Com molts altres ciutadans, especialment els catalans, que hem seguit els dos "cara a cara" de la tele, sento la frustració d'haver de "patir" un dels dos candidats a president del govern de l'estat.
Ni ZP ni Rajoy no han demostrat la talla per dirigir el país. Ni els Bono Jovi, ni els Peperos Escozios, no ens han presentat un programa clar, rigorós, solvent, per fer avançar el conjunt del país en els àmbits socials, econòmics, territorials, mediambientals, internacionals. S'han dedicat a tirar-se els plats pel cap, a repetir fins al cansament els mateixos arguments recurrents, a agafar els raves per les fulles.
Què m'importa a mi, com a ciutadà, si la primera pregunta que el Rajoy va fer al ZP al Congrés anava sobre economia o sobre alguna altra qüestió? És que ens prenen per imbècils?
Perquè insisteixen a ensenyar-me unes gràfiques il·legibles, tendencioses i mal fetes? És que es pensen que som criatures de parvulari?
Ni un ni l'altre, ni ZP ni Rajoy, ni PSOE ni PP, no mereixen la confiança per governar el país. I menys encara si ens ho mirem des de Catalunya. Uns ja ens han enganyat amb l'Estatut ("Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya....") i els altres només han parlat en català en la intimitat quan necessitaven el pacte amb CiU per governar.
Potser no podrem evitar que un o l'altre (el dolent i el pitjor) acabin presidint el govern d'Espanya. Com a mínim, no els deixem governar sols. Ara més que mai ens cal un vot fort des de Catalunya. Un vot català que no sigui ni per ZP ni per Rajoy. Un vot capaç de condicionar el futur govern central. Un vot per Catalunya. Un vot que vetlli per la Pàtria catalana i no només per l'interès personal o la butxaca.
Amb aquests de la foto que només fan soroll però desafinen de mala manera..., entendreu que jo sempre m'hagi sentit atret pel rock català!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada