Amic de tothom, franc i alegre, sempre disposat per donar un cop de mà a qui ho necessités. Bon espòs, bon pare, bon amic dels seus amics (i en tenia molts d'amics...)
Ha estat també un home feliç. Que ha disfrutat de les coses senzilles de cada dia. Ha gaudit plenament de la natura, del bosc, de les seves muntanyes de Prades, de les caminades, dels bolets, dels cargols, dels espàrrecs, de les castanyes,... de les anades al tros amb els amics, dels berenars, de les partides i la tertúlia amb els companys al Casal.
Tots els qui hem tingut la sort de tractar-lo el teníem per amic. hem gaudit de la seva amistat, de la seva bonhomia, de la seva afabilitat, de la seva simpatia. Hem après amb ell de gaudir dels petits plaers de cada dia. Sempre ens hem trobat bé en la seva companyia.
Moltes gràcies Isidre per tot el que ens has donat, per tot el que hem après amb tu. Gràcies per la teva amistat franca i per la teva bonhomia. Et trobarem a faltar; et trobem ja a faltar... Ens queda però el record de les bones estones passades al teu costat.
Al món hi ha persones que han fet gran el seu país i el seu poble amb les seves idees. L'Isidre ha fet créixer el seu poble directament amb les seves mans de paleta. També això ens queda d'ell, per sempre.
Allà on ara estiguis, segueix cuidant de tots nosaltres. Descansa en pau. Esperem retrobar-te algun dia i tornar a gaudir de la teva companyia.
Fins a sempre! Moltes gràcies per tot, Isidre. T'estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada