He tingut novament l’oportunitat de visitar Tànger. La capital marroquina del nord d’Àfrica no para de créixer en població ( i ja està sobre el milió d’habitants) i esperem que també ho faci en prosperitat econòmica i social. I més que ho farà, de créixer, quan el seu nou port estigui en ple funcionament. Diuen que serà el més gran d’Àfrica i de la Mediterrània.
Aquesta vegada he tornat a la ciutat convidat pel Casal Català, en motiu de la III Setmana de la Cultura Catalana. Tànger, i tot el nord del Marroc, miren cap a Europa. De fet el continent europeu és una presència constant, física, a la ciutat; sempre que mires al mar veus, a tocar, el relleu de les serres andaluses. Els 14 quilòmetres de l’estret semblen més curts vistos des d’aquesta banda africana.
Tànger, que havia estat port franc i ciutat lliure fins fa cinquanta anys, conserva encara el seu caràcter cosmopolita, oberta a totes les cultures, a totes les nacionalitat, a totes les religions i a tots els costums. Ciutat, doncs, de contrastos i de tolerància.; que s’emmiralla en Europa i que veu passar cada estiu, primer avall i després de tornada, un milió de marroquins europeus que venen a passar les vacances a casa.
I Tànger mira també cap a Catalunya. Perquè a Catalunya hi viuen molts marroquins de la regió nordafricana, emigrats aquí per estudis o per guanyar-se la vida. Sorprèn trobar a Tànger entitats que ofereixen cursos de català, com Al Amal, la contrapart marroquina d’una altra oenagé catalana, Wafae, que també està treballant a Terrassa. He conegut tangerins capaços de seguir una conversa i d’expressar-se en un català molt correcte i que no han estat mai a Catalunya. I he vist també alguna acadèmia que prepara, en català, els estudiants que volen passar la selectivitat i estudiar en alguna universitat catalana.
La petja catalana a Tànger també s’hi deixa veure per la presència d’empreses catalanes, tèxtils i manufactureres especialment. Ara, aquests catalans a Tànger i els tangerins que volen conèixer Catalunya i aprendre la nostra llengua, tindran un nou espai de trobada i de relació. La seu del Casal Català s’acaba d’inaugurar en el marc d’aquesta III Setmana de la Cultura Catalana, amb presència d’un representant del Govern de la Generalitat de Catalunya i d’un ministre del Govern del Marroc. Per cert, en l’acte inaugural també hi era Juan Goytisolo, l’escriptor enamorat del Marroc (ell viu habitualment a Marraqueix) i amic també de Catalunya, el seu país de procedència.
La cirereta d’aquesta Setmana Catalana a Tànger la van posar els Xicots de Vilafranca, que el dissabte passat aixecaven castells de set a la Plaça de les Nacions, al cor de Tànger. És la primera vegada que es planten castells a l’Àfrica! Va ser tot un goig compartir la pinya amb camises vermelles vilafranquines, braços morenos marroquins i, fins i tot, amb alguns xadors de noies tangerines.
Tant de bo aprenguem a casa nostra a valorar la cultura marroquina com aquests dies he comprovat que els tangerins estimen la nostra.
Aquesta vegada he tornat a la ciutat convidat pel Casal Català, en motiu de la III Setmana de la Cultura Catalana. Tànger, i tot el nord del Marroc, miren cap a Europa. De fet el continent europeu és una presència constant, física, a la ciutat; sempre que mires al mar veus, a tocar, el relleu de les serres andaluses. Els 14 quilòmetres de l’estret semblen més curts vistos des d’aquesta banda africana.
Tànger, que havia estat port franc i ciutat lliure fins fa cinquanta anys, conserva encara el seu caràcter cosmopolita, oberta a totes les cultures, a totes les nacionalitat, a totes les religions i a tots els costums. Ciutat, doncs, de contrastos i de tolerància.; que s’emmiralla en Europa i que veu passar cada estiu, primer avall i després de tornada, un milió de marroquins europeus que venen a passar les vacances a casa.
I Tànger mira també cap a Catalunya. Perquè a Catalunya hi viuen molts marroquins de la regió nordafricana, emigrats aquí per estudis o per guanyar-se la vida. Sorprèn trobar a Tànger entitats que ofereixen cursos de català, com Al Amal, la contrapart marroquina d’una altra oenagé catalana, Wafae, que també està treballant a Terrassa. He conegut tangerins capaços de seguir una conversa i d’expressar-se en un català molt correcte i que no han estat mai a Catalunya. I he vist també alguna acadèmia que prepara, en català, els estudiants que volen passar la selectivitat i estudiar en alguna universitat catalana.
La petja catalana a Tànger també s’hi deixa veure per la presència d’empreses catalanes, tèxtils i manufactureres especialment. Ara, aquests catalans a Tànger i els tangerins que volen conèixer Catalunya i aprendre la nostra llengua, tindran un nou espai de trobada i de relació. La seu del Casal Català s’acaba d’inaugurar en el marc d’aquesta III Setmana de la Cultura Catalana, amb presència d’un representant del Govern de la Generalitat de Catalunya i d’un ministre del Govern del Marroc. Per cert, en l’acte inaugural també hi era Juan Goytisolo, l’escriptor enamorat del Marroc (ell viu habitualment a Marraqueix) i amic també de Catalunya, el seu país de procedència.
La cirereta d’aquesta Setmana Catalana a Tànger la van posar els Xicots de Vilafranca, que el dissabte passat aixecaven castells de set a la Plaça de les Nacions, al cor de Tànger. És la primera vegada que es planten castells a l’Àfrica! Va ser tot un goig compartir la pinya amb camises vermelles vilafranquines, braços morenos marroquins i, fins i tot, amb alguns xadors de noies tangerines.
Tant de bo aprenguem a casa nostra a valorar la cultura marroquina com aquests dies he comprovat que els tangerins estimen la nostra.
