El pensament de Panikkar: la ecosofia

A les darreries d'agost, mentres apurava els últims dies de la tradicional estada anual de la meva família a Menorca, ens va colpir la notícia de la mort de Raimon Panikkar a la seva casa de Tavertet.

Panikkar ha estat un del grans pensadors, dels millors filòsofs, que al llarg del segle XX i l'entrada d'aquest XXI ens han ajudat a entendre el món, la humanitat, i a treballar-hi per fer-lo millor.

A principis dels anys setantes, de manera independent i gairebé de forma simultània, Arne Naess a Noruega i Raimon Panikkar a Califòrnia, van encunyar el mot ecosofia. Ecosofia consisteix en aplicar saviesa, pensament, reflexió profunda a l'ecologia.

Vet aquí algunes de les reflexions ecosòfiques de Pannikar, extretes d'una entrevista concedida el 2005:

• El cordó umbilical que ens lliga a la Terra és molt més profund que els lligams biològics, i si maltractem la Terra, en realitat ens estem maltractant a nosaltres mateixos


• L'ecologia és una tímida reacció a aquesta situació, però encara opera dins els paràmetres de la cosmovisió dominant... Podem posar-nos a reciclar, però la idea de fons és encara la mateixa: que la Terra és una font de recursos que hem d'administrar. L'ecologia com a explotació racional de la Terra encara es troba dins el mite científic judeocristià. És bussines as usual, amb guants i amb un somriure. En el món modern la cultura tecnocràtica no només ha canviat la forma de viure, sinó també la nostra forma de pensar i la mateixa experiència de la realitat.


• L'ecosofia es distingeix d'una ecologia que, mitjançant l'anomenat "desenvolupament sostenible", busca perllongar l'actual status quo. Des d'una perspectiva intercultural, desemmascara la creença occidental en el progrés, el mite de la història i el nostra gran ídol: la ciència moderna. L'ecosofia planteja un canvi radical de percepció tant de l'home com de la Terra. Tracta la Terra mateixa com a ésser vivent.


• Trobo encoratjador veure que molta gent a Occident comença a recuperar la creença mil·lenària dels pobles de la Terra que pejoratívament anomenem animisme. Tot té vida, i la Terra mateixa té ànima, vida pròpia. Parlo d'animisme en el sentit tradicional d'un principi doví que anima la realitat i que és immanent a la natura. La vida i l'ànima no són accidents que apareixen el món material, no són epifenòmens en un petit racó de l'univers, sinó atributs essencials de la realitat

La saviesa, doncs, inclou el fet de saber-nos part d'un planeta viu, i que no hi ha separació entre el "jo" i el món. Gandhi expressava així el fet que no estem aïllats: "Crec en la unitat essencial de l'ésser humà i, de fet, de tot el que viu. Per tant crec que si un sol home guanya en espiritualitat, tot el món gunaya amb ell i, si un home falla, tot el món falla en la mateixa mesura.

He volgut portar aquí aquestes reflexions com a petit homenatge al traspassat Raimon Panikkar.

Aquestes reflexions estan extretes del llibre Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat, de . Barcelona, 2010. CADS; Generalitat de Catalunya