Sempre he viscut la meva condició de regidor com un compromís de servei cap a la ciutat i cap als ciutadans. De fet, ja la meva activitat professional com a mestre i com a responsable d’un servei educatiu, l’havia enfocada sempre al servei públic d’educació.
Com a regidor he buscat el contacte i el diàleg amb la ciutadania. Parlant la gent s’entén. Per això a Catalunya tenim un “Parlament” com a òrgan màxim de representació política. Un lloc per parlar, o encara millor: per enraonar, com bé diem en català. Algú es va presentar a les passades eleccions amb un lema que deia "Fets, no paraules". Mal fet; potser per això van perdre. Per anar al Parlament, s'han de tenir ganes de parlar, de parlar molt, de parlar amb tothom. També amb l'oposició. D'enraonar.
Entenc, doncs, la meva tasca de regidor com una feina de representació ciutadana davant l’administració municipal. Una mena de pont entre ciutadania i Ajuntament. És aquell concepte tan republicà d’entendre els ciutadans com agents actius del seu desenvolupament individual i col•lectiu, i no com a súbdits d’una administració. La força de la política rau en la ciutadania, en el poble. En la seva capacitat d'acció, d'organització i d'involucració en els afer públics, en la cosa pública (en la res publica).
No crec en la democràcia orgànica, ni penso que haguem de deixar tota l'acció de govern només en els representants democràticament escollits. Els ciutadans hem de continuar participant de l'acció de govern, en aquest cas municipal, vetllant per les actuacions municipals, parlant amb els nostres representants (regidors), proposant, criticant, exigint, indignant-nos,... És aquest concepte de gobernança, que per massa citat no ha de perdre tota la seva força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada