La llengua no és només un mitjà de comunicació, la llengua és també el medi en que vivim, en que som. La llengua és la que vertebra i estructura la nostra cultura, la que fa que siguem com som
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
dimecres, 12 de març del 2014
El català
Ho ha dit en Josep Maria Terricabras en un esmorzar a l'Omnium de Terrassa, el passat 1 de març:
La llengua no és només un mitjà de comunicació, la llengua és també el medi en que vivim, en que som. La llengua és la que vertebra i estructura la nostra cultura, la que fa que siguem com som
La llengua no és només un mitjà de comunicació, la llengua és també el medi en que vivim, en que som. La llengua és la que vertebra i estructura la nostra cultura, la que fa que siguem com som
2014 Josep-Lluís Carod Rovira
Sempre he admirat la seva visió del país i el seu catalanisme integrador. Estic orgullós d'haver servit a les seves ordres a ERC i haver participat, en la meva modesta parcel·la, de la tasca que va tirar endavant des del Govern de la Generalitat. I ara encara, un cop va deixar la tasca política i es va separar del partit, encara l'admiro i el segueixo, doncs la seva anàlisi de la situació a Catalunya em segueix interessant molt.
Per això em feia il·lusió tornar-lo a sentir i tornar-lo a saludar. El seu llibre, 2014, escrit fa sis o set anys, és avui dia un referent del que està passant al país.
De la seva conferència en vull deixar constància d'algunes idees que n'he extret:
- A Catalunya es parlen avui 282 llengües. Les 6 primeres són, per aquest ordre:
- Català
- Castellà
- Amazic
- Àrab
- Romanès
- Urdú
- El nostre nacionalisme és un nacionalisme cívic, en contraposició a un nacionalisme essencialista. Es tracta d'un nacionalisme obert, de futur, inclusiu, lliure i dinàmic; amb identitats complexes
- La construcció de la nova Catalunya, del nou país, no es pot basar en la negació de la nació espanyola. Molts dels nostres conciutadans se senten no només catalans sinó catalans i espanyols alhora. Com tants d'altres comparteixen també la seva identitat catalana amb d'altres identitats d'origen: amaziga, marroquina, romanesa, gitana, equatoriana, etc.
- Ser català no és una herència, ni pot ser una imposició. Ser català, avui, és fruit d'una decisió lliure.
divendres, 31 de desembre del 2010
Llengua i País
El 1968, en ple franquisme, la societat catalana va voler commemorar l'Any Fabra. Es tractava de recordar i honorar la figura del qui va normalitzar el català modern, Pompeu Fabra, en el centenari del seu naixement. Una vintena d'entitats excursionistes, amb el CET entre elles, s'adherien a la commemoració amb una acció simbòlica i singular: encendre una flama, símbol de la llengua catalana, sobre la tomba de Fabra, a Prada de Conflent, i portar-la encesa fins a Montserrat.
Des d'aleshores, i de manera initerrompuda, cada any una entitat excursionista renova el compromís amb la llengua i el país i repeteix el que ja ha esdevingut tradició.
Aquest 2011, en la seva 42ena edició, és el CET l'encarregat d'rganitzar-ne els actes. En el seu centenari, el CET fa explícit així el seu compromís amb la llengua catalana i amb el país, Catalunya.
El foc és un element purificador amb una gran càrrega simbòlica. És ben present en moltes de les nostres tradicions culturals i populars. Simbolitza així mateix la persistència, la vivesa i l'actualitat de la nostra llengua catalana; prohibida i perseguida durant el franquisme i menystinguda i atacada encara als nostres dies; però ben viva, flamejant, plena de força i d'energia. Llengua i país van units, són indestriables: el català fa Catalunya i Catalunya dóna vida al català. Per això defensem també el català com a llengua de cohesió social, d'acollida dels nouvinguts, de relació. És el català el que dóna sentiment de pertinença i de país. Volem ser un sol poble, lliure, sobirà i solidari. I tenim el català com el ciment que ens aglutina i ens fa marxar plegats. Per això, quan renovem la flama de la llengua, estem mostrant també el compromís amb una Catalunya lliure i pròspera, un país per a tothom.
Permeteu-me acabar amb un text del mateix Pompeu Fabra, publicat arran de l'aprovació de l'Estatut del 31:
Cal tornar a desvetllar l’interès del jovent per la causa de Catalunya, per la seva Llengua, la seva Història i Cultura. Cal tornar a fer vibrar la seva ànima per l’ideal del seu alliberament nacional. Cal fer comprendre el catalanisme, no com una política, sinó com una doctrina que abassega tota l'ànima, ordena tots els nostres actes i dóna sentit a la nostra vida.
dimarts, 16 de novembre del 2010
També en català
Voldria fer una reflexió sobre els usos lingüístics a Catalunya, i sobre la situació de bilingüisme assimètric que tenim al país. Aquesta reflexió ve arran d’un article publicat al Diari de Terrassa (exemple ell mateix d’aquest bilingüisme assimètric) del passat dimarts, 16 de novembre, amb el títol En castellano, también i signat pel professor Eusebio Murillo.
El Sr. Murillo, en línia amb el pensament anticatalà de Ciutadans/Ciudadanos i del Partit Popular, engega una rècula de mentides, de mitges veritats (sovint més perilloses encara) i d’anàlisis tergiversades que fa feredat. Són arguments que, a base de repetir-los, ells mateixos poden acabar creient-se’ls, però que no s’aguanten per cap lloc. Textualment parla que la sitació de la llengua espanyola ha arribat a Catalunya a nivells de postración, discriminación y extorsión mai imaginats en un estat democràtic, i que els castellanoparlants han patit una dictadura idèntica a la que exercí Franco amb el català després de la Guerra Civil (sic).
Com pot dir això? O és un ignorant (dificilment pressumible en un professor de secundària) o és un manipulador (més plausible). I com pot dir-ho, precisament en un mitjà, el Diari de Terrassa, on només es publiquen en català alguns articles (com aquest), algunes cartes al director, alguns anuncis i algunes esqueles, però cap article periodístic.
La nostra és una societat bilingüe, o més enllà encara, una societat multilingüe (amb unes dues-centes llengües parlades) sobre una base de bilingüisme castellà-català. La majoria dels parlants a Catalunya som competents en les dues llengües cooficials, però en els darrers anys hem vist enriquir-se el mosaic lingüístic del nostre territori amb parlants de moltes altres llengües (àrab, francès, anglès, rumanès, xinès, pakistanès, polonès,... i també quítxua, amazic, urdú, etc.).
I efectívament, els diferents governs der Catalunya, han tingut sempre interès en impulsar polítiques per a la integració i la cohessió social. I entre aquestes polítiques, la política lingüística, que proposa una llengua vehicular i de cohessió per al país que no pot ser altra que la llengua pròpia d’aquest territori, el català; en situació de cooficialitat amb la llengua oficial a la resta del territori espanyol. L’aprenentage primerenc del català a l’escola (immersió lingüística) assegura la competència lingüística dels ciutadans, sense perjudici, en cap cas, de l’ús del castellà, com a llengua cooficial, i de l’ús de les altres llengües presents en la nostra societat cada vegada més global i cosmopolita.
Senyors i senyores de Ciutadans/Ciudadanos, i del Partit Popular, els demano menys demagògia amb el tema de la llengua. No podem posar en perill la nostra convivència lingüistica amb manipulacions i tergiversacions que només busquen rèdit electoral. Senyor Murillo, li recordo que durant el franquisme, especialment els primers anys, el català va ser una llengua perseguida i prohibida en l’àmbit públic (a l’escola, als mitjans de comunicació, a les administracions, al cinema i arreu). Algunes comparacions són odioses, i la que vostè fa en el seu article fereix la intel·ligència i els sentiments dels qui vam lluitar per la democràcia. Ho sabem tots, però algú ho havia de dir!
El Sr. Murillo, en línia amb el pensament anticatalà de Ciutadans/Ciudadanos i del Partit Popular, engega una rècula de mentides, de mitges veritats (sovint més perilloses encara) i d’anàlisis tergiversades que fa feredat. Són arguments que, a base de repetir-los, ells mateixos poden acabar creient-se’ls, però que no s’aguanten per cap lloc. Textualment parla que la sitació de la llengua espanyola ha arribat a Catalunya a nivells de postración, discriminación y extorsión mai imaginats en un estat democràtic, i que els castellanoparlants han patit una dictadura idèntica a la que exercí Franco amb el català després de la Guerra Civil (sic).
Com pot dir això? O és un ignorant (dificilment pressumible en un professor de secundària) o és un manipulador (més plausible). I com pot dir-ho, precisament en un mitjà, el Diari de Terrassa, on només es publiquen en català alguns articles (com aquest), algunes cartes al director, alguns anuncis i algunes esqueles, però cap article periodístic.
