La Montse ens ha deixat

La natura no és sàvia

o no és justa:

concedeix mil·lenaris

a la immòbil indiferència de les oliveres

i a nosaltres,

que tenim el delit de moure'ns i de conèixer,

ens regateja cadascun dels anys

Vicenç Villatoro, Sense invitació

Nens del món

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre...

i diries "sí"

en una altra llengua.

T'hauries criat

d'una altra manera

més bona potser,

potser més dolenta.

Tindries més sort

o potser més pega...

Tindries amics

i jocs d'altra mena;

duries vestits

de sac o de seda;

sabates de pell

o tosca espardenya

o aniries nu

perdut per la selva

Podries llegir

contes o poemes

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

eixuts de pa negre.

Podries..., podries...

Per tot això pensa

que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve

fugint de la guerra,

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra

la tristesa d'ell

podria ser teva

Joana Raspall

Participació ciutadana

Des d'ERC hem apostat sempre per la participació dels ciutadans en els afers municipals, des de la profunda convicció que la democràcia no hauria de consistir tant sols en emetre el vot en unes eleccions cada quatre anys, sinó en un procés molt més complex on la ciutadania expressés quotidianament les seves idees i propostes, i aquestes fossin escoltades, recollides i tingudes en compte per part de l'administració.

Tasca feixuga, doncs malgrat els avenços en temes de participació ciutadana en els darrers anys, hi ha amplis sectors de ciutadans allunyats d'allò que en diem política, desencisats i amb una desconfiança vers els gestors municipals i vers els seus mateixos representants electes. Desconfiança que es tradueix en un allunyament de la tasca municipal i en una baixa participació en les eleccions municipals. Només un 44,3% dels electors terrassencs van exercir el vot en les darreres eleccions municipals de 2007.

Les polítiques de participació ciutadana han d'estar encaminades a reduir aquest creixent distanciament entre societat i dirigents polítics, entre ciutadania i administració. Aquest és el primer i gran objectiu del Pla Estratègic de Participació Ciutadana de Terrassa 2011-2015.

Volem involucrar el ciutadà en la vida pública, de manera activa, fent que senti com a pròpies les institucions municipals. És aquell concepte tan republicà de sentir-se ciutadà de ple dret, actor i responsable de l'acció política municipal; i no subjecte passiu de la mateixa, súbdit de l'administració.

Som conscients que només amb la implicació ciutadana podem afrontar els reptes de la ciutat: la cohesió social, la lluita contra l'exclusió, la convivència cívica, l'acollida dels nouvinguts, lús compartit de l'espai públic, el sentit d'identitat i de pertinença a la ciutat.

Aquest Pacte recull la voluntat de l'equip de govern municipal i les experiències prèvies de diversos processos participatius municipals endagats els darrers anys:

• Revisió del Pla General d'Ordenació (POUM). 1999-2003


• Remodelació de la Rambla d'Ègara. 2006


• Remodelació del Parc de Sant Jordi. 2006-2007


• Remodelació de la Plaça de l'11 de Setembre. 2008


• Participació en els Pressupostos Municipals. 2005, 2006, 2007 i 2008-2011. En aquest darrer procés hi van participar 7.640 terrassencs en la seva votació.


• Consells Municipals de Districte


• Consells Sectorials

Voldria posar en relleu també la recent experiència participativa de la consulta popular Terrassa DecideiX. La participació activa en aquest p`rocés de més de 700 voluntaris i vilontàries, de procedències socials molt diverses, independents o de filiacions polítiques també diferents, amb una capacitat d'entesa, de coordinació i de treball envejables; i la participació directa en la votació de més de 20.000 ciutadans i ciutadanes terrassencs, demostren que és possible obtenir èxits en els processos de participació ciutadana si som capaços d'abordar aquells temes que ocupen i preocupen a la ciutadania i si encertem en els mecanismes perquè se sentin actors d'aquests processos. No hauríem de menystenir, i encara menrs posar traves, sinó incentivar els processos participatius que neixen de la mateixa societat civil i de les associacions de la ciutat.

Per això, més enllà de les concrecions que anirem donant a les diferents línies de treball que marca el Pla Estratègic de Participació Ciutadana, saludem la consecució d'aquest acord marc, d'aquest pacte per la participació, fruit d'un llarg procés de reflexió que ha comptat amb la participació directa de més de 700 persones.

De la voluntat de sumar de tots els grups municipals i de les entitats i associacions ciutadanes, de la seva capacitat de promoure la participació i de saber escoltar i canalitzar les propostes, en dependrà la consecució dels objectius que persegueix aquest Pla Estratègic de Participació Ciutadana.

Extret de la presentació del Pla Estratègic de Participació Ciutadana 2011-2015 realitzada al Ple Municipal del 27 de febrer de 2011

Acollim l'immigrant

Fart de les campanyes de la dreta contra l'immigració, he trobat aquesta pintada que m'ha agradat. Si a Catalunya tenim alguns "invasors" que ens hauríem de treure de sobre, aquests no són altres que els espanyolistes que ens voldrien exterminats com a catalans, la nostra cultura i la nostra llengua anorreades i la nostra història oblidada i reescrita. Uniformitzats amb Espanya, monolingües en espanyol, i si pot ser tot amb el braç enlaire.

Que aviat que obliden alguns que ells també van ser immigrants, extrangers, a Catalunya. On van venir als anys 50s o 60s a buscar-se la vida, foragitats per la fam i la falta de feina de les seves terres.

Acollim l'immigrant, foragitem l'ocupant!

Llengua i País

El 1968, en ple franquisme, la societat catalana va voler commemorar l'Any Fabra. Es tractava de recordar i honorar la figura del qui va normalitzar el català modern, Pompeu Fabra, en el centenari del seu naixement. Una vintena d'entitats excursionistes, amb el CET entre elles, s'adherien a la commemoració amb una acció simbòlica i singular: encendre una flama, símbol de la llengua catalana, sobre la tomba de Fabra, a Prada de Conflent, i portar-la encesa fins a Montserrat.

Des d'aleshores, i de manera initerrompuda, cada any una entitat excursionista renova el compromís amb la llengua i el país i repeteix el que ja ha esdevingut tradició.

Aquest 2011, en la seva 42ena edició, és el CET l'encarregat d'rganitzar-ne els actes. En el seu centenari, el CET fa explícit així el seu compromís amb la llengua catalana i amb el país, Catalunya.

El foc és un element purificador amb una gran càrrega simbòlica. És ben present en moltes de les nostres tradicions culturals i populars. Simbolitza així mateix la persistència, la vivesa i l'actualitat de la nostra llengua catalana; prohibida i perseguida durant el franquisme i menystinguda i atacada encara als nostres dies; però ben viva, flamejant, plena de força i d'energia. Llengua i país van units, són indestriables: el català fa Catalunya i Catalunya dóna vida al català. Per això defensem també el català com a llengua de cohesió social, d'acollida dels nouvinguts, de relació. És el català el que dóna sentiment de pertinença i de país. Volem ser un sol poble, lliure, sobirà i solidari. I tenim el català com el ciment que ens aglutina i ens fa marxar plegats. Per això, quan renovem la flama de la llengua, estem mostrant també el compromís amb una Catalunya lliure i pròspera, un país per a tothom.

Permeteu-me acabar amb un text del mateix Pompeu Fabra, publicat arran de l'aprovació de l'Estatut del 31:

Cal tornar a desvetllar l’interès del jovent per la causa de Catalunya, per la seva Llengua, la seva Història i Cultura. Cal tornar a fer vibrar la seva ànima per l’ideal del seu alliberament nacional. Cal fer comprendre el catalanisme, no com una política, sinó com una doctrina que abassega tota l'ànima, ordena tots els nostres actes i dóna sentit a la nostra vida.

Barenys

Avui he sabut que el Joan Barenys va morir ahir a la tarda. Quin gran lluitador! Vaig tenir la sort de compartir amb ell la militància al Reagrupament Socialista del Pallach. També amb ell vaig compartir la creació de la primera associació de veïns de Vallparadís. A la junta també hi eren el Toni Poch i la Cèlia Ros, el Jordi Garcés, l'estimat Benito Martínez, el Josep Playà i alguns altres que la memòria no em permet ara recordar. I el Joan Barenys, un d'aquells personatges que no defallia mai, que sempre empenyia, que feia més coses de les que podia. Gràcies, Joan, per les lliçons de coratge, d'estimació a la ciutat i de lluita pel país.

Ja era un demòcrata abans que el Franco ens permetés accedir a la democràcia. Entre les escletges del règim franquista, Barenys ja buscava la manera de colar-se.

Eleccions al Parlament 2010: quina patacada!

No ens decoratgem mai i que res ens descoratgi; l'home es fa en un etern recomençar

Josep Pallach