Terrassa i els seus entorns

Terrassa és una ciutat compacta, densa, amb un alt grau de contenció i amb diversitat d’usos en el seu entramat urbà: industrials, comercials, residencials, culturals, d’oci, etc.
És també una ciutat ben comunicada i ben situada dins d’aquest arc que conformen les ciutats del que s’ha anomenat la segona corona metropolitana: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca, Vilanova.
Fruit d’questa situació i fruit també de la qualitat que ofereix la ciutat, Terrassa ha estat en els darrers anys una ciutat atractiva, que ha atret cap a ella a moltes persones vingudes de fora: algunes de la mateixa àrea metropolitana barcelonina i d’altres provinents fins i tot de continents diferents.
I Terrassa ha sabut créixer conservant el caràcter de ciutat compacta i diversa. Ha crescut cap endins, aprofitant la reurbanització dels antics vapors industrials. Amb un urbanisme amable que ha posat la ciutat al servei dels ciutadans i especialment dels vianants. Eixamplant voreres, plantant arbres als carrers, pacificant el trànsit, amb aparcaments dissuassoris, implementant infraestructures per a la bicicleta, posant en marxa l’Ambicia’t, peatonalitzant carrers, millorant el transport públic amb nous vehicles i carrils bus, projectant places i parcs, acabant l’urbanització de tot Vallparadís, etc.
La trama urbana esdevé cada vegada més amable i més cívica. I els terrassencs tenim encara altres motius de satisfacció i d’orgull: la ciutat és als peus d’un parc natural, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i rodejada d’altres indrets que poden tenir una gran importància des del punt de vista paisatgístic i ecològic; espais agrícoles i forestals que cal respectar, mantenir i potenciar. Espais que conformen un coixí protector entre el parc natural i la ciutat, que permeten la connectivitat entre els ecosistemes naturals i afavoreixen la biodiversitat.
Aquests espais que podríem anomenar com a periurbans tenen una gran importància per a la salut de la ciutat i dels seus habitants, però són espais amenaçats i en constant perill de degradació. El Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), aprovat per unanimitat de totes les forces polítiques el 2003, qualifica aquesta sòls com a no urbanitzables i els protegeix, doncs, de l’especulació urbanística. Però no n’hi ha prou.
Són espeis vulnerables, que reben constants agressions de la pressió i de l’incivisme urbà: infrestructures viàries (Ronda del Vallès) i ferroviàries, instal·lacions i construccions disperses, tancaments d’horts alegals, abocaments de runes i brossa, agressions a les plantes i els animals, erosió dels sòls pel pas indiscriminat de vehicles, especulació urbanística, etc.
El Parc Agroforestal de Terrassa vol ser una eina per posar en valor, regular, promoure i endreçar tota aquesta zona periurbana al nord de la ciutat, entre la Ronda del Vallès i el Parc Natural, que és de vital importància per a la ciutat, per als seus habitants, i per al propi medi.
La feina és molta però ja l’hem començada amb bon peu. S’ha començat per millorar la xarxa viària bàsica (nord-sud), eixamplant camins i dotant-los de cuneta per la recollida d’aigües pluvials. S’han endreçat també tot un seguit de camins i senders transversals que connecten les diferents zones (est-oest). S’ha senyalitzat i delimitat tot el conjunt de camins de la zona. Ara caldrà continuar alliberant les lleres dels diferents torrents dels horts alegals i de les deixalles diverses que els indeixen. Promoure el cultiu en les diferents parceles i camps, evitant la degradació dels mateixos i afavorint una agricultura de proximitat que pugui resultar rendible. Reordenar els horts existents i, sobretot, eliminar els actuals tancaments caòtics (fets de fustes, xapa, somiers metàl·lics, portes velles, etc.).
L’objectiu és posar a disposició de la ciutadania un espai agroforestal que resulti agradable per passejar, anar a córrer, circular amb bicicleta,... i que, al mateix temps, permeti una gestió més acurada per la protecció de la connectivitat ecològica i la biodiversitat de plantes i animals.
En això estem. Comptem amb la col·laboració de tothom!.

Endollats al verd

Durant la setmana del 22 al 28 de març d’enguany es durà a terme la Setmana de l’Energia Sostenible. Aquest és un esdeveniment de referència a Europa en relació a la sostenibilitat. I és una iniciativa de la Comissió Europea des de l’any 2005.

A més d’un seguit d’esdeveniments d’alt nivell que tindran lloc a Brusel·les durant la Setmana, moltes ciutats i regions d’arreu d’Europa aprofitarem el marc de la Setmana per organitzar activitats per informar i sensibilitzar la ciutadania en temes d’eficiència energètica, estalvi d’energia i ús d’energies renovables. Terrassa, ciutat signatària del Pacte d’Alcaldes per una energia sostenible local, estem desenvolupant actualment les 28 mesures que vam aprovar en el nostre Pla d’Acció d’Energia Sostenible local. La Setmana ens ha de servir per estendre el coneixement d’aquestes mesures i per animar la ciutadania a participar actívament en aquesta lluita col·lectiva per l’estalvi energètic i per la mitigació del canvi climàtic.

Cadascú de nosaltres, per mitjà de petits gestos, contribueix a crear el futur. Podem estalviar energia, per exemple, amb el gest petit però útil d’apagar els aparells elèctrics quan no els utilitzem, enlloc de deixar-los en stand by. O també amb el petit gest de canviar les nostres bombetes incandescents per aquelles halògenes o similars de baix consum, que ens ajudaran a reduir el consum elèctric fins a un 80% menys. O amb el petit gest de mirar bé el grau d’eficiència dels nous electrodomèstics que comprem o que haguem de renovar. O estalviant aigua a la dutxa. O fent una bona selecció dels nostres residus domèstics, de manera que se’n pugui reciclar la major part. O...

Tots aquests petits gestos casolans, quotidians, individuals, ens fan actors del canvi que el món requereix. Són moltes les possibilitats d’actuació per contribuir a un planeta més habitable per a les generacions futures.

I entre tots també hem de promoure, i exigir als diferents nivells de govern, l’ús d’energies renovables. Si mireu amb atenció el vostre rebut de la llum, observareu que la vostra electricitat prové només en un 20% aproximadament de fonts renovables, bàsicament energia eòlica. Hem d’avançar per dependre cada vegada menys d’energies fòssils: petroli, carbó i gas; i desenvolupar més les energies renovables: eòlica, solar tèrmica i fotovoltàica, geotèrmica, biomassa.

El futur de la Terra passa perquè cadascú de nosaltres estem en el futur més endollats al verd. Perquè l’energia que necessitem vingui de fonts regenerables, renovables i depengui menys d’energies que s’acaben i que, a més contribueixen, amb les seves emissions de CO2, al canvi climàtic.

Us animo doncs a participar en els actes de la Setmana, a reflexionar i actuar en l’estalvi d’energia i a viure “endollats al verd”, amb l'ús d’energies renovables.

Salvador Espriu

Avui, 22 de gener, es compleixen els 25 anys de la mort del poeta (22/II/1985)

Vaig entrar en contacte amb la poesia d'Espriu a principis dels 70's, quan estudiava COU i de la mà d'una excel·lent professora de català a l'IES Blanxart. De la mà d'Elena, la professora, i de la mà de Josep Maria Castellet, que ens obria la porta a la simbologia, les metàfores, les imatges,... de la poesia espriuana, que d'altra manera hagués estat molt feixuga de descobrir.

I és que la poesia d'Espriu, tan clara i tan directa en moltes ocasions, amaga el missatge i es tanca en el món interior creat pel poeta, en moltes d'altres. Un poeta destrossat per la guerra fratricida i pel posterior genocidi cultural i lingüístic que li va tocar patir al país. I un poeta que posa la seva ploma al servei de la pàtria i de la llengua (He viscut per salvar-vos els mots).

Des d'aleshores, la poesia d'Espriu m'ha acompanyat sempre, i l'he llegida i rellegida cíclicament manta vegades...

Avui, en aquest 25è aniversari de la seva mort, i en el 50è de la publicació de La pell de brau, vull recordar aquí un petit poema del Llibre de Sinera que sempre m'ha agradat. Sigui com a modest homenatge:

Però en la sequedat arrela el pi

crescut des d'ella cap al lliure vent

que ordeno i dic amb unes poques lletres

d'una breu i molt noble i eterna paraula:

m'alço vell tronc damunt la vella mar,

ombrejo i guardo el pas del meu camí,

reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,

torno la dura veu en nu roquer del cant.

Si desitgeu conèixer quina és aquesta breu, noble i eterna paraula de què ens parla el poeta, només heu de llegir, en vertical, les lletres inicials dels quatre darrers versos...

L'aire que respirem

L’aire és un dels elements imprescindibles per a la vida de les persones, els animals i les plantes. Cada dia passen pels nostres pulmons entre 10 i 20 metres cúbics d’aire i les substàncies suspeses en ell. Tots tenim dret a gaudir d’una atmosfera sana i tenim també la obligació de conservar-la neta.

La sensibilització i preocupació per la qualitat de l’aire que respirem, i pel medi ambient en general, ha augmentat progressivament. Això fa que avui siguem molt més exigents i curosos amb la qualitat del nostre aire. Arreu d’Europa aquesta nova consciència s’ha traduït en un major control de les emissions de la indústria i del trànsit. Un exemple d’això és la disminució d’emissions de plom per l’ús de benzines sense plom o la reducció dels nivells de diòxid de sofre, SO2, per la millora de la tecnologia i els combustibles en el sector energètic.

Aquesta preocupació europea per la salut de les persones va portar també al govern de Catalunya a fer una avaluació de la qualitat de l’aire del nostre país. I vam comprovar que, com passa a la majoria de grans ciutats europees i del món, el trànsit dens és una font d’elements contaminants de l’aire que respirem a les grans urbs. Especialment preocupants per la salut són les emissions de diòxid de nitrogen, NO2, i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, PM10. El NO2 és un gas irritant i tòxic en grans concentracions i, juntament amb les PM10, penetra per les vies respiratòries fins als pulmons. Uns i altres provenen bàsicament del trànsit i d’alguns processos industrials.

Per millorar aquesta situació, i per complir amb els objectius europeus de qualitat de l’aire, el govern català va promoure un Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2007-2009 i va declarar zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric a 40 municipis del Barcelonès, els dos Vallesos i el Baix Llobregat. En aquestes zones, un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), estimava que la contaminació per NO2 i PM10 podien provocar fins a 1.200 morts prematures a l’any i al voltant de 600 hospitalitzacions per problemes cardiorespiratoris, a més de casos de bronquitis crònica i asma.

Terrassa és un d’aquests 40 municipis on s’ha aplicat el Pla de Millora en els darrers dos anys. En el nostre cas no teníem superacions dels límits per partícules, PM10, però sí que havíem superat els límits considerats raonables per a una bona qualitat de l’aire pel que fa a emissions de NO2. Concretament, aquests límits s’havien superat en els darrers tres anys: 2005, 2006 i 2007. Un estudi promogut el 2007 per la Regidoria de Medi Ambient ens marcava quines mesures havíem d’aplicar per millorar la qualitat de la nostra atmosfera. Són les que hem estat promovent aquests darrers dos anys: aplicació de criteris ambientals en el planejament urbanístic, en les llicències d’activitats industrials i energètiques i en l’execució d’obres (per exemple, exigint l’ús de lones per evitar pols en obres de demolició d’edificis i de transports de terres). Pacificació del trànsit i construcció d’aparcaments dissuassoris. Ampliació de la xarxa de carril bus. Foment de la bicicleta (carrils bici, aparcaments de bicis, Ambicia’t). Foment dels desplaçaments a peu i en bicicleta (ampliació de voreres, passos de vianants sobreelevats, camins segurs a les escoles, etc.) Millora de la flota d’autobusos municipals amb vehicles ecològicament millorats (VEM) que generen menys emissions. I accions de sensibilització a la ciutadania per promoure el transport públic, els desplaçaments a peu i en bici i, en general, la disminució dels desplaçaments en cotxe privat.

El conjunt d’aquestes mesures correctores, planificades des dels serveis municipals i aplicades per una ciutadania en general força conscienciada, ens han portat a una millora important de la qualitat del nostre aire. També ens hi ha ajudat, és clar, la millora tecnològica dels vehicles i dels carburants i altres factors socioeconòmics, com la disminució del sector industrial o la disminució de la generació de residus i la millora de la recollida selectiva.

El fet objectiu és que ja les dades globals del 2008 i les dades parcials del 2009 de què disposem ara mateix, ens indiquen que Terrassa ja no supera els límits que la legislació catalana i europea ens marquen com a garantia de bona qualitat de l’aire. I les dades online que ens ofereix l’estació de seguiment de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Terrassa, instal·lada a la Rambleta, ens assenyalen una bona qualitat de l’aire que respirem.
Us convido a consultar a internet aquestes dades de qualitat de l’aire, a: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/inici.jsp

Comproveu al moment la qualitat de l’aire de la ciutat i… respireu tranquils!

De Barcelona a Copenhaguen passant per Terrassa

Els treballs per aconseguir un acord internacional, el més ampli possible, en la lluita global contra el canvi climàtic, han passat recentment per Barcelona. Del 2 al 6 de novembre s’ha celebrat a la capital catalana la darrera reunió preparatòria de la que ha de ser la Conferència de Nacions Unides per al Canvi Climàtic a celebrar a Copenhaguen entre el 7 i el 18 de desembre.
I aquesta darrera oportunitat d’assolir un ampli acord abans del COP15 (així anomenen la cimera de Copenhaguen), ha acabat amb una certa decepció. Sobretot per la falta de concreció dels USA en el seu compromís de reducció de gasos d’efecte hivernacle. I també pels recels que aquesta falta de concreció americana ha provocat en els països del tercer món, que veuen compromès el seu desenvolupament si no reben una important compensació econòmica per mantenir les seves emissions en uns límits tolerables.
El compromís més ferm continua sent el de la Unió Europea. La UE continua treballant per assolir al COP15 un acord mundial ambiciós, global i jurídicament vinculant de totes les parts.
Malgrat que els ens regionals i locals no estem representats directament en aquestes reunions preparatòries, ni tampoc formarem part de la delegació comuna de la UE que defensarà els compromisos europeus en la Conferència de Copenhaguen, cal posar en relleu la importància de les ciutats en aquesta lluita global contra el canvi climàtic. Les ciutats europees, i Terrassa entre elles, que som conscients que formem part del problema (més del 50% del total d’emissions es produeixen en les ciutats), volem també ser part de la solució. Per això les ciutats europees ens hem reunit a través del que s’ha anomenat Pacte d’Alcaldes (Covenant of Mayors), una plataforma per coordinar-nos i intercanviar coneixements i experiències, amb l’objectiu d’avançar conjuntament en la lluita local contra el canvi climàtic. És a les ciutats i des dels governs municipals que fem realitat el lema de pensar globalment i actuar localment.
A Terrassa vam aprovar ja fa un any, en el Ple municipal, la nostra adhesió al Pacte d’Alcaldes. Ara, fruit d’aquell compromís, hem presentat els primers inventaris d’emissions de la ciutat i estem acabant de tancar el nostre Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta eina, amb mesures a implementar en el camp de millora de la mobilitat i els transports, l’eficiència energètica dels equipaments i serveis municipals, la producció d’energies renovables, la millor gestió del cicle de l’aigua i dels residus, l’estalvi energètic, etc. ens ha de permetre arribar al 2020 acomplint els tres objectius a què ens hem compromès: un 20% de reducció d’emissions de CO2, un 20% d’estalvi d’energia per millor eficiència i un 20% d’energia renovable del conjunt d’energia utilitzada a la ciutat. Objectius ambiciosos, però assolibles si fem bé la feina i tots hi contribuïm. Són fites imprescindibles si volem deixar als nostres fills un món habitable.
En la lluita global contra el canvi climàtic, de Barcelona a Copenhaguen cal passar també per Terrassa. Cal passar pel compromís dels governs municipals i també pel compromís de cada ciutadà a través del seu consum responsable, l’estalvi energètic, la mobilitat sostenible amb l’ús del transport públic, la reducció i correcta gestió dels residus, l’ús responsable de l’aigua.
Nosaltres, des de Terrassa ja hi estem treballant. Esperem també que els responsables dels governs de tot el món, reunits properament a la COP15, siguin valents i encaminin correctament la lluita global contra el canvi climàtic, aplanant així el camí cap a un futur menys incert del planeta.
I permeteu-me encara una reflexió final. L’acord mundial per la reducció d’emissions de CO2 a nivell planetari ens hauria de servir per aconseguir ben aviat un altre acord no menys necessari i urgent: l’eradicació de la pobresa i la fam al món. Tenim un sol món, una sola Terra, i tots hi tenim el mateix dret.

