Al primer terç del segle XX, ser sindicalista i defensar els drets dels obrers davant els abusos flagrants dels patrons, et podia costar la vida… Salvador Seguí i Francesc Layret, en són un bon exemple.
Sens dubte que el sindicalisme ha avançat molt des d’aleshores; però és necessari i just que recordem aquells que hi van deixar la pell per tal que fossin reconeguts els drets dels treballadors.
Avui, 10 de març, és jornada postelectoral. Particularment per a mi i per al meu partit, Esquerra, és una jornada de decepció. Caldrà fer-hi una seriosa reflexió més aprofundida...
És també una jornada d’aniversari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Sindicalistes per la Sobirania (SxS) ho commemora amb un acte a Barcelona, a l’indret mateix on va caure mort Salvador Seguí avui fa 85 anys…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada