Comencem un nou curs

Estem a l’inici d’un nou curs escolar. Després de la desconnexió que representen les més que merescudes vacances, els mestres i tota la comunitat educativa reprenem el ritme habitual del curs escolar. És interessant aquest ritme de treball que ve pautat per cursos escolars amb parades estivals: és com si cada juny tanquéssim una porta i com si cada setembre n’obríssim una altra de nova. No és que tot canvïi, esclar que no; però l’estiu suposa un temps de desconnexió que ens permet després reiniciar el nou curs amb il·lusions renovades i amb noves ganes.
I la veritat és que la tasca educativa de cada escola, la feina col·lectiva de cada equip docent, no comença de zero cada nou curs, no s’improvisa cada setembre, sinó que recull i recupera l’experiència acumulada en tots els cursos anteriors, la renova i la recomença. Es reprenen els projectes engegats i se’ls dóna nova empenta. És un bagatge pedagògic que s’ha anat enriquint i consolidant en la bona feina del dia a dia de cada mestre, de cada aula, de cada escola, al llarg del temps.
Cada curs és diferent, però cada nou curs recull l’experiència dels anteriors i la fa créixer, com fem créixer els nens i nenes, els nois i noies. Cada nou curs esdevé una mena d’espiral que dóna voltes i torna a passar pels mateixos llocs que el curs anterior, pels mateixos projectes ja treballats, però que va eixamplant la trajectòria i es va fent cada vegada més gran.
I cada inici de curs té també les seves pròpies especificitats. El curs 2014-2015 comença a casa nostra amb unes circumstàncies que, de ben segur, el condicionen. En primer lloc, aquest és el curs en què els catalans serem cridats a decidir el nostre futur. I el nostre futur col·lectiu condicionarà, i de quina manera, el futur de l’educació al nostre país. La nostra escola, i especialment la xarxa escolar pública, no és doctrinal ni dogmàtica. Respecta el pluralisme de la societat i educa els nostres infants i joves en el respecte a la diversitat, en els valors democràtics, en el diàleg, en la voluntat de servei a les persones i en la recerca del bé comú. I en el marc d’aquests valors col·lectius, cada mestre, cada família, cada escola... pren les seves legítimes decisions i participa, o no, més activament o de forma passiva, d’aquest procés general en què Catalunya vol dotar-se de les eines d’un estat. L’escola, doncs, no és gens aliena a tot aquest procés d’emancipació nacional.
L’altre fet rellevant, i aquest més circumscrit a l’àmbit educatiu, és l’inici de l’aplicació de la LOMCE. Aquesta és una llei que no ha estat consensuada, sinó més aviat imposada; que ataca directament la línia de flotació del sistema català d’educació basat en una única escola per a tothom i en una llengua comuna, el català; amb un programa d’immersió lingüística que ens assegura el ple domini de les dues llengües, català i castellà, i que ens permet ser un sol poble, amb cohesió social i sense guetos lingüístics. Des de Catalunya, i també des dels altres territoris de l’àmbit lin-
güístic català: les Illes i el País Valencià, es viu doncs la implementació de la LOMCE com una imposició que va en contra de la nostra manera oberta d’entendre la societat, contra els nostres legítims drets lingüístics i contra el nostre model educatiu. El gruix del professorat i les famílies manté un pols amb el Ministeri per la imposició d’aquesta polèmica llei. I això també condiciona, i molt, el correcte desenvolupament de les tasques educatives a les nostres escoles. Aquest és un inici de curs novament amb samarretes grogues a Catalunya, amb samarretes verdes al País Valencià i amb l’Assemblea de Docents de les Illes que ja promou una vaga per al segon dia de classes.
I a tot això encara cal sumar-hi les mobilitzacions contra les retallades salarials, la retallada de drets laborals, la precarietat dels interins, etc. No és precisament la millor manera de començar un nou curs!
Però tot això no és obstacle perquè cada mestre, cada professor, cada equip docent, estigui ja treballant intensament i amb ganes renovades per fer d’aquest nou curs una oportunitat de creixement de tots i cadascun dels nens i nenes, dels nois i noies dels nostres centres educatius. Som professionals, som vocacionals i ens aboquem a la nostra tasca educadora amb clara voluntat de servei.
Els equips de suport als centres i als docents, com el nostre Servei Educatiu de Castellar (l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, el Centre de Recursos Pedagògics i l’Equip de Llengua i Cohesió social), iniciem també aquest curs amb empenta renovada i amb la voluntat de ser útils als professionals de l’educació, als centres educatius i a les famílies, i acompanyar-los en aquesta tasca meravellosa de fer créixer els nostres infants i joves.
Que tinguem tots plegats un curs escolar 2014-2015 ben profitós.

Article aparegut a L'Actual, de Castellar del Vallès, el 12 de setembre del 2014