Al PP no li agrada el català, però sí l'asturianu

Mentre que a Catalunya, i a la resta de l'estat, el Partit Popular no para d'insultar i menystenir el català, i de dir mentides presentant l'espanyol com una llengua perseguida a casa nostra; el PP de Xixon, a Astúries, està impulsant una campanya en què acusa el govern municipal, del PSOE, del "bloqueu municipal a la promoción de la llingua asturiana".

Podria sobtar aquesta paradoxa del diferent tracte que el PP pot tenir amb les diferents llengües de l'estat:: l'euskera, el galego, el català i també l'astur. Podria sobtar, però és una mostra més que, en temes de política lingüística, com també en moltes altres qüestions, el PP manté un discurs contradictori en que no importa tant el contingut del què es diu, sinó la circumstància d'on es diu i a qui es diu.

Així, pel que fa referència per exemple a polítiques d'aigua, el PP segueix insistint amb els transvasaments o no depenent que s'adreci als aragonesos, als catalans, als valencians o als andalusos. I passa el mateix quan parla de canvi climàtic: si fa només un temps preocupar-se per aquesta qüestió era una bajanada (com opinava el "cosí" de Rajoy), ara sembla que és una cosa tremenda i que hem de plantar 500 milions d'arbres (500 milions! casi res…!). O succeeix el mateix quan parla dels drets dels homosexuals i en pocs dies passa de "només canviar el nom de matrimoni" a voler prohibir-los els seus drets (d'adopció, per exemple). I fa el mateix amb els estatuts: el que dóna per bo a Andalusia o al País Valencià, és motiu de recurs al Constitucional en el cas de Catalunya.

Encara podríem fer més gran la llista posant exemples de polítiques fiscals, d'educació, d'immigració, etc. En totes elles, malgrat l'aparença de "sensatesa", de "sentit comú" o de "responsabilitat" que reclama Rajoy per a les propostes del PP, les hemeroteques estan plenes de manipulació, demagògia i contradiccions flagrants.




Per això, el seu discurs sobre el català i la suposada persecució del castellà a casa nostra no s'aguanta per enlloc. No té base. És un discurs de la mentida, de la demagògia, encaminat només a seguir alimentant la catalanofòbia allà on això pot donar rendiments electorals.

Si us plau, una mica respecte i de sentit de la responsabilitat. A Catalunya volem una sola comunitat, multilingüe i multicultural si voleu, però cohesionada i no excloent. On el català sigui la llengua comuna de relació entre tots i on la nostra cultura sigui el ciment aglutinador, el pal de paller, on tothom pugui trobar el seu arrelament, la seva integració i el seu sentit de pertinença. La diversitat de llengües i de tradicions culturals no fan més que enriquir la nostra cultura comuna i catalana. Que ningú no trenqui la nostra convivència.

article publicat el febrer de 2008