L'Isidre Bonet

L'Isidre era un home bo.

Amic de tothom, franc i alegre, sempre disposat per donar un cop de mà a qui ho necessités. Bon espòs, bon pare, bon amic dels seus amics (i en tenia molts d'amics...)

Ha estat també un home feliç. Que ha disfrutat de les coses senzilles de cada dia. Ha gaudit plenament de la natura, del bosc, de les seves muntanyes de Prades, de les caminades, dels bolets, dels cargols, dels espàrrecs, de les castanyes,... de les anades al tros amb els amics, dels berenars, de les partides i la tertúlia amb els companys al Casal.
Tots els qui hem tingut la sort de tractar-lo el teníem per amic. hem gaudit de la seva amistat, de la seva bonhomia, de la seva afabilitat, de la seva simpatia. Hem après amb ell de gaudir dels petits plaers de cada dia. Sempre ens hem trobat bé en la seva companyia.

Moltes gràcies Isidre per tot el que ens has donat, per tot el que hem après amb tu. Gràcies per la teva amistat franca i per la teva bonhomia. Et trobarem a faltar; et trobem ja a faltar... Ens queda però el record de les bones estones passades al teu costat.

Al món hi ha persones que han fet gran el seu país i el seu poble amb les seves idees. L'Isidre ha fet créixer el seu poble directament amb les seves mans de paleta. També això ens queda d'ell, per sempre.

Allà on ara estiguis, segueix cuidant de tots nosaltres. Descansa en pau. Esperem retrobar-te algun dia i tornar a gaudir de la teva companyia.

Fins a sempre! Moltes gràcies per tot, Isidre. T'estimem.

El català

Ho ha dit en Josep Maria Terricabras en un esmorzar a l'Omnium de Terrassa, el passat 1 de març:

La llengua no és només un mitjà de comunicació, la llengua és també el medi en que vivim, en que som. La llengua és la que vertebra i estructura la nostra cultura, la que fa que siguem com som

2014 Josep-Lluís Carod Rovira

Aquest 3 de març he anat a escoltar a Josep-Lluís Carod-Rovira a l'Ateneu Terrassenc.

Sempre he admirat la seva visió del país i el seu catalanisme integrador. Estic orgullós d'haver servit a les seves ordres a ERC i haver participat, en la meva modesta parcel·la, de la tasca que va tirar endavant des del Govern de la Generalitat. I ara encara, un cop va deixar la tasca política i es va separar del partit, encara l'admiro i el segueixo, doncs la seva anàlisi de la situació a Catalunya em segueix interessant molt.

Per això em feia il·lusió tornar-lo a sentir i tornar-lo a saludar. El seu llibre, 2014, escrit fa sis o set anys, és avui dia un referent del que està passant al país.

De la seva conferència en vull deixar constància d'algunes idees que n'he extret:

• A Catalunya es parlen avui 282 llengües. Les 6 primeres són, per aquest ordre:
1. Català
2. Castellà
3. Amazic
4. Àrab
5. Romanès
6. Urdú
• El nostre nacionalisme és un nacionalisme cívic, en contraposició a un nacionalisme essencialista. Es tracta d'un nacionalisme obert, de futur, inclusiu, lliure i dinàmic; amb identitats complexes
• La construcció de la nova Catalunya, del nou país, no es pot basar en la negació de la nació espanyola. Molts dels nostres conciutadans se senten no només catalans sinó catalans i espanyols alhora. Com tants d'altres comparteixen també la seva identitat catalana amb d'altres identitats d'origen: amaziga, marroquina, romanesa, gitana, equatoriana, etc.
• Ser català no és una herència, ni pot ser una imposició. Ser català, avui, és fruit d'una decisió lliure.