Sostenibiltat

Les nostres àvies ja ho eren de sostenibles: sabien que per tenir ous (alimentàriament parlant) calia no posar la gallina a la cassola.

L'inici de la sostenibilitat ve de la indústria cotillaire.

Martí Boada

El compromís municipal en la lluita global contra el canvi climàtic

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat Pacte d’Alcaldes, una iniciativa ambiciosa de participació de la ciutadania i dels governs locals en la lluita contra l’escalfament de la Terra.
El Pacte és el compromís de les ciutats i pobles de fer seus els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans del 2020, respecte dels nivells del 2005. Compromisos que es concretaran en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.
L’Ajuntament de Terrassa, de la mà de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, va refermar la seva voluntat d’avançar en l’establiment de polítiques eficaces per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle aprovant en el Ple municipal de novembre de l’any passat la seva adhesió al Pacte. Jo mateix, com a regidor de Medi Ambient, vaig segellar aquest compromís municipal a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, el passat febrer. La signatura d’aquest Pacte comporta els següents compromisos:
Assumir els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables
Elaborar, en el termini d’un any, un Pla d’acció d’energia sostenible (PAES) en els àmbits de competència municipal
Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius
Els treballs d’elaboració del Pla fa temps que s’han iniciat, i el primer pas ha estat realitzar un inventari de les emissions de CO2 del municipi i de la corporació municipal que recentment s’ha presentat a la premsa. I ara continuen amb la redacció del Pla d’acció d’energia sostenible de Terrassa, que recollirà les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions. Properament serà aprovat també pel Ple i enviat a la Comissió Europea.
És la primera vegada que disposem d’un inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a Terrassa. S’ha fet sobre l’any 2005, any de referència per comptabilitzar la reducció d’emissions de l’any 2020. I també s’ha fet amb les emissions del 2007. Les conclusions del treball indiquen que les accions realitzades en l’àmbit de l’eficiència energètica i les energies renovables ha aportat una reducció del 3% de les emissions dels equipaments i serveis municipals entre aquests dos anys (del 2005 al 2007). Una bona dada que ens indica que és possible arribar a una reducció del 20% de les emissions el 2020 i ens esperona a continuar treballant per assolir els objectius del Pla i frenar substancialment l’escalfament global del planeta.
En aquesta lluita local per aconseguir frenar l’escalfament global, cal també el compromís ciutadà per continuar avançant en els diferents vectors ambientals: eficiència energètica dels habitatges i estalvi d’energia, producció d’energies renovables (fotovoltàica, eòlica, biomassa), mobilitat sostenible (transport públic, desplaçaments a peu o en bicicleta), reducció de residus i millora de la recollida selectiva, estalvi d’aigua, compra responsable i no consumista.
Com diu l’eslògan hem de pensar globalment i actuar localment. Si volem lluitar contra el canvi climàtic i frenar l’escalfament de la Terra, són necessàries les accions de tots i cadascun de nosaltres.
Trobareu més informació a la web del Servei de Medi Ambient municipal:
http://web.terrassa.cat/web-mediambient

Photo: Mayors signing ceremony the Covenant of Mayors at the European Parliament in Brussels, Belgium, 10th February, 2009. Photographer: Paul O'Driscoll