Pregària al cavaller Sant Jordi

Senyor sant Jordi,

patró,

cavaller sense por,

guarda'ns sempre

del crim

de la guerra civil.

Allibera'ns dels nostres

pecats

d'avarícia i enveja,

del drac

de la ira i de l'odi

entre germans,

de tot altre mal.

Ajuda'ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent

catalana.

Amén.

Salvador Espriu

el poeta que va viure per salvar-nos els mots...

República

14 d'abril de 2009; 78 anys de la proclamació de la República. Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van fer palès que Catalunya i Espanya tenien un desig profund de llibertat. Amb el triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres, assoleix el poder la majoria social que havia estat silenciada durant tants i tants anys de governs no democràtics. Les eleccions possibilitaren la proclamació de la república catalana, que després, en una negociació entre el govern provisional de la República i Francesc Macià, donaria lloc a la recuperació de la Generalitat de Catalunya.
La consecució del règim republicà no va suposar només un canvi en la forma de govern, sinó també una nova concepció de la societat, a partir de la qual tots i cadascun dels ciutadans i de les ciutadanes veien reconeguts els seus drets i podien exercir-los, mitjançant la participació en els afers comuns, en la "res publica".
La república feia de les persones ciutadanes, i ja no només súbdits. Els va convertir en actors i protagonistes de l’acció pública, de l’acció política. Homes i dones lliures!
Va suposar el reconeixement dels drets de les dones, entre els quals el dret a vot; va reconèixer els drets de la infància, la seva protecció, el dret a una bona salut i educació. El moviment de renovació pedagògica, les escoles del bosc, de la mar, l’impuls del contacte amb la natura i l’aprenentatge a partir d’aquest contacte, i la creació de l’institut – escola són novetats que va aportar la república a l’ensenyament. A Terrassa ens va portar també la renovació pedagògica de la mà d'Alexandre Galí i l'Escola Vallparadís. Així mateix, el moviment associatiu va viure un moment d’esplendor, amb entitats culturals, esportives, socials, i també de caire veïnal; cases del poble, ateneus, casinos populars,...
L’aprenentatge manual, pràctic, dels oficis també va rebre un impuls important. La república va voler transmetre la importància de compaginar el treball manual i el treball intel·lectual, tot alhora, en harmonia.
Van ser destacables també els avenços en matèria de protecció social i de salut.
L’adveniment de la República també va suposar una nova concepció del fet religiós. El respecte a totes les religions i al sentiment religiós de les persones i, precisament per a aconseguir-ho, l’impuls de la laïcitat en l’àmbit públic, a les escoles, va ser un avenç cap al civisme.
Aquests mateixos valors i principis republicans van impulsar la vida, també, dels nous ajuntaments democràtics, dels quals enguany en celebrem els 30 anys de la seva recuperació. Van retornar als ciutadans i les ciutadanes aquesta categoria, la de ciutadania, i no la de súbdits. I aleshores igual que ara, els van fer partícips de la marxa i el desenvolupament social i ciutadà.
Els mecanismes de participació política i social van portar al foment de la cultura i les arts, al moviment de renovació pedagògica, a la promoció de la salut, a la promoció del treball, de l’habitatge, del benestar social, a la promoció de les dones, de la gent gran, de les persones amb discapacitat. Les mateixes causes, els mateixos valors, els mateixos objectius que en temps de la República
Actituds i valors que cada 14 d'abril rememorem i explicitem, per continuar fent-los nostres
Refermem avui la nostra voluntat de seguir treballant en la promoció dels valors democràtics de la llibertat, l’equitat, la solidaritat, la fraternitat i en l’impuls del civisme i la laïcitat.
Saludem i recordem la II República i el gran llegat que encara sentim viu en la nostra societat.

Retem homenatge a totes les persones que van viure impulsant aquests valors republicans i que van caure per defensar la República com a ordre constitucional i democràtic legítim.

Visca la República!

Ciutat i bicicleta

He tingut l’oportunitat de participar, en nom de Terrassa, en la constitució de la Red de ciudades por la bicicleta. Després d’unes Primeres Jornades per la Bicicleta Pública, que van tenir lloc a Barcelona i Terrassa al novembre de2007, ara han tingut lloc les Segones, a Sevilla. I, en el marc de les jornades, s’ha aprovat la constitució d’aquesta Red.
Terrassa està, doncs, entre les ciutats impulsores d’aquesta xarxa de municipis que, com diuen els estatuts aprovats, té per objecte la generació d’una dinàmica entre les ciutats amb el fi de facilitar, fer més segura i desenvolupar la circulació de la bicicleta, especialment en el medi urbà, realitzant les accions per impulsar la bicicleta com a mitjà de transport
En les jornades s’ha reconegut el paper impulsor de Terrassa en la promoció de la cultura de la bicicleta, espacialment gràcies al seu servei de bicicletes públiques, l’Ambicia’t.
L’Ambicia’t és un servei de transport públic individualitzat basat en el préstec de bicicletes. Però l’objectiu d’aquest servei va molt més enllà de posar a l’abast de la ciutadania un servei de lloguer de bicicletes. El servei està ajudant a reinstaurar a la ciutat la cultura de la bicicleta. Ara, una setantena de ciutats espanyoles, moltes de catalanes, que han constituït la nova xarxa, han reconegut aquest caràcter pioner de Terrassa, juntament amb Sant Sebastià, Burgos, Vitòria, Barcelona i algunes més
En tot el segle XIX i durant la primera meitat del XX, en efecte, la bicicleta va constituir un vehicle habitual de mobilitat ciutadana. La popularització de l’automòbil a partir dels anys cinquanta del segle passat va reconfigurar els carrers i les places de Terrassa i la resta de ciutats per donar prioritat als cotxes, motos i camions. De fet, tota la ciutat va anar evolucionant per oferir la millor mobilitat als vehicles de motor, en detriment fins i tot dels vianants (voreres estretes, places amb preferència al trànsit rodat, espais per aparcament dels cotxes a tot arreu on l’amplada de la via ho permetia, etc.).
La reintroducció de la bicicleta a Terrassa, com a les altres ciutats, ens ajuda a construir una ciutat al servei de les persones. Una ciutat amb un trànsit rodat pacificat i amb espai públic per als vianants.
Per a aquesta mobilitat sostenible que retorni el protagonisme de l’espai ciutadà a la ciutadania; que faci cert aquell lema que Terrassa és la ciutat de les persones, la bicicleta no és la sola solució, però sí que és un element important per a arribar-hi. En aquest sentit, es pot parlar de bicimobilitat, com d’una mobilitat sostenible i humana que la bicicleta ajuda a aconseguir.
I per a la recuperació d’aquesta cultura de la bicicleta, les bicicletes públiques, l’Ambicia’t a Terrassa, actuen de catalitzadors, de potenciadors de la bicicleta privada i del seu ús per a la mobilitat del dia a dia. Ajuda a visualitzar una massa crítica de ciclistes i genera una major demanda d’infrastructures per a la bicicleta: aparcabicis segurs, carrils bici segregats, zones 30 pacificades, etc.
També ajuda a revelar les carències de la ciutat: potser una normativa encara no posada al dia, també la precarietat de dades per avaluar i planificar, i la necessitat de ciclabitzar (de fer aptes i segures per a la bicicleta) les vies urbanes.
El futur de Terrassa passa per augmentar la mobilitat a peu i en bici, com a part d’un programa integral de mobilitat. En aquest futur cal contemplar el paper de la bicicleta pública com un element més de transport públic, amb els mateixos requeriments de la resta de transport públic (metro, bus, i, perquè no, tramvia), amb les mateixes inversions i les mateixes facilitats d’integració tarifària i d’intermodalitat. Ara és el moment d’apostar per la bicicleta i donar-li l’oportunitat del seu desenvolupament, del seu propi I+D.
En el camí cap a una ciutat més humana, que aposta igualment per la salut dels ciutadans, per la minimització del soroll, per la qualitat de l’aire i per mitigar els efectes del canvi climàtic, la bicicleta pot ser també un bon bioindicador de la salut mediambiental de les nostres ciutats.
Per una ciutat més neta, menys sorollosa, més saludable per a tothom (ciclistes o no), més sostenible, amb una mobilitat més eficaç i amb un espai urbà al servei de la ciutadania; per una ciutat més humana i més amable... ara és l’hora de la bicicleta.

