Catalunya a Alemanya

Sempre m’ha semblat interessant la catalanofília que es respira a Alemanya. Contrasta amb la catalanofòbia de molts mitjans de comunicació espanyols, i amb la ignorància cap a la nostra llengua i cultura de molts cercles intel·lectuals de l’Estat.

Això ve a tomb de la interessant conferència que abans d’ahir va fer a Terrassa Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull, sobre la visibilitat que la literatura catalana té a Alemanya, impulsada i molt en aquests darrers mesos arran de la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007.

Tenim una literatura de primera, que edita més de set-cents títols nous cada any i que, com s’ha vist a Frankfurt, juga a primera divisió, a la champions.

Les vendes i la bona crítica de les traduccions a l’alemany –enguany s’han editat 53 títols, la majoria novetats; una xifra que multiplica per dos les que es van editar en els cinc anys anteriors-, així com l’èxit de participació a la multitud d’actes que s’han desenvolupat a Alemanya tot al llarg de 2007, han fet callar finalment les veus alienes, i alguna de pròpia, que auguraven un fracàs i que menystenien la nostra literatura.

S’ha sabut aprofitar l’oportunitat de la Fira de Frankfurt i entre tots els sectors implicats –editors, autors, artistes, organitzadors- s’ha donat a la literatura catalana la visibilitat necessària per ser reconeguda entre la resta de literatures europees, i més enllà, en un pla de normalitat creativa.

Durant els cinc dies de la Fira la nostra literatura ve ser present amb més de cent actes. Lloc destacat per a l’exposició Cultura catalana, singular i universal, al Fòrum de la Fira. També remarcable el programa artístic: l’espectacle inaugural, creat per Joan Ollé; El cant de la Sibil·la i El Misteri d’Elx, interpretats amb molt d’èxit per Jordi Savall a la Sta Katharinenkirche; el concert de rock a la sala Brotfabrik; la nit Sònar al Bockenheimer Depot; el concert de Maria del Mar Bonet i Miquel Poveda a l’Alte Oper; el cicle de cinema català del Deutsches Filmmuseum; l’exposició VisualKultur.cat al Museum für Angewandte Kunst; l’adaptació teatral del Tirant lo Blanc de Calixto Bieito i Marc Rosich, amb música de Carles Santos, al Schauspielfrankfurt.
A més, la literatura catalana ha estat present durant el 2007 a tots els certàmens literaris i fires alemanes de Munic, Berlin, Erlangen, Colònia, Leipzig i Hamburg. Escriptors i escriptores catalans han presentat les seves obres en llibreries i centres culturals en més d’una vintena de ciutats alemanyes. 58 instituts de secundària alemanys han fet activitats sobre llengua i literatura catalanes; 30 continuen aquest 2008, tot i que estava previst, ni pressupostat.
Tot això ha donat una visibilitat de la cultura catalana a Alemanya, i de retruc a tot el món, de primera magnitud.

Això, com deia en començar, reforça la presència del català en aquell país, on més de 2.500 alumnes de 30 universitats aprenen llengua i literatura catalanes. I contrasta amb les només 7 universitats espanyoles, i els voltant de 1.000 alumnes, on es pot aprendre català.

Més enllà del soroll mediàtic, de la catalanofòbia d’alguns mitjans, de la falsa polèmica entre literatura catalana i escriptors catalans que escriuen en castellà, més enllà de tot això… hem de felicitar-nos per la projecció internacional que la Fira de Frankfurt ha donat al català i a la literatura catalana.

Per acabar. La cerimònia inaugural de la Fira va comptar amb els parlaments de Juergen Boss, director de la Fira; Peer Steinbrück, ministre de Finances d’Alemanya; Petra Roth, alcaldessa de Frankfurt; José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya i Gottfried Honnefelder, president del Gremi d’Editors i Llibreters d’Alemanya. Hi assistiren representants del Govern d’Andorra, del Govern de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, dels ajuntaments de Perpinyà, l’Alguer, Morella, Sueca, Gandia, Beseit, Calaceit i de diversos municipis catalans. També el President del Parlament de Catalunya. Quim Monzó hi efectuà un sorprenent i aplaudit discurs en representació de la cultura catalana.

Potser ha estat la primera vegada que s’han aplegat en un acte representants institucionals de tots els territoris dels Països Catalans. Només per això ja valia la pena ser-hi.