Fatna Bourkiba

Benvolguda Fatna,

Quin dia més trist avui, 13 de maig de 2010.
El Dris, el pare del teu fill adolescent de 14 anys, i de les teves filles de 12 i de 5 anys. L'home amb qui et vas casar o amb qui et van casar quan tot just començaves a ser dona. L'home amb qui has conviscut la meitat de la teva curta vida, t'ha degollat aquesta matinada.
Veig el teu cos ert, tacat de sang, estirat sobre el llit matrimonial. Morta. Degollada com un animal escorxat.

Pareu els rellotges! silencieu les ràdios! desconecteu els mòbils!
Poseu llaços negres als llençols blancs i pengeu-los a les finestres.
La Fatna és morta.

Només tenies 30 anys. La meitat de la teva vida vas estar sotmesa al teu pare, als teus familiars mascles, allà a Sidi Slimane, al Marroc. L'altra meitat sotmesa al Dris, el teu home, el teu marit, el teu amo, allà al Marroc i aquí a Terrassa.

La teva amiga d'aquí, la Laila Elmouden, membre de la Comunitat Islàmica de Catalunya i mestra teva de català, t'ha volgut acompanyar, com tots nosaltres, en la concentració que hem fet davat l'ajuntament de la ciutat per honorar-te. Molts no hem tingut la sort de coneixe't, però des de l'anonimat hem plorat per tu. La Laila entén què t'ha passat. Ens ho ha explicat molt bé: una de les causes de la violència contra les dones és l'existència, encara ara, de models socials i culturals que justifiquen els comportaments de possessió i domini que neguen l'autonomia i la llibertat de les dones.

Fatna, és així. Ens queda encara molta feina per fer, molts models socials per canviar, molts fronts oberts per lluitar, molts comportaments per modificar,...

Fatna, tots som un sol poble i tots formem i conformem una sola ciutat. Una ciutat de tothom i per tothom. Una ciutat i una societat igualitària i respectuosa amb tots. També amb les dones, amb totes les dones.

Tant de bo que la teva sang sigui la darrera que és vessada per la violència masclista contra les dones.

Fatna Bourkiba, que Al·là et beneeixi i t'aculli. Cuidarem els teus fills i et portarem en el record, encara que no haguem tingut la sort de coneixe't.