El repte municipal per la sostenibilitat

En el darrer Ple municipal del mes de novembre, l’ajuntament de la ciutat aprovava, per unanimitat de tots els grups, l’adhesió de Terrassa al Pacte d’Alcaldes i Alcaldeses.
Aquest pacte, impulsat des de la Unió Europea, recull el compromís de les ciutats signants de superar els objectius que la mateixa UE es va marcar el 2007 respecte a les mesures per mitigar el canvi climàtic. És allò que coneixem com el 20-20-20 abans del 2020. És a dir, el compromís de reduir en un 20% les emissions de CO2 i gasos d’efecte hivernacle, de millorar en un altre 20% l’eficiència energètica i d’aconseguir que al menys un 20% de l’energia utilitzada provingui de fonts renovables (eòlica, fotovoltàica, solar tèrmica, biomassa, geotèrmica). I tot això, aconseguir-ho abans de finalitzar el 2020, i prenent com a referència les dades de 1990. Tot un repte!
Doncs bé, amb aquest Pacte d’Alcaldes, les ciutats europees, i Terrassa entre elles, ens comprometem a treballar en el nostre àmbit local per superar fins i tots aquests índex.
Les ciutats som responsables de més del 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La il·luminació, l’eficiència energètica i la climatització dels equipaments públics, el transport col·lectiu, la mobilitat de la ciutat, la gestió integral del cicle de l’aigua, la promoció d’energies netes, la gestió correcta dels residus urbans i la seva mitigació, etc. Són camps de treball per aconseguir aquestes fites. Són objectius ambiciosos, però realistes i possibles d’aconseguir i, sobretot, absolutament necessaris. Com ens avançava l’informe Stern, prevenir els efectes del canvi climàtic sortirà car, però en tot cas sortirà vint vegades més car afrontar els efectes d’aquest canvi.
I el canvi climàtic ja no és una hipòtesis de futur, sinó una realitat del present. Aquestes són les conclusions unànimes dels 2.300 experts del IPCC (Intergovernamental Panel on Climate Change), reunits a València ara fa un any i guardonats recentment amb el Nòbel de la Pau. Només els qui amaguen el cap sota l’ala, els despistats, els qui tenen interessos econòmics inconfessables, els insolidaris, o els qui tenen algun estrany cosí… poden qüestionar el que ja és una evidència.
Aquesta és una qüestió que ens afecta a tots i ens interpel·la a tots i totes. Amb el canvi climàtic ens hi juguem el nostre present i el futur dels nostres fills. Ens hi juguem tant que, com deia aquell, no podem deixar aquest tema només en mans dels nostres governants i de les administracions.
De ben segur que uns i altres, ciutadans, governants, empreses, polítics, administracions,… tenim encerts i també errades considerables en les nostres actuacions per la mitigació del canvi climàtic. Però seria massa fàcil posar en evidència les disfuncions o els possibles errors dels altres, i posar-los en ridícul i enriure-nos-en (per expressar-ho amb les paraules del sociòleg i amic Salvador Cardús, arran de l’ornamentació nadalenca del comerç del centre de la ciutat), i no reconèixer les pròpies disfuncions i errors o, encara pitjor, la pròpia inactivitat davant un problema d’aquesta magnitud.
Acabo de tornar de participar en un congrés estatal del medi ambient, el CONAMA, a Madrid. El lema del congrés ha estat El repte és actuar. Efectívament, ja no n’hi ha prou amb estudiar les causes i analitzar els efectes del canvi climàtic. Ja no tenim més temps. El repte ara és actuar. Amb errors, amb ensopegades, però de ben segur també amb encerts. Perquè com diu la dita qui no s’arrisca, no pisca. I qui no actua, aquest segur que no l’erra, però només participa en el problema i no en la solució.
Així doncs, des de l’encàrrec ciutadà que he rebut com a Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, assumeixo el lideratge de promoure la cultura municipal de la sostenibilitat, faig meus els compromisos contrets amb l’adhesió de Terrassa al Pacte d’Alcaldes de la UE, i demano i animo a la ciutadania a treballar, cadascú des del seu àmbit, en els objectius del Pla.
Són objectius assumibles. I molta feina ja s’està fent. Poso alguns exemples municipals: en els darrers anys hem millorat entre tots els índex de recollida selectiva de residus (en deu anys hem passat del 7% de recollida selectiva del 1997 al més del 32% del 2007), també hem disminuït la quantitat de residus (1,25 Kg per dia i habitant el 2001 i hem baixat a 1,18 el 2007; la mitjana a Catalunya és de 1,56 i la del Vallès Occidental de 1,43). El nostre consum domèstic d’aigua presenta uns índex d’estalvi molt bons (dels 120 litres per persona i dia de consum domèstic el 2003 hem passat als 108 litres en el tercer trimestre del 2008). I també estem millorant molt i encara ho podem fer molt més en eficiència energètica, en mobilitat sostenible i, en general, en consum responsable. Són objectius que depenen de tots i que entre tots hem de poder assolir. Tots hi estem compromesos.

