial, d’oci, residencial, cultural. Això permet un alt grau d’autocontenció. Això vol dir que més d’un 70% de les activitats que realitzem els terrassencs, les fem dins mateix de la ciutat. Som una de les ciutats catalanes amb aquest índex d’autocontenció més alt i, per tant, amb una mobilitat també força sostenible.

Estem en una ciutat que pel seu urbanisme compacte afavoreix els desplaçaments curts a peu o en bicicleta. La xarxa d’autobusos urbans i, ben aviat, la xarxa de metro que resultarà de la interconnexió entre els Ferrocarrils de la Generalitat, amb 3 noves estacions, i la de RENFE, ha de permetre un ús més intensiu del transport públic.

Tot i això, el parc automobilístic de Terrassa és molt extens. Actualment tenim a la ciutat més de 140.000 vehicles a motor, entre automòbils, camions i motos. Un 70% dels desplaçaments que es realitzen a Terrassa amb cotxe privat són desplaçaments dins la ciutat i amb una mitjana de només 1,4 km de distància. Bona part d’aquests desplaçaments els podríem perfectament fer a peu, en bicicleta o, en tot cas, en transport públic. Aquí tenim molt camp per córrer cap a la sostenibilitat de la nostra mobilitat. La conscienciació de la ciutadania terrassenca ha de permetre aconseguir una reducció d’aquests desplaçaments no forçats que fem amb vehicle privat.

Un altre dels avenços tecnològics que incidirà directament en la mobilitat més neta i més eficient en la ciutat serà la irrupció, sembla que imminent, dels vehicles elèctrics. El cotxe elèctric no emet gasos contaminants, és silenciós i s’adapta perfectament a les prestacions que es demanen a un vehicle urbà.

Des del 2007 Terrassa pot ser considerada una ciutat amb bona qualitat de l’aire. Efectivament, des d’aquest any, la ciutat no supera els límits permesos per la legislació vigent pel que fa a presència de monòxid de nitrogen (NO) i de partícules de menys de 10 micres en suspensió en l’aire (PM10). Aquestes emissions poden ser perjudicials per a la salut de les persones i poden causar malalties cardiorespiratòries i complicacions pulmonars a persones afectades per asma, segons les autoritats sanitàries. Aquests bons nivells de qualitat de l’aire són possibles gràcies a les millores en les emissions dels vehicles, especialment dels vehicles pesants (els nous autobusos, per exemple, compleixen uns requisits d’emissions molt restrictius. Per això porten l’etiqueta de VEM: vehicles ecològicament millorats). També hi ha ajudat les millores en els carburants (gasolines sense plom i biocarburants) i la pacificació del trànsit a la ciutat amb zones 30 i zones 50 de limitació de velocitat.

I aquesta qualitat de l’aire encara pot millorar si aconseguim dos objectius complementaris que estem perseguint: la reducció de l’ús del vehicle privat i la substitució d’alguns vehicles convencionals per vehicles elèctrics.

Sembla, doncs, convenient i ben propera aquesta irrupció del vehicle elèctric en les ciutats. Els governs de l’Estat i de la Generalitat hi aposten amb ajuts i subvencions. Les ciutats ens haurem d’adaptar per oferir als vehicles elèctrics avantatges fiscals (a Terrassa els cotxes elèctrics ja es beneficien d’un 75% de reducció de l’impost municipal durant els primers 5 anys), avantatges en l’aparcament (per exemple oferint aparcament gratuït en zona blava) i zones de càrrega de bateries en la via pública (a Terrassa estem a punt d’implantar els primers punts de recàrrega per a motos i cotxes elèctrics). Tot això ha de servir per estimular la compra i l’ús dels vehicles elèctrics.

Però en la lluita global contra el canvi climàtic, per un ús més responsable i eficient de l’energia i per la substitució progressiva dels combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) i de l’energia perillosa (nuclear) per energies renovables (solar, eòlica, biomassa i geotèrmica), el cotxe elèctric per ell mateix no ajuda a millorar la situació actual.

Perquè sigui realment “ecològic” caldrà que la recàrrega dels vehicles elèctrics es realitzi majoritàriament en horari nocturn, de manera que es pugui aprofitar millor l’energia elèctrica produïda pels parcs eòlics (el vent també bufa de nit, però sovint els molins eòlics es paren a la nit perquè no sabem com emmagatzemar l’energia elèctrica produïda). Caldrà, doncs, que els vehicles elèctrics utilitzin electricitat produïda per mitjans renovables i que no sobrecarreguin encara més les xarxes elèctriques actuals provenint només en una petita part de renovables (a l’Estat espanyol, en aquests moments, només un 17% de l’energia elèctrica prové de fonts renovables, bàsicament eòlica i hidràulica)

Benvingut sigui, doncs, el vehicle elèctric que no fa soroll i no produeix emissions, i que fa la ciutat més saludable i més amable. Que ens ajuda a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Però hem de procurar que no agreugi la nostra dependència energètica del petroli, del gas i de les nuclears, sinó que ens permeti un millor aprofitament de l’energia renovable que prové del vent i del sol.