La nostra és una societat bilingüe, o més enllà encara, una societat multilingüe (amb unes dues-centes llengües parlades) sobre una base de bilingüisme castellà-català. La majoria dels parlants a Catalunya som competents en les dues llengües cooficials, però en els darrers anys hem vist enriquir-se el mosaic lingüístic del nostre territori amb parlants de moltes altres llengües (àrab, francès, anglès, rumanès, xinès, pakistanès, polonès,... i també quítxua, amazic, urdú, etc.).
I efectívament, els diferents governs der Catalunya, han tingut sempre interès en impulsar polítiques per a la integració i la cohessió social. I entre aquestes polítiques, la política lingüística, que proposa una llengua vehicular i de cohessió per al país que no pot ser altra que la llengua pròpia d’aquest territori, el català; en situació de cooficialitat amb la llengua oficial a la resta del territori espanyol. L’aprenentage primerenc del català a l’escola (immersió lingüística) assegura la competència lingüística dels ciutadans, sense perjudici, en cap cas, de l’ús del castellà, com a llengua cooficial, i de l’ús de les altres llengües presents en la nostra societat cada vegada més global i cosmopolita.
Senyors i senyores de Ciutadans/Ciudadanos, i del Partit Popular, els demano menys demagògia amb el tema de la llengua. No podem posar en perill la nostra convivència lingüistica amb manipulacions i tergiversacions que només busquen rèdit electoral. Senyor Murillo, li recordo que durant el franquisme, especialment els primers anys, el català va ser una llengua perseguida i prohibida en l’àmbit públic (a l’escola, als mitjans de comunicació, a les administracions, al cinema i arreu). Algunes comparacions són odioses, i la que vostè fa en el seu article fereix la intel·ligència i els sentiments dels qui vam lluitar per la democràcia. Ho sabem tots, però algú ho havia de dir!
dilluns, 25 de febrer del 2008
La integració...en català!
Fa ben pocs dies llegia a la premsa local el naixement d'una nova associació de persones immigrants. El seu nom ja és tota una declaració de principis "Luchamos por nuestros derechos".
Des d'Esquerra donem suport a la lluita de les persones immigrades pels seus drets i per la seva integració total al país d'acollida. Però si el país d'acollida és Catalunya, la llengua d'integració ha de ser el català. Quan la persona immigrada aprèn a entendre i a expresar-se en català assoleix un plus d'integració al país que li obre, a més, noves possibilitats de feina i de relació.
El president de la nova associació, Fauzi Hlida, ens explicava en la notícia de premsa que l'associació donava suport a les classes de castellà. Jo li vull recordar que al Centre de Normalització Lingüística trobaran classes gratuïtes de català que els facilitaran una més completa integració a Terrassa i a Catalunya.
Volem un sol poble, amb cohesió social, sense discriminacions, amb respecte per a totho. Per això necessitem una llengua comuna de relació social entre tots. Una llengua de comunicació efectiva i que reforci el sentit de pertinença a la comunitat d'acollida. I aquesta llengua no pot ser altra que el català.
La nostra benvinguda a totes les persones immigrants. Us volem iguals que nosaltres, en drets i en deures. I per això us oferim allò millor que tenim: la nostra llengua i la nostra cultura. Qui només us aculli en castellà, us està discriminant i us farà sentir estranys a casa nostra.
Des d'Esquerra donem suport a la lluita de les persones immigrades pels seus drets i per la seva integració total al país d'acollida. Però si el país d'acollida és Catalunya, la llengua d'integració ha de ser el català. Quan la persona immigrada aprèn a entendre i a expresar-se en català assoleix un plus d'integració al país que li obre, a més, noves possibilitats de feina i de relació.
El president de la nova associació, Fauzi Hlida, ens explicava en la notícia de premsa que l'associació donava suport a les classes de castellà. Jo li vull recordar que al Centre de Normalització Lingüística trobaran classes gratuïtes de català que els facilitaran una més completa integració a Terrassa i a Catalunya.
Volem un sol poble, amb cohesió social, sense discriminacions, amb respecte per a totho. Per això necessitem una llengua comuna de relació social entre tots. Una llengua de comunicació efectiva i que reforci el sentit de pertinença a la comunitat d'acollida. I aquesta llengua no pot ser altra que el català.
La nostra benvinguda a totes les persones immigrants. Us volem iguals que nosaltres, en drets i en deures. I per això us oferim allò millor que tenim: la nostra llengua i la nostra cultura. Qui només us aculli en castellà, us està discriminant i us farà sentir estranys a casa nostra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)