La bona estrella

Comerç Terrassa Centre ha tingut aquest Nadal la bona pensada d’estrenar una ornamentació nadalenca original, vistosa i elegant. Es tracta, ja ho deveu haver vist, d’uns estel de mida gran, tridimensionals, fets de roba brillant. He de confessar que m’han sorprès i que, cada dia que passa, m’agraden més. Trobo que és una ornamentació elegant, de disseny, que defuig de les tradicionals llumetes sovint força carrinclones. I m’agraden també perquè les podem gaudir durant tot el dia, i no com abans que només s’encenien les llumetes tres hores cada vespre i durant tota la resta del dia aquelles penjarelles de bombetes i cables tenien un aspecte bastant deplorable.
Però a més trobo que els de Comerç Terrassa Centre l’han encertada de ple. Com a bons botiguers, han copsat com ningú que els gustos i les inclinacions dels terrassencs i terrassenques es decanten ara pels temes ecològics i per la sostenibilitat. Saben que ara més que mai valorem allò que és natural, allò que és eficient energèticament parlant, allò que és ecològic, que no despesa energia innecessària, que ajuda a mitigar el canvi climàtic, allò que en diem sostenible. Incorporar la sostenibilitat al comerç és reforçar el comerç que fa ciutat. I a més de proporcionar-nos cada vegada més productes naturals, ecològics i eficients, es preocupen també per una mobilitat sostenible, per la reducció de residus i la seva recollida selectiva, pel reciclatge i reutilització d’embolcalls, pel disseny més ecològic i, ara també amb aquesta ornamentació nadalenca, per l’estalvi energètic.
Enhorabona! L’heu encertada! No només esteu fent una campanya de Nadal més sostenible, sinó que connecteu amb els interessos de la ciutadania de la ciutat que cada vegada vol ser més respectuosa amb el medi ambient i més estalviadora de recursos.
Com ja ens teniu acostumats, torneu a ser pioners en el món del comerç, en el de la competitivitat, en el del bon gust i en el de la protecció del medi ambient. Ja hem començat a veure com la vostra campanya de Nadal és valorada des d’altres sectors comercials del país. Sou un exemple a seguir. Us felicito per la iniciativa i us desitjo en aquests nadals que tingueu una bona estrella.

MOBILITAT SOSTENIBLE

És possible viure sense cotxe a Terrassa? Home, possible, sí. De fet són molts els terrassencs i terrassenques que no en tenen. Però és veritat també que són molts els conciutadans que tenen cotxe i que per raons diverses es veuen abocats a fer-lo servir quotidianament.
De fet, des de l’aparició de l’automòbil a les ciutats, aquests han anat desplaçant altres formes de mobilitat i altres mitjans d’una forma no sempre massa racional ni adequada. La cultura de l’automòbil s’ha anat imposant també a Terrassa en els darrers cinquanta anys fins al punt d’arribar aquest a convertir-se en l’amo i senyor dels nostres carrers i places. Recordeu quan els cotxes omplien la Plaça Vella, el Raval, la Rambla….? Ho havien fet d’una manera tan abusiva que pràcticament no deixaven espais per al vianants, reclosos aquests en unes voreres estretes, incòmodes i insuficients.
I les bicicletes, que fa cent anys eren els vehicles més abundants a la ciutat, havien també pràcticament desaparegut del tot.
Des de fa uns anys comencem a prendre consciència col·lectiva que la ciutat ha de ser per a les persones, per a totes les persones, i no només per als cotxes. I tots som vianants en bona part del nostre temps i dels nostres desplaçaments. Per això hem avançat cap un urbanisme que dóna prioritat al vianant, amb espais exclusius per a ells, amb voreres més amples, prenent si cal espai de via pública als vehicles motoritzats. I estem treballant per introduir criteris de sostenibilitat i de racionalitat en la mobilitat dins la ciutat.
Hem de trobar l’equilibri en la mobilitat dins la ciutat que, tot i permetent i millorant la gestió del trànsit de vehicles privats, doni la prioritat al transport públic (metro, bus i taxi) i als desplaçaments a peu i en bicicleta. És el que entenem per mobilitat sostenible. Una mobilitat més racional, més saludable, amb menys emissions a l’atmosfera, més fluïda, més eficaç i que dóna més qualitat de vida als ciutadans.
Per sort, Terrassa és una ciutat compacta i amb una morfologia que afavoreix els desplaçaments a peu i amb bicicleta. Necessitem seguir avançant en sensibilització ciutadana i en educació ambiental, per ajudar a aquest canvi d’hàbits i d’usos que ens portin de la cultura del cotxe a una nova cultura de la mobilitat sostenible, basada en el foment del transport públic i en la prioritat per als vianants i les bicicletes. Volem un Terrassa per viure-hi i per viure-hi amb qualitat!.

Castells a Tànger

He tingut novament l’oportunitat de visitar Tànger. La capital marroquina del nord d’Àfrica no para de créixer en població ( i ja està sobre el milió d’habitants) i esperem que també ho faci en prosperitat econòmica i social. I més que ho farà, de créixer, quan el seu nou port estigui en ple funcionament. Diuen que serà el més gran d’Àfrica i de la Mediterrània.

Aquesta vegada he tornat a la ciutat convidat pel Casal Català, en motiu de la III Setmana de la Cultura Catalana. Tànger, i tot el nord del Marroc, miren cap a Europa. De fet el continent europeu és una presència constant, física, a la ciutat; sempre que mires al mar veus, a tocar, el relleu de les serres andaluses. Els 14 quilòmetres de l’estret semblen més curts vistos des d’aquesta banda africana.

Tànger, que havia estat port franc i ciutat lliure fins fa cinquanta anys, conserva encara el seu caràcter cosmopolita, oberta a totes les cultures, a totes les nacionalitat, a totes les religions i a tots els costums. Ciutat, doncs, de contrastos i de tolerància.; que s’emmiralla en Europa i que veu passar cada estiu, primer avall i després de tornada, un milió de marroquins europeus que venen a passar les vacances a casa.

I Tànger mira també cap a Catalunya. Perquè a Catalunya hi viuen molts marroquins de la regió nordafricana, emigrats aquí per estudis o per guanyar-se la vida. Sorprèn trobar a Tànger entitats que ofereixen cursos de català, com Al Amal, la contrapart marroquina d’una altra oenagé catalana, Wafae, que també està treballant a Terrassa. He conegut tangerins capaços de seguir una conversa i d’expressar-se en un català molt correcte i que no han estat mai a Catalunya. I he vist també alguna acadèmia que prepara, en català, els estudiants que volen passar la selectivitat i estudiar en alguna universitat catalana.

La petja catalana a Tànger també s’hi deixa veure per la presència d’empreses catalanes, tèxtils i manufactureres especialment. Ara, aquests catalans a Tànger i els tangerins que volen conèixer Catalunya i aprendre la nostra llengua, tindran un nou espai de trobada i de relació. La seu del Casal Català s’acaba d’inaugurar en el marc d’aquesta III Setmana de la Cultura Catalana, amb presència d’un representant del Govern de la Generalitat de Catalunya i d’un ministre del Govern del Marroc. Per cert, en l’acte inaugural també hi era Juan Goytisolo, l’escriptor enamorat del Marroc (ell viu habitualment a Marraqueix) i amic també de Catalunya, el seu país de procedència.

La cirereta d’aquesta Setmana Catalana a Tànger la van posar els Xicots de Vilafranca, que el dissabte passat aixecaven castells de set a la Plaça de les Nacions, al cor de Tànger. És la primera vegada que es planten castells a l’Àfrica! Va ser tot un goig compartir la pinya amb camises vermelles vilafranquines, braços morenos marroquins i, fins i tot, amb alguns xadors de noies tangerines.

Tant de bo aprenguem a casa nostra a valorar la cultura marroquina com aquests dies he comprovat que els tangerins estimen la nostra.